per Jesús Lladó @JessLlad

El Club Palindromista Internacional i la revista SEMAGAMES són una parella indissociable. Com ja he explicat, el 1987 Albaigès va crear el club i, com a document fundacional, va publicar un butlletí (edició casolana pre-informàtica). Aquest exemplar presentava l’ideari del club, els membres fundacionals i, per descomptat, palíndroms. Però l’artefacte encara no tenia nom. El que va fer el seu editor fou demanar als membres que fessin propostes i que votessin entre les presentades. Entre totes hi havia SEMAGAMES, i aquesta és la que va guanyar. Paraula palindròmica inexistent que conté el “games” anglès.

Amb això semblava que s’havia acabat la història, però de sobte va aparèixer en escena un personatge que seria fonamental per a la continuïtat i el futur de la palindromia: Ramon Giné. Giné, palindromista en solitari, va contactar amb Albaigès i aquest li va proposar que es fes càrrec de l’edició. Albaigès tenia múltiples activitats, a més de les professionals, i Giné s’acabava de jubilar. És així com al cap d’un any i mig del primer exemplar, en surt un segon, cuinat a Vilallonga del Camp pel xef Giné, amb el nom definitiu de SEMAGAMES.

Aquest va ser l’inici d’una gran història que porta 30 anys i 114 exemplars. Els habitants principals d’aquesta petita (¿?) revista són els palíndroms, tot i que ha tingut molts convidats: anagrames, contrapets, pentavocàlics, capicues, paronomàsies, etc… Però per damunt de tot, allò que alberga la publicació és l’enginy, l’amor per la llengua i la joie de vivre.

En la primera etapa (1987-2002), la revista va agafant cos en un despatx petit, de fusta, dins d’un casalot del poblet del tarragonès. Giné, de forma artesanal (paper, tisores, pega, grapes…) va muntant exemplars que contenen un món desconegut, fascinant, com són encara els palíndroms.

A poc a poc va coneixent palindromistes de tot el món, va fent conèixer els palíndroms mitjançant articles a publicacions locals i allò va creixent. Fins al punt que alguns mitjans se’n fan ressò i Giné acaba sent popular. Surt a la premsa, a la ràdio i a la televisió. Ell va explicant de forma planera, tal com és, de què va aquesta raresa dels palíndroms i que pel món hi ha un quants frikis que publiquem a la revista SEMAGAMES.

Amb el temps, molt a poc a poc, Giné es va apropant als mitjans informàtics que van okupant inexorablement les nostres vides, i la revista va millorant. Cinquanta-sis números surten, cuinats amb amor i passió pels mots, en aquest context. I aquesta  etapa s’esquinça el 2002 amb la mort inesperada de Giné.

 

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Amor banal?  Uf! Amoral aroma. Fulana? Broma?

---