Estrip art
per Lluís Panses
Quan baixen, no són conscients de res. I és normal que sigui així. De fet, el que no és normal és el que m’acompanya. O hauria de dir el que em posseeix? Tant si ho pretenc com si no, sempre hi és present. Hi ha dons que no es trien i, malgrat que hi ha certs descobriments que, a efectes pràctics, poden resultar un turment, crec que és millor prendre les facultats pel cantó que sumen. El meu do és el de la percepció radical i profunda. Radical perquè ho veig tot, no se m’escapa res ni ningú. I profunda perquè tot el que veig (que insisteixo, és tot) va molt més enllà de la superfície. No em calen més de deu carrers per fer la radiografia.
