Poesia de Laura López Granell
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Poesia (I)
Contra la narració contínua dels dies, el truc
intermitent. Contra els mals crònics de la carcanada,
el trau net: punció fins al moll. I, en girar cada cantonada,
l’encontre impossible.
Astre
Qui no hagi preguntat mai a un home: m’estimes
que llanci la primera pedra; qui mai no hagi
preguntat a una margarida: m’estima,
no m’estima. Volem saber el mal que ens mata,
si és l’amor correspost o l’oblit de l’amor.
I volem, sobretot, paraules; les paraules.
Desfullo avui el cor de la terra promesa
de mots blancs, el desarmo de pètals per escriure;
i en resta el rovell sol, enfilat a la tija:
oneja el botó groc com un crit sense boca.
No preguntaré més: m’estimes, no m’estimes,
als pètals mentiders ni als llavis que se m’obren
per callar l’ànsia. No els ho peguntaré.
I em respondrà la por.
Alta, com astre en zel.
López Granell, L. Forat. Pròleg de Joan Todó. Barcelona: Godall Edicions, 2014.