per Jesús Lladó @JessLlad

 

Una altra setmana que dedico als palíndroms temàtics. Un tema recurrent en la meva producció palindròmica són les preguntes, no pas les respostes. I aquestes preguntes sovint tenen un caràcter existencial, espiritual fins i tot. Sempre, però, sense ànim de transcendència encara que ho pugui semblar. Ans el contrari. És el que em suggereixen les paraules i la reversibilitat.

 

CERCO O CREC?

Sap? Cerco. No, jo no crec pas. 

Cercà Lao Tse, l’est o Alà, crec.

Ací mal si cerco Déu. Quedo, crec, islàmica.

Adéu. Queda Déu? Què da?

 Res sé. Res a témer, tot remet a ser ésser.

Res. És, n’és, ànima.
Calla, corre -m’erro?- calla…,
camina sense ser.

Ser?

Ésser un cos?
I si sóc nu,
res sé,
res.

 

Eres, Ed, serenitat,

i n’eres de serè.

 

Ser on sé ser,

on no-res és,

no-res.

 

Sé ser cínic.

Reses?