Un microrelat de Xavi Ballester

La Marga nedava i nedava, sempre més lluny. Nosaltres l’esperàvem a la sorra. Apareixia i desapareixia damunt de les onades, i nosaltres la vèiem allunyar-se, cada cop més petita. Un vespre, no va tornar. Amb els nens, ens hem traslladat a viure a l’interior, ben lluny del mar, però, com un onatge etern i profund, la Marga no deixa mai de venir a trobar-nos.