21 Feb

Sense llençols

por Xavi Ballester

Ahir a la nit va morir l’àvia.

Quan hi penso, el primer que em ve al cap és la seva imatge plegant llençols al menjador de casa. Per fer-ho, lligava dues puntes aprofitant algun dels cargols que subjectaven els estants de la prestatgeria que presidia l’estança. Jo tenia quatre anys. Era una prestatgeria enorme, blanca, de conglomerat i xapat de melamina, tota plena de llibres. Un cop nuades les dues puntes, agafava les de l’altre extrem del llençol, es col·locava a l’altra banda del menjador, just darrera de la taula, i desplegava tot el llençol damunt del meu cap. Recordo els seus braços movent-se amunt i avall fins aconseguir estendre bé la roba. Era un moviment delicat però decidit. El llençol s’inflava i es desinflava cada cop que pujava i tornava a baixar lentament sobre meu. Leer más

21 Feb

Xavalla

per Xènia Ribas Beltran

No és que hi pensi gaire sovint – de fet, quasi mai – però, quan ho fa, recorda que el primer cop li va costar molt aconseguir contenir les llàgrimes i no esclatar a plorar. I, seguint el mite fil per randa, tampoc no va poder evitar el fàstic i la sensació de brutor. I no perquè es qüestionés res des d’un punt de vista moral, no. Ni ho fa ara ni ho va fer llavors. En això, es va sentir en pau amb si mateixa, ja que va concloure que va ser la filla de puta de la vida que l’hi havia empès. Simplement, li va semblar que el cos se li havia corromput, podrit. El cos i potser ella mateixa. I, així, notant-se tan bruta, va estar-se molta estona sota la dutxa, es va untar amb sabó i es va fregar ben fort amb una esponja aspra i rasposa. Però llavors, quan va sortir-ne, es va sentir exactament igual. Leer más

21 Feb

“Penes íntimes” de Charles Simic

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

PENES ÍNTIMES

No tinc més dret a queixar-me

que el veterà mutilat que toca el banjo,

que la vella que obre el moneder

per donar-li algun cèntim,

 

no fos que tots dos s’ofenguessin i em peguessin

al cap amb una crossa.

La meva angoixa ha de continuar muda,

amagada darrere el pas ferm i un somriure.

Leer más

18 Feb

Diario de un resurreccionista

recomanat per Llibreria Taifa

James Blake Bailey

La Felguera Editores

Hòstia amb els de La Felguera, quina editorial. Tafanegen, i de la seva  recerca i dèries neixen perles. Ens fiquen aquest cop en el món dels resurreccionistes, una sèrie de bandes que actuava als cementiris del Londres de principis del XIX per aconseguir els cadàvers més “frescos posibles” i vendre’ls a cirurgians.  L’edició de James Blake Bailey posa en relació el diari real d’un d’aquells lladres de cadàvers, Jack Naples, escrit entre 1811-12 i que s’inclou al llibre, amb la curiositat dels anatomistes, que sense cadàvers no podien avançar en el coneixement del cos humà.

L’edició en castellà de La Felguera inclou unes il.lustracions tan sorprenents com el text, i un pròleg de Juan Mari Barasorda que fent un repàs històric de com avançà l’estudi de l’anatomia aconsegueix amb solvència el mateix que el text de Bailey, “dejarnos flipaos”.