14 Mar

Poesia de Laura López Granell

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Poesia (I)

Contra la narració contínua dels dies, el truc

intermitent. Contra els mals crònics de la carcanada,

el trau net: punció fins al moll. I, en girar cada cantonada,

l’encontre impossible.

Astre

Qui no hagi preguntat mai a un home: m’estimes

que llanci la primera pedra; qui mai no hagi

preguntat a una margarida: m’estima,

no m’estima. Volem saber el mal que ens mata,

si és l’amor correspost o l’oblit de l’amor.

I volem, sobretot, paraules; les paraules.

 

Desfullo avui el cor de la terra promesa

de mots blancs, el desarmo de pètals per escriure;

i en resta el rovell sol, enfilat a la tija:

oneja el botó groc com un crit sense boca.

 

No preguntaré més: m’estimes, no m’estimes,

als pètals mentiders ni als llavis que se m’obren

per callar l’ànsia. No els ho peguntaré.

 

I em respondrà la por.

Alta, com astre en zel.

 

López Granell, L. Forat. Pròleg de Joan Todó. Barcelona: Godall Edicions, 2014.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *