08 Feb

“John Ford a París”, Capítol 28

Instints

per Maiol de Gràcia

 

Em diu que no ho entén. Li dic que jo tampoc. Em diu que no s’ho mereix. Li dic que em moc per instints, que no hi puc fer més.

I això què vol dir?

Vol dir que me n’havia d’anar.

I ni una trucada, li podies fer?

Vaig enviar-li un whatsapp.

Encara és allà, saps?

Com li va.

Sembla que bé.

Me n’alegro.

No penses trucar-li?

No ho sé.

Ja ho va dir el meu marit.

El que.

Que ets un paio rar.

No sóc rar.

No diràs que això que has fet és el súmmum de la normalitat.

La normalitat sí que és rara.

Colloooons…

Què.

Millor vaig tirant.

Espera un moment.

Tinc pressa, haig de recollir els nens.

T’he portat una cosa.

A mi? Sí. Veus com ets rar.

Té.

Hòstia. És teu?

Sí.

No està en francès.

El català s’hi assembla molt. Si tens algun dubte m’envies un whatsapp.

Ja no escrius?

Sí.

I publiques?

Sí.

Ostres, és veritat: això no té ni sis mesos.

Cert.

No sóc d’investigar els meus amics, però en el teu cas faré una excepció.

Pregunta el que vulguis.

Primer tiraré de google.

Com vulguis.

Quina vergonya.

El que.

Llibretera i no et conec.

No em coneix gairebé ningú.

Segur que apareixes en més d’una foto.

No et pensis.

Què hi fas a París, John?

John només és el meu pseudònim.

Com et dius, doncs?

John ja va bé.

Me’n vaig, va. Ja et diré què tal.

Espero que t’agradi.

No ho hauries d’haver fet.

No pensava en altra cosa.

Per què ho dius, això?

Perquè em moc per instints.

Me’n vaig.

Fins aviat.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *