Torcar
Et miro. M’encanta mirar-te. Crec que és una atracció que sento des de sempre o, si més no, des de fa molts anys. M’agrada quan estàs completament llisa i plana, d’un to gris argentí, com si fossis un espill gegant. I quan el vent et fa enjogassar formant unes ones altes, ben altes, amb uns rissos d’escuma al capdamunt. Mar de plata, mar d’hivern. També m’encises quan ets d’un blau límpid i cristal·lí, que generosament deixa a la vista i mostra tots els teus secrets meravellosos perquè tothom en pugui gaudir. I quan m’embolcalles i sento que m’acarones. Mar turquesa, mar verdosa, mar d’estiu.
Et miro. M’encanta mirar-te…
Disculpa per haver-te convertit en una brossa sense fi plena de bosses, roba, compreses, ulleres, plàstics diversos, cordes, etc. Perdona per haver fet de tu un recipient d’oli, fuel i cremes. Sento que t’hàgim convertit en un cau de merda.
Disculpa per haver extingit gran part de les espècies que aixoplugaves i per continuar persistint-hi. Digues adéu als dofins, les balenes i les tonyines. Digues-los que em sap molt de greu. Perdona també per estar enverinant la majoria dels teus habitants. Explica’ls, per si els serveix de consol, que potser per assumpció de culpa o per simple ignorància, després nosaltres també ens morim una mica quan ens els mengem. Ho sento. No sabem actuar d’una forma que no sigui destructiva.
Disculpa també per fer-te veure com mor ofegada en les teves aigües gent desesperada, aterrida, que fuig rere l’esperança d’una vida millor i tan sols hi troba un final esgarrifós. Et confesso amb vergonya que no hem mogut ni un dit per evitar-ho. Perdona per provocar o col·laborar en les guerres o en la misèria que els han empès a embarcar-s’hi. Em sap molt de greu haver-te convertit en un mare mortum.
Et miro. M’encanta mirar-te perquè, malgrat tot això, no ets rancuniosa i continues mostrant-te igual de preciosa. Potser és el vigor previ a la ranera de la mort.
Et miro. T’esguardo i penso que, tot i les evidències científiques, l’augment del nivell del mar no és pel desglaç dels pols sinó per les teves llàgrimes moribundes. Sento no ser capaç de trobar la manera de poder-te-les torcar.
Torcar és eixugar fregant amb un drap, un paper, etc. (Es va torcar la boca amb el tovalló. Li vaig torcar les llàgrimes amb un mocador).
Quines ganes de plorar, quina ràbia!