Un microrelat de Judit Pujadó
Sento el batec monòton del pèndul del rellotge, al menjador. Al costat, vora la finestra, la mare broda un paisatge que mai no visitarà en unes estovalles noves. El pare renega des del celler. El vi de la bota s’ha tornat a fer ranci. Insulta i escup a terra. Vull saber quins eren els somnis de la mare. Pregunto. Em mira sorpresa: “Els meus somnis? Igual que tu: casar-me amb ton pare, tenir mainada”. I somriu, beatífica. A mi em falta l’aire. Surto al carrer. M’assec i premo l’accelerador del quatre llaunes. Agafo la carretera de l’Estartit. Em sap greu per aquest paisatge. El Montgrí es contrau. Ja no és una onada sinuosa, és una ganyota abrupta. Abandono el cotxe al moll. Deixo les claus al pany i busco entre els velers. Marxaré amb el primer que m’ofereixi com a destí un país pel que sempre pugui caminar descalça.
Premi al concurs Posem fil a l’agulla, 2004.
Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira) i “30, 40 l’Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d’Edicions Sidillà, on ha publicat “Tombes i lletres”. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia http://www.juditpujado.cat/
Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó
Las noticias dramáticas –un atentado, un gran accidente, una catástrofe natural o humanitaria- inundan las redes sociales de reacciones. Las primeras suelen oscilar entre el sentimentalismo –tan bienintencionado como ridículo – y el humor negro –tan humano como desafortunado-, pero aún peor es lo que llega después, cuando la emocionalidad empieza a remitir en favor de la fría hora de los análisis. Aunque nada me llama tanto la atención como la plaga de pequeñas teorías que ponen el acento en una de las aristas del asunto promocionándola a la categoría de totalidad. Leer más 