per Xènia Ribas @canetmar80

La setmana passada varen començar a conviure en un pis rònec de Vallcarca. I ho varen fer sentint il·lusió, és clar, però el fet que ja no són tan jovenets i que tots dos porten penjada la motxilla amb els fracassos amorosos corresponents els fa viure el moment amb un cert recel. Per això, si bé s’esforcen a oferir la millor faceta, ressaltant els encants que creuen que posseeixen, també tenen clar que és el moment precís en què és vital marcar alguns límits. No fos cas que després es converteixin en esclaus de l’eufòria inicial…

I així van passant els dies, amb un estira-i-arronsa subtil i constant. Com si fossin dos gossos amb l’instint territorial especialment accentuat però alhora dolços i afectuosos, actuen com qui combina pixar constantment a les cantonades amb llepades i remenades de cua que, en el cas dels humans (o almenys d’ells dos), cal traduir en petons, abraçades i altres tipus de carantoines. I a diferència dels cans, intenten no bordar ni grunyir quan el que els plauria és fer-ho, sinó que transmeten el missatge acompanyant-lo d’un somriure. Un somrís postís que els surt forçat i amb els músculs de la cara carregats de tensió, sí, però, al cap i a la fi, un somrís.

Fins aquella tarda… Quan arriba a casa, ell la crida convidant-la a anar cap al dormitori. A ella, el cor se li accelera una mica. Avui s’ha llevat luxuriosa i una mica de gresca li provarà prou. Però, quan hi entra, el veu jaient nu al costat esquerre del llit tot eixarrancat. AL COSTAT ESQUERRE. Sap que no li hauria de molestar però no pot evitar que una irritació sorda vagi augmentant a un ritme vertiginós fins que, incontrolable, se li desboca del tot. I sense voler ni poder reprimir l’enuig, fa dos passos endavant, col·loca els braços fent nanses i li etziba: “Ei, tu! AQUESTA és la MEVA espona! Que sempre he dormit a la banda esquerra, jo, i no penso deixar de fer-ho! O sigui que ja pots anar-ne sortint. Ah, i espolsa la vànova, si us plau…”.

La paraula espona té diversos significats però el que em crida més l’atenció és el de “cadascun dels dos costats d’un llit”. La majoria de nosaltres, de manera més conscient o inconscient, tendeix a buscar un dels dos cantons del llit quan va a dormir. I és que cadascú té una espona preferida…