per Jesús Lladó @JessLlad

Els palíndroms, a més de ser un joc de mots, sovint es porten al camp literari. Dit d’una altra manera, hi ha palindromistes que no es conformen amb anar fent frases sinó que pretenen endinsar-se en l’àmbit poètic. De vegades amb bons resultats, i de vegades no tant. La constricció pròpia de l’artifici, fa que sigui molt difícil elaborar poesia d’anada i tornada, i ja no diguem si es tracta de fer-ho amb métrica.

Pel meu tarannà, no sóc gaire donat a les vel·leïtats poètiques, ara bé, això no treu que de tant en tant faci palíndroms que tinguin, si més no, un caire poètic, o líric.

La intenció inicial dels exemples que veureu avui, no era fer poesia, però al resultat final, almenys al meu entendre, se li pot atribuir carácter poètic.

En el primer cas la palindromia és per línies.

 

Sóc sol, clos cos.

Cerco, o crec,

sexe, no nexes,

i vi;

a sac, a casa,

obert et rebo,

amada dama.

***

 

Un mar

brama, dona,

no d’amar.

Bram nu.

***

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

***

I un parell d’haikús (5-7-5)

 

Arriba la llum.

La set, aviva, té sal.

Mulla la birra.

 

Mulla la birra

Llavi las i salivall.

Arriba la llum?

 

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Lloro sa fatiga, t’atabala, la bata t’agita, fa soroll…

 

---