per Jesús Lladó @JessLlad

Els meus orígens són a pagès, com els de tanta gent, encara que sovint no en som conscients. En el meu cas aquest origen, aquest lligam, és molt proper. El meu pare n’era, de pagès, en va exercir durant una part de la seva vida. Jo, de petit, hi vaig viure a pagès, si bé temporalment. Era “urbanita” de naixement, però el contacte i les vivències de pagès em van marcar profundament. El pare ho duia a la sang, i això, es transmet. Avui, en homenatge a ell, i a tots els pagesos, palíndroms sobre pagès i la pagesia.

En primer lloc un poema que li vaig dedicar a la seva mort.

Al pare

El pare

era pagès.

Al tros suà.

Panís, tal blat,

sí, nap, aus.

Sort? La segà.

Pare, era ple,

era pla.

Ací mossega pa, pagès, somica.

Ai!, mossega pa, pipa, pagès. Somia.

 

Ací mossega pedres, sorra, api, alga, pipiripip, aglà i pa, arrosser. De pagès…, somica….

Per ser de pagès sega, pedres rep.

Ruc i de pagès, tal blat sega, pedicur.

Sega, per bo, panís. Era la mala resina, pobre pagès.

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

El pagès segur, té truges, sega ple.

 

---