per Xavi Ballester @xaviballester1

Accepto el meu fracàs, involuntari si voleu, però fracàs sense pal·liatius: no visc a Winesburg, no sóc periodista, no sóc cap personatge d’en Sherwood Anderson i em faig vell. La Rosita, però, em permetrà fer-me’n la il.lusió: observar el fascinant i míser món dels homes, gosar preguntar-me per què seguim escrivint, per què seguim llegint, per què temem preguntar-nos tot allò que ens preguntàvem de petits. I compartir-ho amb qui vulgui. Disculpes per avançat per les tonteries que se m’escolin.