per Víctor Pàmies

Es diu quan alguna cosa s’ha acabat o perdut. L’expressió denota la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremeiable d’una cosa. Té l’origen en la finitud de l’oli dels cresols o en els ciris, que s’acaben. També diem Bona nit, caragol!, Bona nit, viola! o Bona nit i tapa’t! 

El cresol o gresol, entre d’altres accepcions, és un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa oli i un ble per a fer llum.

Aquestes expressions es creuen amb d’altres que sovint s’utilitzen com a fórmules de comiat, amb més o menys voluntat de tornar a veure la persona de qui ens acomiadem: Bon vent i barca nova! o Bona nit i bona hora (i bona mort quan sigui l’hora).