per Jordi de Miguel

17 de gener.

Fascinat per la poesia seca, aspre, nua, d’Anise Koltz:

Escrivim

per recordar

el que hem perdut

Cada paraula

és pòstuma

Un còdol cau sec, aspre, nu, sobre una platja de còdols. No sé si la poesia de Koltz és el crepitar breu de les pedres o el silenci que l’anticipa.

***

18 de gener.

Es pot fer bona crònica sense tenir un respecte sepulcral (quasi temorós) per la paraula?

***

23 de gener.

Escric: 10 anys sense Ryszard Kapuscinski. Parlo amb els periodistes Bru Rovira i Roberto Herrscher. Del que va quedar fora:

Bru Rovira: “Kapuscinski era un home amb una enorme cultura, fet a si mateix. Intentava donar una moralitat al que deia, filosofar, entendre l’ésser humà i anar una mica més enllà dels fets. Sempre hi ha una interpretació elevada d’aquests fets. I aquí hi ha un esforç literari molt important. Crec que en Kapuscinski el 70% és esforç literari de fer periodisme. Un enorme esforç d’estil, els seus textos estan molt treballats. La forma en què presenta les coses és part fonamental del contingut”.

Roberto Herrscher: “Com a orador, era un home molt mesurat, eixut de paraules. Sempre feia èmfasi en que els periodistes havien de llegir molta ficció i molta poesia si volien que els seus textos cobressin valor literari. A ell, per exemple, no li agradava que li mencionessin tant Los cínicos no sirven para este oficio, perquè era un llibre fet a partir d’entrevistes en italià. No era el seu idioma, no tenia el domini absolut de les paraules”.

***

24 de gener.

No he parlat del Kapuscinski poeta. N’he amputat mitja vida.

Escribí piedra

escribí casa

escribí ciudad

rompí la piedra

demolí la casa

destruí la ciudad

sobre el papel huellas de la lucha

entre

la creación y el exterminio

***

24 de gener.

Tot cronista, és un poeta frustrat?