per Jesús Lladó @JessLlad

Els palíndroms, amb els bifronts, els anagrames i els contrapets, formen el quartet dels anomenats artificis de combinació de lectura longitudinal[1]. Tots quatre combinen les lletres de les paraules de manera diferent. Veurem exemples de cada cas en aquesta secció; la intenció és donar a conèixer no només els palíndroms, sinó tota la seva parentela.

Els palíndroms han de ser combinacions reversibles, de manera que llegint a l’inrevés obtinguem el mateix significat, tenint en compte només les lletres pelades (no hi compten els accents, els espais ni els signes de puntuació). Més endavant veurem que també es fan palíndroms que tenen per unitat de lectura reversible les síl·labes i fins i tot les paraules.

Comencem pels bifronts[2]: com el seu nom indica, són mots amb dos fronts però amb significat diferent, com és el cas de COR/ROC, LLU/ULL, UN/NU. De les parelles de bifronts, doncs, en poden sorgir palíndroms, combinats amb altres mots, com

Cor nu, moc com un roc

Llu un cec nu ull

     I així com en l’anterior capítol exposava el palíndrom grec considerat un dels primers, avui n’exposo un exemple llatí, atribuït a Sidoni Apol·linar, construït amb bifronts.

Roma tibi subito motibus ibit amor

(A causa del meu ràpid galop aviat estaràs a Roma, amor meu)

PALÍNDROM DE LA SETMANA:

A l’atac, mut sóc, noble, erudit, i duré el bon costum català.

[1] Així anomena aquests jocs Màrius Serra a Verbàlia 2.0 (Empúries 2010)

[2] Anomenats mots bifàsics per Rossend Serra Pagès a Jocs d’Esperit (La Veu Comarcal n. 127, Ripoll 1916)