per Maiol de Gràcia

L’HOME DE GRIS  (8a part)

Però se m’enduen igual. Obro els ulls i m’estan esperant. Tot és a les fosques. Només veig ombres i sento veus. Aixequi’s i acompanyi’ns. Em conec el trajecte de memòria. Travessem tot el pis. Tinc algú al davant i algú altre al darrere. La porta deu ser oberta. Baixem per les escales. No es veu res. Ningú parla. Sortim a l’exterior. La ciutat ha desaparegut. M’introdueixen en un vehicle. Noto dos cossos, un a cada cantó. El viatge és sorprenentment curt. Encara som al barri. S’obren les portes. Entrem en algun lloc.

Segui. M’assec. Negre absolut. Una veu diferent. El seu nom. Johnford. El seu ofici. Escriptor. Qui conec d’una llarga llista de persones. Identifico un parell de noms, de la resta no en tinc ni idea. M’han vist xerrar amb tal a la cantonada de tal carrer, sempre en grup. Tenen vídeos que ho confirmen. Amics, de vegades quedem per xerrar. De vegades venen acompanyats. No conec el nom de tots aquells que els acompanyen. De què parlem. De res en concret. Què els puc dir de l’Andreu Poisseau. Callo. Parli, sabem que el coneix. Callo. No penso parlar del meu amic. Callen.

I em tornen a casa. El gris seu a taula. No em mira. Jo a ell tampoc. M’apropo a les persianes i les abaixo del tot. M’assec al seu davant i m’espero. No ens veiem. Sé que està relliscant quan noto el seu cos entre les meves cames. Li deixo espai. El sento respirar. No em moc. Li parlo. M’han detingut. Ja ho sé. M’han deixat anar de seguida. Sí. Hi tens alguna cosa a veure? Calla. Hi tens alguna cosa a veure? Calla.

M’aixeco i obro una escletxa de persiana. Em giro. El veig, mig repenjat a la cadira, m’assec al seu davant. Li parlo. Hi has tingut alguna cosa a veure? Sí. M’han detingut per culpa teva? No. Així doncs parles de l’alliberament. Sí. Que els has dit? Que tu no has fet res. Ningú no ha fet res. És igual. És igual? Cal que algú els ho confirmi. I tu ho has fet. Sí. Perquè? Ets bona persona.

M’aixeco i obro la persiana.

Gràcies. De res. Vols una mica d’aigua? Si us plau.