Correu

per Maiol de Gràcia

Així doncs ara et fas dir John.

John Ford, per a més inri.

Així doncs ara ets a París i els vas explicant tot allò que no et passarà mai.

T’has muntat la teva opereta de barri i et fas l’interessant.

Doncs que sàpigues que sempre t’he sabut llegir entre línies.

Que si volgués ara els podria explicar que aquest bloc et defineix alhora que et nega.

Que fas com has fet sempre i fuges endavant marxa enrere.

Ho podria fer però no ho faré.

No ho faré perquè t’has tancat a casa i t’has buscat un nom de pel·lícula que fas passar per recurs d’última hora.

Com si no sabessis de sobra que les ficcions ho fonen tot a blanc i negre.

Com si no sabessin que t’encorben les espatlles, que t’enlluernen el camí cap a terra.

Arriben els nens.

Se m’acaba el temps lliure.

D’això, en part, també en tens tu la culpa.

Truca, ni que sigui.

O passa un dia.

Ja saps on estic.

On estem.

On estaves.

Petons,

Jo.