Poesia de Mark Strand
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Torna el gran poeta
Quan la llum rajava a través d’un forat en els núvols,
Vam saber que apareixeria el gran poeta. I ho va fer.
Una limusina amb pneumàtics blancs i vidres policroms
Va dur-lo. I aleshores, amb un deseiximent callat i clar,
Va camadejar dins la sala. Va haver-hi un silenci. Les seves ales eren enormes.
El tall del seu vestit, l’amplària de la seva corbata, eren passats de moda.
En parlar ell, l’aire va semblar emblanquinat per crits imaginaris.
El cuc del desig va obrir-se pas dins el cor de tots els assistents.
Tenien els ulls plens de llàgrimes. El gran home era millor que mai.
“No hi ha pressa”, va dir al final de la lectura, “el final
Del món és només el final del món tal com el coneixeu.”
És ben bé ell, pensaven tots. I llavors se’n va anar,
I el món va ser un espai en blanc. Feia fred i l’aire era immòbil.
Digueu-me, doncs, gent d’allà fora, ¿què és la poesia de tota manera?
[¿Pot algú morir sense tenir-ne ni un xic?
[p. 37]
La visita
Per a Derek Walcott
Aquest és el lloc. Les cadires són blanques. La taula relluu.
La persona que hi seu té els ulls fits en la claror cèria.
El vent desplaça l’aire, un cop i un altre,
Com si fes lloc. “Lloc per a mi”, raona ell.
Sempre l’ha atret el clima de comiat,
Tot arranjant-s’ho perquè la tristesa –la més íntima, fins i tot–
Es pogués mirar des d’una distància. Una lleixa llarga de núvols
Penja damunt la mar oberta amb el sol, el sol
De la no distinció, que s’enfonsa darrere seu –una versió suau
De la història que, si és certa, només s’explica un cop, i sempre massa tard.
La cambrera li du la copa, que ell sosté
Contra la llum minvant, però sols un moment.
El seu reflex vermell li tinta la camisa. Lentament el cel s’enfosqueix,
El vent cedeix, la vista es fa sublim. L’escombrat violeta
Sembla, amb el seu vesprejar sense esforç, més que un motiu
Per ser-hi i viure-ho, sembla alguna mena
De joia, com si aquest fet senzill ja fos prou, i capaç de romandre.
[p. 109]
Strand, M. Rufaga d’un. Barcelona: Godall Edicions, 2016. Traducció i pròleg de Joan Todó.