per Lluís Panses

Quan baixen, no són conscients de res. I és normal que sigui així. De fet, el que no és normal és el que m’acompanya. O hauria de dir el que em posseeix? Tant si ho pretenc com si no, sempre hi és present. Hi ha dons que no es trien i, malgrat que hi ha certs descobriments que, a efectes pràctics, poden resultar un turment, crec que és millor prendre les facultats pel cantó que sumen. El meu do és el de la percepció radical i profunda. Radical perquè ho veig tot, no se m’escapa res ni ningú. I profunda perquè tot el que veig (que insisteixo, és tot) va molt més enllà de la superfície. No em calen més de deu carrers per fer la radiografia.

Per exemple, ella mateixa. Tan despistada i tan pendent de… Et podria explicar amb tots els ets i els uts com li aniran les coses en aquest dia que ella comença ara: horrorosament. Però no m’hi vull entretenir. El que a mi m’agrada és mirar cap enrere, mirar beeen cap enrere.

Ella, trenta-vuit anys… Trenta-vuit!, i encara governada per la tèrbola relació que manté amb son pare. Bah! Amb aquesta manera de desendreçar-se els cabells… et podria dir que fins als dinou o vint anys no va ser conscient que mai no arribaria a estar a l’alçada de la seva germana petita (i mira que es devia esforçar a fer les coses bé, al gust del papitu).

Trepitja ous. Quan m’ha adreçat la primera consigna, ja ha sortit el dubte que encara arrossega per haver abandonat polítiques (polítiques o qualsevol altra collonada d’aquestes). Una altra campanya a mitges però aquesta va ser sonada… Pobra criatura! Si sabés que això rai, que amb els estudis pomposos acabats seguiria presa pels seus fantasmes…

En fi… Hi ha gent que opta per nedar arrossegant àncores. Ara ha penjat. És patètica, la bestiola, i, al mateix temps, tan entretinguda! Noia, no sé on et vas matricular però tant me fot.  La seva experiència en el camp de la interpretació va ser un fracàs, bàsicament, perquè mai no va aprendre a escoltar.

S’ha tornat dona de refugiar-se. Et podria parlar de la seva obsessió amb el patchwork (segur que combina els colors amb gràcia). Tia de modes, com tantes altres.

Estem arribant i aviat n’agafaré una altra. O potser serà un paio. O dos. Ja es veurà. Eh? Sí, ella, ella… Segueixo… Què vols saber? Les seves seccions preferides del diari? Els vídeoblogs que no es perd i que no miraria mai de la vida? Les seves aventures viatgeres malgrat que en torna sempre pitjor? El seu amor pels animalons com més lluny millor? La seva falta de puntualitat perquè sempre ve d’un lloc on l’han entretinguda contra la seva voluntat? La seva tirada a ajudar els pobres però que es rentin? El seu cal implicar-se però no voto perquè tots són iguals?

– Senyoreta, 12 amb 90. Pot pagar amb targeta, si vol.

–  Targeta pel taxi? No em faci riure! Aquí en té tretze i quedi’s el canvi.