per Jesús Lladó @JessLlad

Avui dedico l’espai a parlar d’un dels il·lustres companys dels palíndroms: el contrapet. El mot català ve del francès contrepet o contrepèterie. L’equivalent castellà és  antistrofa o contrapié, l’italià scambio i l’anglès spoonerism.

Hem vist que els palíndroms són mots o frases reversibles sense canviar el significat, i que els bifronts es poden llegir també en els dos sentits però amb significat diferent. En canvi, el que fa el contrapet és permutar lletres o síl·labes de les paraules d’una frase per tal d’obtenir-ne una altra de ben xocant.

Els francesos, en són els reis, i ja en trobem en François Rabelais (1494-1553) amb el cèlebre exemple “…car il disoit qu’il n’y avoit qu’un antistrophe entre femme folle à la messe et femme molle à la fesse“, on veiem que l’intercanvi  d’efa i ema entre les parts subratllades produeix el sentit següent: (“…ja que ell deia que només una antístrofa separa una “dona boja per la missa” d’una “dona de natges fofes”).

Al s. XX té una gran revifalla amb autors com Luc Etienne (L’Art du Contrepet) i Joël Martin (Manuel du contrepet), i una secció al diari satíric Canard enchaîné durant molts anys.

A casa nostra no ens quedem curts. Si bé n’hi ha poc, el que hi ha és una joia. Es tracta d’El joc del contrapet, d’Enric Moreu Rey[1], on trobem perles com

SI TARDEN TANT, ELS HO CALLARÉ

SI CARDEN TANT, ELS HO TALLARÉ

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Sexe sense amor broma és. N’és, ex? És.

---

 

[1]El joc del contrapet, Enric Moreu-Rey, QUADERNS CREMA, 1988,  Fora de col·lecció, 2, Poesia