Curull
El sexe no li ha agradat mai. De fet, l’avorreix. No: de fet, el que li provoca realment és fàstic. Sempre li ha passat. Ben bé des que se li va començar a despertar l’instint. Les amigues la respecten però no poden evitar mirar-la de reüll amb estranyesa. No ho saben dissimular. I és que n’hi ha algunes de ben fresques, que potser no són nimfòmanes però que és evident que pateixen algun tipus d’obsessió malaltissa que les condueix a voler cardar compulsivament, ja sigui amb la mateixa persona o amb diferents en funció del nivell de decència (o més ben dit, d’indecència). Algunes, fins i tot, han tingut experiències amb el mateix sexe i, a ella, això ja li sembla un grau de depravació suprem. Qualsevol dia li diran que els atreu un gos o una cabra. O potser un ós rentador. Vés a saber.
I no és pas que ella no tingui cap mena d’instint sexual. De tant en tant, bé que li atreu algun home. Fins i tot, algunes vegades és corresposta. El que passa és que un cop se suposa que la conversa s’hauria d’acabar i tocaria passar a l’acció… Ella… Ella… No ho pot suportar. Els petons, encara (tot i que les baves excessives li provoquen basques). Però el que li fa tanta angúnia que quasi li provoca el vòmit és que algú li intenti magrejar els pits. I no vol ni pensar com deu seu que li remenin la figa i encara menys que la hi llepin. Ho troba, francament, fastigós. I no és pas que tingui la voluntat de mantenir-se casta, blanca i pura, no. Això són rucades. Simplement, no hi pot fer més. El sexe li causa una repulsió profunda. És massa brut, massa bast. I és que, amb el temps, ha conclòs que hi ha coses que val més fer-les tota sola.
Però que ningú no es pensi que és una amargada o una frígida. Gens ni mica: fa anys que s’ha adonat que el menjar és el substitutiu perfecte de sucar. I no és un tòpic, no. Un bon plat, un bon tiberi pot produir el millor dels orgasmes. I si la gent no ho entén ni ho comparteix és perquè ara tothom menja fatal i no sap trobar ingredients bons de veritat, de qualitat suprema. Ella n’és molt conscient i arriba a casa amb el cabàs curull de productes selectes sempre que va al mercat. Si tastessin algun dels seus guisats o de les seves postres, l’entendrien.
Un dia, però, està sopant amb les amigues i ella ha portat un vi absolutament deliciós, com si l’hagués elaborat el mateix Dionís. A la resta, no les convenç. És massa bo i no hi tenen el paladar acostumat. Després del segon plat, ja no recorda gairebé res. Només té imatges borroses d’ella ballant com una possessa en una discoteca sòrdida i d’un noi ros, alt i barbut amb ulleres de pasta. Al dia següent, quan es desperta estabornida per la ressaca i encara ben marejada, el mira com dorm al costat i pensa, sentint-se humida, que això del sexe no està pas tan malament. S’haurà d’entrompar més sovint.
Curull-a és un adjectiu que significa ple a vesar. Curull, com a substantiu masculí, és la porció d’una substància que sobresurt del recipient que la conté (El carro estava curull de llegums). És sinònim de caramull. A més, curullar vol dir omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. (Curullar un gerro, un got, un plat).