17 Nov

Estrip Art, por Geovanna Lasso 

y… ¿la libertad?, por Geovanna Lasso 

Intento estirarme, no puedo… qué es este lugar tan pequeño, que apenas puedo moverme?. No veo nada…todo es viscoso, húmedo, oscuro. Esto empieza a ser insoportable! Sáquenme de una buena vez de aquí!! Sé que afuera se la están pasando bomba!! Lo puedo escuchar!! Los sonidos son muchos, se confunden unos con otros. No entiendo nada, solo sé que afuera pasa mucho y que me lo estoy perdiendo!. Quiero libertad! Libertad? De donde me ha salido esa palabra? Bueno, no lo sé, suena bien. Suena a estar fuera, a saltos, a charcos, a ramas largas y cortas, a hojas de todas las formas, tamaños y colores! a gotas que me mojan, a cantar!, suena a descubrir, a conocer y explorar nuevos lugares, suena a insectos abundantes y diversos. Suena a estar con otros como yo, a cantar juntos, a saltar juntos, a tener un buen lugar donde descansar. Suena a jorga, a juerga, a placer y amor.

Bueno ya! quiero salir ya a ser libre ahí, afuera, donde todo parece mejor. Lucharé por esa libertad, voy a salir! Leer más

16 Nov

PALÍNDROMS 51, Palíndroms temàtics (7), antropònims, Jesús Lladó

per Jesús Lladó @JessLlad

Els antropònims són una gran font de material per a la construcció de palíndroms. Més enllà del fet que uns quants ja són palíndroms per si mateixos, com és el cas d’Anna, Ada, Llull, Nin i Pep, sovint adquireixen el protagonisme de la frase palindròmica. Vegem-ne uns exemples:

A La Haia la Laia hala.

Nom de cínic: Edmon.

Ada, separa’t ara, pesada.

Per la mania, l’Aina mal rep.

Ai! Gal pispa, saps?, i plagia.

Ací, Ot, se la fot o fa l’estoica.

Senén: l’imperi rep mil nenes.

A Rut: “ni pintar prat, ni pintura.”

A pèl, Liv, al llit busco toc subtil… llavi llepa.

 Però si ens dediquem a remenar els noms que existeixen en un diccionari[1] podem assolir tirallongues palindròmiques a base només d’antropònims. Així, ens podríem imaginar els noms de l’extensa descendència d’uns progenitors obsessionats pels palíndroms, que podrien resoldre de la següent manera:

Leo, Nil, Elisa, Bona, Tània, Sem, Ada, Ruà, Paula, Luà, Pau, Radamès, Aina, Tano, Basil, Elí, Noel…

Aquesta “idea de bomber” és la que un dia, ja llunyà, em va esperonar a realizar la següent frase palindròmica que consta de 254 paraules, 252 de les quals són noms de persona, una és una conjunció (i) i l’altra un verb (suen). La desproporció entre el subjecte i el predicat és considerable però és una frase amb tots els ets i uts.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

 Ai!, Nil, tenaç artista nat, sí, traça, net, línia.


[1] Diccionari de noms de persona, Josep M. Albaigès

Edicions 62, Barcelona 1988

 

 

16 Nov

Entrega #2 (año 2001): Esto no es una novela, de David Markson

por Javier Avilés

Como ya hice en la reseña original quiero dirigir vuestras miradas a este excelente post de Hanna O. Semicz sobre Esto no es una novela de Markson

Sobre todo porque le robo algunas cosas. Como esta lista de cosas que “si el Escritor lo dice” es la obra que está escribiendo (o quiere escribir):

“Una novela” (p. 30)

“Un poema épico” (p. 32)

“Una secuencia de cantos que esperan ser numerados”(p. 35)

“Una especie de mural” (p. 49)

“Una autobiografía” (p. 68) Leer más

15 Nov

Amor maternal,

Antoni Janer (http://www.antonijaner.com/)

Mare i fill (Gustav Klimt)
Mare i fill (Gustav Klimt)

Sempre es parla de l’amor incondicional de les mares envers els seus fills. I no és d’estranyar, ja que amor i mare comparteixen arrel etimològica amb d’altres paraules com amable, amant, amateur, enamorat, amic, enemic o amè. Anem, però, a pams. Els fonemes consonàntics més senzills, que articula un infant de qualsevol lloc del món, són els bilabials: m, b i p. I el més precoç de tots ells és la m. Això explica que gairebé totes les llengües del món tenguin una paraula onomatopeica que comença per m –  reforça la m-per designar la idea de mare: ama (basc),  mam (gal·lès), mama (suahili), mamma (italià), man (hindi), mair (armeni), matar (sànscrit), me (vietnamita), móte (liatuà), mother o mum(anglès), umm (àrab) o Mutter (alemany).

En proferir el crit de mare, moltes criatures se solen trobar xuclant la llet del pit o la mama (en llatí, mamma) –d’aquí que siguem mamífers; en grec mama és μαστός, d’on tenim mastitis mastodínia, és a dir, “dolor” (ὀδύνη) de les glàndules mamàries;  i mastodont (+ ὀδούς, “dent”), mamífer fòssil que té enormes dents semblants a una mamella.

En català, però, mama també és el terme afectuós per designar la nostra progenitora. El poble iacuti de Sibèria anomena la Terra com a mamma, és a dir, la “mare”. Quan al segle XVII es descobriren en aquest indret de la Rússia oriental les primeres restes d’un gegantí animal prehistòric, en iacuti li posaren un nom derivat de mamma, que ens ha arribat com a mamut.

Leer más

15 Nov

“John Ford a París”, Capítol 54

per Maiol de Gràcia

La música trista de la ciutat. La cadència obliqua i densa, lenta i espessa, de la realitat. Les portes tancades, les vides després de l’interior. Una tassa de llet es refreda. El baf en espera. Una constant es repeteix al ritme beat d’un gat persa. Notes greus i càmeres lentes. Gavardina i paraigües. Corrent d’aire i carrer.

Una repetició es rebel·la.  Acció i transmutació. El ritme accentua la sang. La música trista de la ciutat. Xina town, Little Italy, Joan Miquel Oliver, Kevin Morby, un colom eteri i sobri, vençut i valent, travessa el carrer.

Fills de puta a mansalva. La bateria domina l’escenari. Les històries silencien histèries. S’imposa la  condensació de l’hivern. Dones a tendes. Gossos i merdes. Portes i feina. Present simple i past perfect. La música trista de la ciutat.

 

 

14 Nov

Poesia de Maria Cabrera i Callís

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

apocalypse now

 

crema troia

sóc grammont calant foc als teus fonemes d’un a un amb un llumí

crema troia

sóc finlàndia en plena aurora boreal

crema troia

aquesta nit déu i les estrelles s’enamoren

crema troia

sóc el darrer vagó d’un transsiberià de tornada

crema troia

sóc la urss sóc el punyal perdut d’europa

crema troia

sóc el volcà ingràvid que et puja per l’esquena

crema troia

sóc la revolta dels continents que se t’acosten que se t’allunyen

crema troia

sóc un sol mot un cacofon una bombeta fosa

crema troia

aquesta nit no dorm ni l’ull del gat no dorm ni la foscor

crema troia

aquesta nit sentiràs els cavalls sentiràs el galop sentiràs la cançó

crema troia

crema’t tota.

 

girona, 29 del 3 del 8

[p. 29]

Leer más