per Jesús Lladó @JessLlad

Els inicis d’un palindromista solen ser els diccionaris. Potser actualment no cal perquè se’n poden llegir arreu, però quan jo vaig començar, a finals dels vuitanta, la seva presència era gairebé nul·la. I aquesta fase d’aprenent penso que és important en totes les “disciplines”. Almenys així va ser en el meu cas. Fascinat per la simetria dels mots vaig començar a buidar diccionaris a la recerca d’aquestes perles. Monosíl·labs com CEC, CUC, NEN, POP, RAR, TOT; amb dues síl·labes o més com CAIAC, CÍNIC, MÍNIM, BUB-BUB, COMMOC, NON-NON, TURURUT, PIPIRIPIP; o els noms de persona, PEP, ANNA, NIN, LLULL poblaven el món dels palíndroms.

Lògicament, un cop hem fet la descoberta de la simetria verbal, anem a petar als bifronts (ACATA/ATACA), i això condueix indefectiblement a la construcció de frases, que és l’objectiu del palindromista, en totes les seves variants (lletra a lletra, sil·làbics, paraula a paraula) i gèneres (frase, aforisme, poema, microrrelat, nanorrelat, etc…). D’aquesta manera, ràpidament, un veu que inserint una conjunció al mig de la parella de bifronts ja tenim una  frase, ACATA O ATACA?, i aleshores (si és un amant de la llengua) queda inoculat per sempre pel virus de la palindromia.

Òbviament, en aquesta situació, hom no pensa que pot haver-hi molta altra gent que ha arribat a la mateixa conclusió i que ha elaborat la mateixa frase; això no té la més mínima importància. Es tracta d’un joc, d’una descoberta, i després ja arribarà el moment en què un construirà frases més elaborades i llargues, cosa que les farà úniques i personals.

Vegeu algunes de les meves primeres frases, que vaig publicar a la Revista SEMAGAMES[1],

ET MOC A LA BABALÀ, COMTE             CITA-LA A LA BABALÀ,A L’ÀTIC

TIRA’M UN NEN NU, MARIT                   AMOR, SÉ ON NO ÉS ROMA

OMET OUS. SUO, TEMO!                           SA PER TOT REPÀS

EP, A LA PE!                                                AI, AI, IAIA!

CERT, ATREC                                              PRES A LA SERP

ÀNEC A LA CENA                                     REBI L’ÍBER

PALÍNDROM DE LA SETMANA

A diva (l’Ed): “Som amos o no som amos de la vida?”

[1] SEMAGAMES: Revista del Club Palindromista Internacional. Neix el 1987, a mans de Josep M. Albaigès (1940-2014) i l’edità Ramon Giné (1920-2003) fins el 2003. D’aleshores ençà l’edita Jesús Lladó.