Cofoisme
Devia tenir més o menys deu anys. Va ser un diumenge, durant una sobretaula maratoniana. A ella se li feien interminables i, de seguida que podia, s’alçava de la taula i buscava qualsevol cosa per jugar. La veritat és que acostumava a avorrir-se força. Prou que sabia entretenir-se sola però, amb les hores, la solitud inherent a ser l’única xica de la família, irremeiablement, l’acabava esclafant. Amb el temps, ha conclòs que, a més, els grans no és que tinguessin pas gaire traça amb ella. Aquell dia, l’avi, fart que l’emprenyés amb puzles, la va enviar al seu despatx. Li va dir que, encara que no li ho semblés, hi trobaria alguns contes que segur que li agradarien. Ella hi va anar carregada de cofoisme perquè tenia via lliure per sortir d’aquell menjador carregat d’un ambient que se li feia insuportable i, alhora, perquè li semblava emocionant, com si estigués a punt d’emprendre una petita aventura.
Tanmateix, després d’estona remenant, els llibres de l’avi li semblaven tots iguals. Potser diferien en les tapes més o menys gruixudes o en les pàgines blanques o bé tenyides d’un to més grogós. O en la quantitat de pols que reposava en cadascun. Però tots, absolutament tots, coincidien en el fet de no desvetllar-li cap mena d’interès. Quan ja estava a punt de desistir, però, en va trobar un que la va encuriosir. I és que el llom, de pell marró, estava decorat amb dibuixos de dimonis terrorífics i de bruixes sensuals acolorits amb negre, taronja i roig de tons molt brillants i suggeridors. Li feia una mica de por però la va vèncer la curiositat. A ella i a la basarda. El va fullejar mentre una lluita interna continuava debatent-se entre deixar el llibre a la lleixa i córrer cap al menjador o seguir ullant-lo. De cop, una il·lustració li va cridar l’atenció. Va estar força estona sense poder deixar de fitar-la. I quan ho va aconseguir, va llegir la plana del costat. S’hi explicava que existeixen uns dimonis anomenats íncubs que esperen pacientment que les dones pures s’adormin per tenir-hi relacions sexuals. Les bruixes -seguia- són diferents…: les bruixes copulen voluntàriament amb el dimoni i n’obtenen un plaer immens perquè té dos membres disposats formant una mena de v per així poder-los-els introduir, simultàniament, pel davant i pel darrere. Tanmateix -continuava narrant-, el preferit per les bruixes és un dimoni que no té dos penis sinó tres per així poder practicar la fornicació, la sodomia i la fel·lació alhora.
Aquell dia, no va entendre pràcticament res del que havia llegit. Tot i així, la memòria, capriciosa, va retenir la rondalla fins al punt que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en la seva fantasia estrella, la que realment l’excita i la posa a to. És per això que culpa l’avi de l’avorriment que sent pel sexe. I és que al costat del dimoni de les tres vergues, no pot evitar que els homes li semblin ben poca cosa. Formigues minúscules i insignificants.
Cofoisme és una actitud satisfeta i envanida envers una situació pròpia determinada.