Un microrelat de Carme Ballús

Mentre en Joan Gubern cerca l’erecció fent desfilar un exèrcit de dones flamants i veu en el cos flàccid de la seva senyora, la Maria Garcia, les cuixes de la Sharon, els llavis molsuts de la Marilyn i els pits de l’Scarlett, ella col·labora a l’alçament, cada vegada més difícil. I ho fa amb la pròpia guerrilla: canvia la visió de l’envellit Joan per la cara d’en George, el cul eixerit d’en Brad, els ulls blaus d’en Paul.

Normalment, funciona. Costa una mica, sí, però funciona.

Però aquesta nit no hi ha hagut manera. I és que, farts de lluitar, en George s’ha lligat la Sharon, l’Scarlett s’ha endut en Brad a una festa i en Paul i la Marilyn se n’han entornat al cel.

En Joan i la Maria s’han mirat de dalt a baix, desolats: i ara què?

Nascuda al rovell de l’ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l’Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d’autoria conjunta “L’artefacte”. Ha publicat contes en reculls amb d’altres autors i dos reculls propis, “Portes endins” (Marcòlic, 2013) i “Amor, deixa’m dormir” (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació pausada.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó