per Víctor Pàmies

Refranys d’ases i llops ens remeten a una societat rural antiga, que ja no reconeixem i amb uns costums i tradicions que han quedat enrere.

Però algunes d’aquestes sentències són atemporals i encara avui, en ple segle XXI i en una societat tecnificada i connectada, segueixen tenint vigència.

Quan alguna cosa té un propietari únic i clar, és evident que aquesta persona se’n cuida del seu manteniment i bon estat.

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l’un per l’altre, finalment ningú se’n fa càrrec i es malmeten irremeiablement.

Béns del comú, béns de ningú.