per Maiol de Gràcia

L’HOME DE GRIS  (11a part)

Han passat els anys i l’home de gris segueix aquí. A l’exterior no ha canviat res, però aquí dins la transformació ha estat absoluta. Ara en som cinc: l’home de gris de nit i la seva família de dia. Quan surt el sol ens desperta i s’acomiada. Se’n va al pis de vint metres quadrats que va agafar després del trasllat i hi dorm unes hores. Així que es fa fosc torna a casa, fa els deures amb els nens, ens fa el sopar i de vegades es tanca a l’habitació amb la Puri mentre jo m’encarrego que la canalla estigui distreta amb algun joc o alguna peli. Després torna a marxar i nosaltres anem a dormir. L’endemà tot torna a començar. Els nens van al cole d’aquí al costat. La Puri s’encarrega de la casa i m’ajuda amb les transcripcions de les novel·les i les traduccions de l’editorial. Jo li pago un sou minúscul – no dono per més – però noi els cobro una misèria per estar-se a casa. De fet no els cobraria res, si em deixessin. Per mi ja són família. Però la Puri diu que ni pensar-ho, que tot el que faig per ells no m’ho podran pagar amb tot l’or del món. Evidentment exagera. Són ells qui han fet entrar la llum aquí, i no al inrevés. Des de que convivim tot és moviment i alegria. Els nanos són fantàstics. La Puri no és tan reservada com deia el Paco (l’home de gris, sí). De fet és un nervi amb els collons molt ben posats. El Paco se l’estima i jo també, però d’una altra manera, és clar. Som una família. I quan és estiu i les hores de llum s’allarguen fiquem els nens a dormir, seiem a taula i organitzem els propers passos. El Paco ens explica les novetats i a partir d’aquí decidim. Cada dia són més. A París només uns dos-mil. Quan arribin al cinquanta per cent tenen decidit passar a l’acció. Prendran el poder i nosaltres sortirem al carrer. Mentrestant fem com si res i ensenyem valors i història als nostres fills i als fills dels grisos que viuen amb nosaltres. Tot està per fer i ho anem fent sense descans. Tenim la raó, que d’això es tracta. I la raó sempre s’acaba imposant.