per Maiol de Gràcia

L’Amanda

– Amanda?

L’Alan rep un missatge al mòvil. L’Amanda li mana que entri a la segona porta i que es tanqui amb passador.

L’Alan ho fa sense protestar.

-Alan.

-Sí.

-Ja t’has tancat?

-Sí.

-No obris el llum en cap moment. Treu-te la camisa, les sabates i els mitjons. Continua amb els pantalons i la roba interior.

L’Alan fa tot el que li ordena. L’Amanda li diu que busqui els penjadors. N’hi ha tres.

-Ja està.

-Ara agenollat de cara a mi. Estic al primer lavabo.

L’Alan ho fa. Nota els genolls freds i el seu propi baf contra la paret.

-Baixa les mans per la paret fins al terra. Veuràs que al final hi ha un pam, pam i mig sense separació.

-Sí!

-Busca’m.

I amb el tacte, l’Alan descobreix uns llavis humits, uns pomuls pronunciats, uns cabells curts, uns ulls tancats, un coll estirat, un tacte suau, una temperatura càlida.

-Ara aixeca’t, vesteix-te i espera dos minuts abans de sortir.