24 May

Encaterinar

per Xènia Ribas @canetmar80

– Mama, em pots deixar diners?

– Ovidi, fill… Ja hi som un altre cop? Però que no tens la setmanada? Doncs au!

– Ja, però és que en necessito més.

– Ah, sí? I per què? Segur que en vols per comprar-te més porqueries d’aquestes que menges… Què vols? Més llaminadures? Més gelats?

– Que no, mama. Et prometo que aquesta vegada és diferent… – dubta –. Agafa aire i… “són per fer un regal a algú”.

La Isabel somriu d’orella a orella. “ A qui fill meu?”.

– Ai, mama! Me’n deixes o no?!

– Ovidi, rei meu, m’ho pots explicar. Que jo també he estat jove, home.

Ell no vol sincerar-se amb sa mare de cap de les maneres però es sent tan perdut en això de l’amor… Al final, pensa que una dona que s’estima tant a un porc bé que ha d’entendre que s’hagi enamorat d’una noia i s’hi atreveix.

– És la Teresa, mama. Demà és el seu aniversari i vull regalar-li un pom de flors ben gros, el més gros de la botiga.

La Isabel s’entendreix. El primer amor del seu fill… Tot just fa quatre dies que no aixecava un pam de terra i ara el marrec s’ha encaterinat d’una noia…

– Mama! Que no m’escoltes? Creus que li agradarà o no? Si no, podria regalar-li…

– Ovidi, és un regal preciós. Segur que li encantarà. Escolta, fill… Saps que l’Ovidi Montllor…

-Aquell home pel qual em vas voler posar el nom?

– Sí, aquest cantautor. Doncs té una cançó que es diu Homenatge a Teresa que és la cançó d’amor més dolça que…

– Ai, mama! – l’Ovidi comença a penedir-se del seu arravatament de sinceritat perquè la conversa se li està fent massa llarga. Bé, ha passat molta vergonya però almenys sa mare li deixarà els diners.

Després de sopar, a la seva habitació, es connecta al You Tube i comença a teclejar “Homenatge a…”. La veritat és que l’Ovidi encara és molt jove i no comprèn bé la lletra de la cançó però, sense saber ben bé per què, se li ericen els pèls dels braços.

Al dia següent, la Teresa l’abraça i li fa un petó tímid amb un ram flamant de roses vermelles a la mà.

Aquesta fou la primera de les històries d’amor de l’Ovidi. Després en varen venir moltes més. Però, per molts anys que hagin passat i sense ni tan sols saber què se’n deu haver fet, d’ella, esbossa un somriure i el cor li fa un salt cada cop que l’escolta. “Com un record d’infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals”.


 

Encaterinar és mig enamorar-se d’algú o bé encapritxar-se.

2 thoughts on “Encaterinar

  1. Després de llegir aquest relat graciós, emotiu, innocent… tot ens remet a “L’homenatge a Teresa” de l’estimat Ovidi Montllor, en companyia d’en Toti Soler, la seva guitarra, la seva entesa.
    Gràcies Rosita!
    https://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Y

    HOMENATGE A TERESA,
    Com un record d’infantesa
    sempre recordaré
    a la Teresa,
    ballant el vals.

    Potser fou l’ultim fet
    amb algú que estimés
    abans que un bombardeig
    la tornés boja.

    Tots els xiquets la seguíem
    i en un solar apartat ens instruíem
    al seu voltant.

    Mig descabellonada
    ens mostrava les cuixes
    i ens donava lliçons
    d’anatomia.

    Ella ens va dir d’on veníem.
    I que els reis de l’Orient
    no existien.
    Ni llops ni esperits.

    Ens parlava de l’amor
    com la cosa més Bonica
    i preciosa.
    Sense pecats.

    Ens ensenyà a ballar
    a cantar i a estimar.
    D’això ella era
    la que més sabia.

    Amb una floreta al seu cap
    i un mocador negre al coll
    i faldes llargues
    i un cigarret.

    Vas ser la riota dels grans,
    i la mestra més volguda.
    dels infants.

    Ara de gran comprenc
    Tot el que per TU sent
    i et llence un homenatge
    als quatre vents.

    Com un record d’infantesa
    sempre et recordaré a tu,
    Teresa,
    ballant el vals.

  2. Gràcies! I, sobretot, gràcies a l’Ovidi Montllor per deixar-nos tresors com aquest. Us recomano que escolteu la cançó.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *