Poemes de Montserrat Abelló
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
De quan ençà espero?
On fou el començament?
La pedra era llisa,
res no torbava el seu son.
S’obren portes
a tenebres inhòspites,
llisca l’aigua
per les fondes cavernes del son.
Inquiet, es dreça el somni.
Per on navega? On?
Sura dins la fosca
l’ala tènue
d’una paraula en camí.
Sobre un blau infinit
es bressa indefens, el desig.
Romp el silenci
la veu que crida:
Sóc jo.
[Del llibre Vida diària, el seu primer poemari. Pròleg de Joan Oliver. Barcelona: Joaquim Horta, 1963]
BUSCAR BEN ENDINS
Buscar ben endins
d’aquella cosa fosca.
Tractar de defugir
la placidesa.
Ser, la voluptat de ser.
Viure en l’aire que t’envolta,
en el vol d’un ocell,
en la frescor d’una poncella,
en el perfum intens
del gessamí.
No tenir por de morir.
Saber que
el miracle és viure!
[Del llibre Més enllà del parlar concís, el seu darrer poemari. Paiporta: Editorial Denes, 2014]