per Xènia Ribas @canetmar80

Caixa o faixa

No hi ha silenci. No hi ha silenci perquè és impossible però sí aquella mena de quietud prèvia a la batalla. Sap que d’aquí a uns minuts el fragor serà eixordador i ho abastarà tot. Està assegut en una cadira dins de la seva tenda i té el cap entre les mans. Tanca els ulls. Ja fa estona que la impaciència i el neguit l’han envaït. Ja les coneix, aquestes sensacions. L’acompanyen sempre en tots els combats. Però avui és diferent. S’alça d’una revolada, serra les dents i, convençut, es diu a si mateix “o caixa o faixa”.

Aquesta frase s’atribueix al general Prim i, tot i que hi ha diverses versions sobre on i quan la va pronunciar, sembla que és una arenga que es va adreçar a ell mateix abans de llançar-se al combat davant dels seus homes (probablement, a la batalla de Tetuan). El significat que tenia és força evident: o caixa (el taüt, la mort) o faixa (la faixa dels generals: l’ascens, la glòria).

Per als que no som bèl·lics, aquesta expressió ha passat a utilitzar-se quan volem emprendre una acció d’un cert risc i estem disposats a acceptar-ne els resultats negatius que pugui tenir fins a les darreres conseqüències.

Que hagi escollit començar Ni mudes ni a la gàbia amb “o caixa o faixa”, d’atzarós, no en té res. La meva intenció és que hi trobeu paraules i frases fetes que, sense ser-ne conscients, estem empenyent cada vegada més al fons de la caixa i les estem enterrant. Aquest és el meu granet de sorra per rescatar-les de l’oblit i intentar engalanar-les amb una faixa ben resplendent i lluminosa. M’hi ajudeu?