Primer dia. 3. 4. 5.

per Maiol de Gràcia

3
M’estiro al llit i observo el sostre de l’habitació.

No faig res més durant hores.

4

M’entra gana i surto al carrer. I aleshores la llum de la tarda il·lumina les façanes del carrer i una dona grassa i cridanera gairebé se m’empassa en la seva persecució d’uns nens que estan a punt de creuar el carrer just quan passa un descapotable conduït per un home d’uns cinquanta anys de camisa cara i posat de no haver dubtat ni un moment de cap de les decisions que li ha tocat prendre i que en aquest cas pren la correcta i frena a temps de salvar-los la vida. Els nens, immòbils enmig del carrer, només responen als crits de la mare passada una estona. Reaccionen amb un brot d’energia idèntic i corren cap a mi amb la seva cara d’obrers parisencs, s’entrebanquen amb les cames d’una noia d’uns trenta anys que els somriu,  que em mira i em diu alguna cosa que no entenc, que entra al meu portal i saluda a la portera com si es coneguessin de tota la vida.

5
Menjo amb gana. Surto al carrer i pujo a la Torre Eiffel.