02 Mar

1993 Animal, Pearl Jam

por Javier Avilés

Preferiría estar con un animal. Eso es todo. No hay mucho más que explicar. Que lo hagan las guitarras y la batería.

 (El personaje guarda silencio mientras suena una y otra vez en un bucle infinito Animal de Peal Jam. Bebe. Fuma. Tose. Se adormece abotargado por el alcohol y el humo que llena la habitación. El periodista permanece sentado un buen rato, pongamos que durante seis reproducciones de Animal hasta que decide desconectar la grabadora y guardarla en su mochila. Se levanta y se va)

 Una vez en casa revisa el cuaderno del personaje buscando alguna nota que explicase su silencio. Al margen, una breve acotación: “Ojalá hubiésemos estado entre animales”. Nada más. ¿Qué recuerda él de 1993? ¿Fue el año que murió Freddie Mercury? No. Había muerto antes de las Olimpiadas, ¿no? No sabe. No recuerda. Recuerda a su padre diciendo que toda cinta de casete olvidada en la guantera del coche acaba convirtiéndose en una de Queen. A saber de dónde sacó esa idea, piensa. Mira en internet para ver en que año… 1991… no cantó Barcelona con… 1993… Waco, Sarajevo, Petrovic, los huesos del Zar Nicolás y su familia, ¿los huesos de Hitler?, Somalia, Jordan, Escobar, Groundhog Day, ¿qué música ponía su padre en el coche hasta el hartazgo? Ah, sí… Björk y Radiohead… Preferiría estar con un animal, piensa y sonríe… le dijo una vez a su padre que Springteen era aburrido, lo dijo con acritud, casi violentamente, desde el asiento de atrás del coche, nunca más volvió a sonar Springteen… born en tu puta casa, pesado… cuántos años tenía entonces, diez, doce… ayer, ayer y ayer… vincular la música al coche, a los largos viajes, al sopor de la carretera y al calor del asfalto… nunca levantó la voz contra Björk o Radiohead, aunque prefería Nirvana y Pearl Jam… a saber si ese nombre tenía connotaciones (¿sexuales?) que no podía comprender, mermelada de perlas… no quería profundizar en los motivos por los que relacionaba perlas con sexo… no quería profundizar en nada que pudiera mostrarle un rostro, el suyo, que trataba de ocultar a toda costa… un rostro que podría parecerse a la máscara del personaje tumbado en el sillón mientras sigue sonando (eternamente) I’d rather be… I’d rather be with… I’d rather be with an animal… que le jodan, piensa el periodista, que se quede con todas sus mierdas de borracho fracasado… que se quede con él mismo que es lo mismo que estar con un animal maloliente… no sabe por qué aceptó el encargo ni por qué sigue transcribiendo los delirios del personaje… por desesperación, quizás… intuye que algún demiurgo torpe y sin objetivo se ríe de todo esto detrás de una pantalla… mierda para todos… mierda para el tiempo y la cronología… mierda para la inmovilidad de todo… ¿eso es lo que está aprendiendo? ¿que el tiempo pasa y nada cambia?… hay una frase sobre el tiempo y el cambio, pero no se molesta en buscarla… y aunque nada cambia quedan, lo sabe, guitarras desgarrando riffs salvajes… pero eso tampoco cambia nada… pero ermanece en el tiempo… rabia, solo rabia… una rabia que no se acaba nunca… intenta calmarse… a la mierda la camiseta, piensa, keep calm… me dolió, me dolió como un insulto… que se calme él… mantén la calma y bebe otro whisky, capullo… sigue fumando y tosiendo y vomitando en calma… agarra el cuaderno robado al personaje y lo estrella contra la pared del fondo de la habitación… busca Animal de Pearl Jam en internet… pone el vídeo en bucle…intenta sintonizar con el personaje, no para entenderlo… todo lo contrario… para destruirlo, para exorcizarlo, para olvidarlo… para acabar definitivamente con él… Preferiría estar con un animal. Se duerme al cabo de un rato. En sus sueños guitarras y revueltas y coches circulando hacia el fin de la noche y…

02 Mar

Curull

per Xènia Ribas Beltran

El sexe no li ha agradat mai. De fet, l’avorreix. No: de fet, el que li provoca realment és fàstic. Sempre li ha passat. Ben bé des que se li va començar a despertar l’instint. Les amigues la respecten però no poden evitar mirar-la de reüll amb estranyesa. No ho saben dissimular. I és que n’hi ha algunes de ben fresques, que potser no són nimfòmanes però que és evident que pateixen algun tipus d’obsessió malaltissa que les condueix a voler cardar compulsivament, ja sigui amb la mateixa persona o amb diferents en funció del nivell de decència (o més ben dit, d’indecència). Algunes, fins i tot, han tingut experiències amb el mateix sexe i, a ella, això ja li sembla un grau de depravació suprem. Qualsevol dia li diran que els atreu un gos o una cabra. O potser un ós rentador. Vés a saber. Leer más

02 Mar

Palíndroms 28, En castellà (1) Històrics, Filloy

per Jesús Lladó @JessLlad

A causa dels seus orígens, la llengua vehicular del CPI ha estat el castellà però, en el seu si, hi ha conviscut sempre amb el català, així com amb moltes altres llengües, depenent de la procedència dels col·laboradors. Actualment, un tant per cent elevat dels membres del club som catalans però, entre aquests, n’hi ha uns quants que componen palíndroms tant en català com en castellà.

Fins ara he anat publicant sobre els palindromistes més rellevants en català però, atesa la característica sociolingüística del nostre territori i la importància del castellà en el món dels palíndroms, a partir d’aquest article faré un viatge per la palindromia en castellà.

En els primers articles d’aquesta secció, ja vaig exposar els orígens i el desenvolupament del joc dels palíndroms al llarg de la història però, com ja vaig dir, un punt d’inflexió en aquest procés es produeix al segle XX amb la irrupció dels palíndroms en l’obra literària de Cortázar (Lejana, Satarsa) i Cabrera Infante (Tres tristes tigres). Però a l’hora de citar algú transcendent en aquest àmbit, hem de referir-nos forçosament a Juan Filloy.

Filloy (1894-2000), personatge peculiar, escriptor de culte, jurista de professió, neix a finals del XIX, viu tot el XX i mor a inicis del XXI. D’aquesta llarga vida en sorgeixen més de 50 llibres (tots amb títols de 7 lletres), un dels quals és KARCINO, Tratado de palindromía. Es pot considerar el primer tractat, com a tal, de la història. Se’l va autoeditar i durant molts anys era un llibre buscadíssim i introbable. Finalment, el 2005, Cuenco de Plata en va fer una edició que es pot trobar actualment. La primera part, Tratado de palindromía, repassa la història i l’origen dels palíndroms i desenvolupa una teoria palindròmica. Ens diu, entre moltes altres coses, que “la palindromía es un saludable quehacer lúdico. Su falta de obligatoriedad y su carencia de beneficios ennoblecen su nadería de regocijo incoercible… Es una poesía que se complace en el propio esfuerzo creador y en la alegría del éxito logrado… Descubrir es una de las funciones más dignas del entendimiento humano.” La segona part, Ejemplario, és un recull d’uns 2000 palíndroms ordenats per nombre de paraules.

     Vegem alguns exemplars de la mestria de Filloy.

AVA GARDNER EN DRAGA VA

ESO LO DIRÁ MI MARIDO. LO SÉ.!

A LA PEONADA NADA, A NOE: PALA….

-¿EH, CON SOMERA HADA HAREMOS NOCHE?

ELOY, AL REPARTO SACAS OTRA PERLA ¡Y OLE!

YO DONACIÓN A RAPAZA PARANOICA NO DOY

SI PECA HEBE DONDE SU SED NO DEBE, HACE PIS

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Reps? És la fe fals esper?