“Penes íntimes” de Charles Simic
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
PENES ÍNTIMES
No tinc més dret a queixar-me
que el veterà mutilat que toca el banjo,
que la vella que obre el moneder
per donar-li algun cèntim,
no fos que tots dos s’ofenguessin i em peguessin
al cap amb una crossa.
La meva angoixa ha de continuar muda,
amagada darrere el pas ferm i un somriure.
Un dia, de genolls, vaig renegar de Déu
per tot el dolor i la injustícia que consent.
Des de llavors, encara em sento més sol.
Com un viudo etern inconsolable
passo pel costat dels indigents arraulits en portals
un matí d’hivern i no goso
lamentar-me de la meva nit d’insomni
ni dels peus freds que em fan caminar de pressa.
SESSIÓ CONTÍNUA
El cartell il·luminat d’un cinema
al capdavall d’un carrer fosc de petita ciutat.
La taquillera deixa la mitja
i mira per sobre de les ulleres de muntura metàl·lica
si algú ve a veure la pel·lícula.
On és la nena que sempre plorava?
I el professor de matemàtiques amb la mare vella i cega?
I els eixams de canalla que seien a primera fila?
I la cambrera corpulenta en la seva nit lliure?
I l’enterramorts que s’adormia i roncava?
Una nit d’agost d’un altre segle.
La banda sonora ara i adés prou forta
per sentir els trets des del carrer,
però no els sospirs dels amants de la pantalla,
que es donen la mà, a punt de dir-se adéu.
Simic, Ch. Mestre de disfresses. Vic: Cafè Central/Eumo Editorial, 2014. Traducció de Marta Pera Cucurell, 10è premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».