per Maiol De Gràcia @maiol2

Johnfordaparís va venir amb tot el paquet: algú em va parlar de twitter, allà hi vaig trobar uns quants enllaços a blogs i, sense adonar-m’en, ja estava provant de crear el meu. D’aquí va sorgir en John Ford. En aquella època tenia una eufòria creativa irrefrenable. Estava ben emmerdat amb l’escriptura de La peixera i necessitava una via d’escapament als lligams d’una estructura molt pensada i d’unes revisions constants.

Vaig pensar que res no podia ser més lliure que un personatge sense passat ni futur, un ésser eternament embadalit en la contemplació d’un món que ja no pot ni vol comprendre.

M’hi posava quan tenia una horeta i només em permetia fer-hi una o dues  revisions.

Havia de sonar  fresc i matusser a la vegada. Em treia el mono d’imaginar i, tot i que el John en passés de tots colors, jo en sortia satisfet.

Per publicar-les a la revista Rosita, he revisat totes les entrades i, depenent de com vagi la cosa, n’afegiré de noves. Sigui quin sigui el cas, espero que us ho passeu la mar de bé i que gaudiu del París del John.