30 Mar

Palíndroms 32, Palíndroms musicals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després d’escriure durant unes setmanes sobre els palindromistes històrics en castellà, i abans de passar als actuals, faré una incursió en els palíndroms musicals.

Aquest meravellós artifici de la palindromia no només ha seduït literats i lletraferits, sinó que al llarg de la història també ha fascinat nombrosos compositors. Compositors de moltes èpoques i d’estils ben allunyats.

El mateix mecanisme d’escriure frases reversibles ha estat usat per compositors des de l’Edat Mitjana fins al s. XXI, creant fragments musicals que es poden llegir, i interpretar!, tant de dalt a baix com de baix a dalt, nota a nota, amb el mateix resultat sonor. I no només melodies soles, sinó peces a diverses veus i contrapuntístiques.
No faré en aquesta secció una exposició exhaustiva del tema, només en faré unes pinzellades.

La meva professió de músic i alhora l’afició als palíndroms em van portar indefectiblement a la descoberta i estudi dels palíndroms musicals. Després de molts anys recopilant-ne, els vaig publicar en dos llibres[1].

Un dels primers compositors que va escriure en forma palindròmica va ser Guillaume de Machaut (1304-1377), que va liderar el moviment Ars Nova a la França de l’Edat Mitjana. El seu palíndrom musical es troba en el rondeau Ma fi est mon commencement. Escrit a tres veus, la greu es retrograda a si mateixa, traça una melodia de 40 compassos que és totalment reversible. En arribar al compàs 21, reprèn el camí a l’inrevés. Al mateix temps les dues veus agudes, són la inversió l’una de l’altra.

Vegeu un fragment de la partitura, tot i que no se’n pot apreciar la palindromia. La podeu escoltar clicant al seu títol.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Ara, per obra pòstuma fa, mut, sopar bo, repara.


 

 

[1]              Los palíndromos musicales (Editorial Praxis-México, 2014)

                Els palíndroms musicals (Editorial DINSIC-Barcelona, 2016)

 

 

 



 

 

 

23 Mar

Palíndroms 30, En castellà (4) Històrics, Nafarrete

per Jesús Lladó @JessLlad

Carlos Nafarrate de La Fuente (1917-?) ha estat un palindromista transcendent en la història de la palindromia. Si he esmentat en més d’una ocasió que un punt d’inflexió en el desenvolupament dels palíndroms va ser la creació, per part de Josep M. Albaigès, del Club Palindromista Internacional i la revista SEMAGAMES, això té el seu origen en Nafarrate. En un viatge d’Albaigès a Buenos Aires el 1981, coneix el doctor Carlos Nafarrate, que li fa conèixer la seva afició als palíndroms. Un temps després, Nafarrate li envia un projecte de llibre de palíndroms titulat LOS PALÍNDROMOS DEL DOCTOR SEVER, Texto provisorio para un libro de palíndromos del Doctor Sever[1]. Aquest és el detonant que fa que, uns quants anys després, Albaigès iniciï l’aventura dels palíndroms.

Nafarrate va destacar en el camp de la medicina com a creador del Factor A G y de la Vacuna Ce; també del famós Algispray. Alhora va ser un gran jugador d’escacs.
Caldrien moltes pàgines per parlar dels seus palíndroms, però em limitaré a mostrar-ne alguns exemples.

Nota épica: ¡nací peatón!

Aída da cama… Y ama cada día

Oí dar alarido. ¿Lo dirá la radio?

Ser o no ser… Acá va la vaca: res o no res.

Ella te dará detalle.
No. Elsa iba sola ¿Lo sabías, León?

¡Ay! Oí no me desea ese demonio ya.
Mas imitar a pavo, no va para tí, mi Sam.

Así Mozart trazó misa.
Amo idílico, dócil idioma.
¿Amor barato?… ¡Notará broma!


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Amor, bar, estiu, calamar… Ama-la, cuits. Era broma!

 


[1]              Aquest llibre no s’ha arribat a publicar mai. Potser si algun dia tenim la sort de trobar algun dels descendents de l’autor, ho intentarem.

 

 



 

 

 

16 Mar

Palíndroms 29, En castellà (3) Històrics, González Avelar

per Jesús Lladó @JessLlad

Juan Filloy, tal com vam veure, va ser un palindromista prolífic. Sovint se l’havia considerat el “campió del món” però actualment hi ha diversos palindromistes que han superat, almenys en quantitat, la seva producció. En canvi Darío Lacini, de qui parlava en l’anterior article, i Miguel González Avelar han tingut una producció més aviat petita. La de Lancini es va concentrar gairebé tota en el seu Oír a Darío i González Avelar, el protagonista d’avui, va publicar la seva producció palindròmica també en un sol volum, Palindromía (Grijalvo, Mèxic, 1982). El 1997, però, se’n va publicar una edició renovada, amb diversos canvis, a càrrec de Miguel Ángel Porrua, també a Mèxic. Aquesta portava per títol Palindromía, Palíndromos y otros versos extravagantes.

Miguel González Avelar (1937-2011) va ser un escriptor, advocat i polític mexicà. Membre del Partido Revolucionario Institucional, va ser senador i secretari de Cultura.

Així com el llibret de culte de Filloy, Karcino, va ser introbable durant molt de temps, el de González Avelar es podia trobar amb una certa facilitat. Per aquest motiu també va ser un referent. Des del meu punt de vista no va ser un gran palindromista però sí que té un lloc rellevant en aquest món. Els seus palíndroms, majoritàriament en forma de poema i de narracions, solien estar formats per línies curtes palindròmiques. I una de les peculiaritats, força estesa entre palindromistes d’aquella època i terra, era que acceptaven dígrafs com ch i la correspondència de les parelles y/i, b/v, o s/ç, amb la qual cosa només es pot considerar simetria fonètica, no gràfica. Vegem-ne un exemple:

No lo clavó Tçirce: Crisbal Colón.

També frases notables com:

Si se menea, cae Némesis.

¿Oír no ser dama tu puta madre? Sonrío.

Sé oír ano y culo ver; eso, lo sé, revolucionario es.

¿Es o no se da, di, la errática, tácita realidad? “Eso no sé”.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Tip, sóc sang i seda, desig, nas, cos, pit.

 



 

 

 

09 Mar

Palíndroms 29, En castellà (2) Històrics, Lancini

per Jesús Lladó @JessLlad

Un dels referents del s. XX en palíndroms en castellà és el poeta Darío Lancini. Lancini (1932-2010), escriptor veneçolà, obsessionat per la simetria, va ser integrant, a finals dels anys 50 i principis dels 60, dels grups El Techo de la Ballena i Tabla Redonda. Va ser col·laborador de la revista homònima. Pocs el recorden com a pintor -era un admirador confés de Francis Bacon- tot just eren els seus inicis; i, després, es dedicà, lúcid, a l’escriptura. Va estar detingut 6 anys durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez i, durant els seixanta, s’exilià a Polònia.

Quan va tornar, va publicar el que seria un llibre de referència en el món dels palíndroms, Oír a Darío (Monte Ávila Editores, Caracas, 1975). Aquest llibret conté frases palindròmiques, poemes i una versió de l’obra teatral Ubú Rei, del patafísic polonès Alfred Jarry, precursor del surrealisme, del dadaisme i del teatre de l’absurd.

Després d’haver llegit aquest llibre, Julio Cortázar, el 1977 va escriure una carta a Lancini prou significativa: “Acabo de recibir por Sergio Pitol su maravilloso OIRADARIO. Gracias, muchas gracias por estas horas fascinantes que he pasado con su libro, un libro interminable porque se vuelve a él una y otra vez, a solas y con los amigos, en plena calle, en pleno sueño. Me ha hecho usted un regalo que no olvidaré nunca. Al mostrarnos así las dos caras del espejo, nos enriquece en poesía, nos entraña aún más en el vértigo de la palabra. Gracias.”

En paraules de Lancini “El palíndromo es poesía, pero es también teatro, narrativa y matemáticas. No olvidemos tampoco que es un recurso, una herramienta, un juego, un artificio.”

Amor azul                                                               Alá
Ramera, de todo te di,                                           Yo soy de Mahoma
Mariposa colosal, sí,                                              el dios.
yo de todo te di.                                                     Oídle a Mohamed.
Poda la rosa, Venus.                                              Yo soy Alá.
El átomo como tal
es un evasor alado.
Pide, todo te doy: isla,
sol, ocaso, pirámide.
Todo te daré: mar, luz, aroma.

Sonrieron las acosadas ocas al no reírnos.


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Oh! Ara Pessoa clamen. Anem al caos! Separa-ho.


 

 

 

02 Mar

Palíndroms 28, En castellà (1) Històrics, Filloy

per Jesús Lladó @JessLlad

A causa dels seus orígens, la llengua vehicular del CPI ha estat el castellà però, en el seu si, hi ha conviscut sempre amb el català, així com amb moltes altres llengües, depenent de la procedència dels col·laboradors. Actualment, un tant per cent elevat dels membres del club som catalans però, entre aquests, n’hi ha uns quants que componen palíndroms tant en català com en castellà.

Fins ara he anat publicant sobre els palindromistes més rellevants en català però, atesa la característica sociolingüística del nostre territori i la importància del castellà en el món dels palíndroms, a partir d’aquest article faré un viatge per la palindromia en castellà.

En els primers articles d’aquesta secció, ja vaig exposar els orígens i el desenvolupament del joc dels palíndroms al llarg de la història però, com ja vaig dir, un punt d’inflexió en aquest procés es produeix al segle XX amb la irrupció dels palíndroms en l’obra literària de Cortázar (Lejana, Satarsa) i Cabrera Infante (Tres tristes tigres). Però a l’hora de citar algú transcendent en aquest àmbit, hem de referir-nos forçosament a Juan Filloy.

Filloy (1894-2000), personatge peculiar, escriptor de culte, jurista de professió, neix a finals del XIX, viu tot el XX i mor a inicis del XXI. D’aquesta llarga vida en sorgeixen més de 50 llibres (tots amb títols de 7 lletres), un dels quals és KARCINO, Tratado de palindromía. Es pot considerar el primer tractat, com a tal, de la història. Se’l va autoeditar i durant molts anys era un llibre buscadíssim i introbable. Finalment, el 2005, Cuenco de Plata en va fer una edició que es pot trobar actualment. La primera part, Tratado de palindromía, repassa la història i l’origen dels palíndroms i desenvolupa una teoria palindròmica. Ens diu, entre moltes altres coses, que “la palindromía es un saludable quehacer lúdico. Su falta de obligatoriedad y su carencia de beneficios ennoblecen su nadería de regocijo incoercible… Es una poesía que se complace en el propio esfuerzo creador y en la alegría del éxito logrado… Descubrir es una de las funciones más dignas del entendimiento humano.” La segona part, Ejemplario, és un recull d’uns 2000 palíndroms ordenats per nombre de paraules.

     Vegem alguns exemplars de la mestria de Filloy.

AVA GARDNER EN DRAGA VA

ESO LO DIRÁ MI MARIDO. LO SÉ.!

A LA PEONADA NADA, A NOE: PALA….

-¿EH, CON SOMERA HADA HAREMOS NOCHE?

ELOY, AL REPARTO SACAS OTRA PERLA ¡Y OLE!

YO DONACIÓN A RAPAZA PARANOICA NO DOY

SI PECA HEBE DONDE SU SED NO DEBE, HACE PIS

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Reps? És la fe fals esper?

 

 

 

 

 

 


 


 

23 Feb

Palíndroms 27, SEMAGAMES (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

El buit que deixa la mort de Ramon Giné a principis del 2003 marca l’inici d’una segona etapa. Albaigès omple aquell primer buit amb un exemplar (S-58) dedicat a Giné. Tot seguit, em demana si vull fer-me càrrec de l’edició de la revista. D’entrada,  la proposta m’il·lusiona però també he de dir que m’impressiona. No havia editat mai una revista, i encara que no es tractava d’una tasca professional, la cosa em feia respecte. Després de pensar-m’ho, vaig acceptar. Per què?

Feia catorze anys que era soci del CPI i col·laborador regular de la revista; havia establert una sòlida amistat amb Albaigès i el finat Ramon Giné; seguia dedicant part del meu temps d’oci als palíndroms i era una activitat molt arrelada en la meva vida; i considerava que allò que havien construït la parella Albaigès-Giné havia de continuar. Així va ser com el 2003 va començar el meu periple d’editor de SEMAGAMES.

Albaigès, com a president i jo com a editor, vam seguir, donant continuïtat i, alhora, fent innovacions. Jo ja estava capturat pels ordinadors, com la majoria, i això va ser un punt d’inflexió. Vam seguir rebent palindromistes d’arreu, palíndroms a dojo i publicant-ho com millor sabíem. Fins que el 2009 Albaigès em va manifestar el desig de plegar. Es jubilava i volia anar deixant coses.

D’aquesta manera el 2010 (S-86) començava la tercera etapa en la qual estem. De feia un temps s’havia incorporat al club Pere Ruiz, palindromista surienc, prolífic i inquiet, disposat a col·laborar amb tot, amb idees. Havíem establert una bona relació i li vaig proposar que entre els dos tiréssim el carro endavant. I així fins avui.

Ja he comentat les activitats que hem dut a terme al llarg dels anys. Una de les més significatives va ser l’edició especial del número 100 de SEMAGAMES. Una fita en el món de la ludolingüística.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Una mala persona nanos rep, a la mà, nu.

 


 


 

16 Feb

Palíndroms 26, SEMAGAMES (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

El Club Palindromista Internacional i la revista SEMAGAMES són una parella indissociable. Com ja he explicat, el 1987 Albaigès va crear el club i, com a document fundacional, va publicar un butlletí (edició casolana pre-informàtica). Aquest exemplar presentava l’ideari del club, els membres fundacionals i, per descomptat, palíndroms. Però l’artefacte encara no tenia nom. El que va fer el seu editor fou demanar als membres que fessin propostes i que votessin entre les presentades. Entre totes hi havia SEMAGAMES, i aquesta és la que va guanyar. Paraula palindròmica inexistent que conté el “games” anglès.

Amb això semblava que s’havia acabat la història, però de sobte va aparèixer en escena un personatge que seria fonamental per a la continuïtat i el futur de la palindromia: Ramon Giné. Giné, palindromista en solitari, va contactar amb Albaigès i aquest li va proposar que es fes càrrec de l’edició. Albaigès tenia múltiples activitats, a més de les professionals, i Giné s’acabava de jubilar. És així com al cap d’un any i mig del primer exemplar, en surt un segon, cuinat a Vilallonga del Camp pel xef Giné, amb el nom definitiu de SEMAGAMES.

Aquest va ser l’inici d’una gran història que porta 30 anys i 114 exemplars. Els habitants principals d’aquesta petita (¿?) revista són els palíndroms, tot i que ha tingut molts convidats: anagrames, contrapets, pentavocàlics, capicues, paronomàsies, etc… Però per damunt de tot, allò que alberga la publicació és l’enginy, l’amor per la llengua i la joie de vivre.

En la primera etapa (1987-2002), la revista va agafant cos en un despatx petit, de fusta, dins d’un casalot del poblet del tarragonès. Giné, de forma artesanal (paper, tisores, pega, grapes…) va muntant exemplars que contenen un món desconegut, fascinant, com són encara els palíndroms.

A poc a poc va coneixent palindromistes de tot el món, va fent conèixer els palíndroms mitjançant articles a publicacions locals i allò va creixent. Fins al punt que alguns mitjans se’n fan ressò i Giné acaba sent popular. Surt a la premsa, a la ràdio i a la televisió. Ell va explicant de forma planera, tal com és, de què va aquesta raresa dels palíndroms i que pel món hi ha un quants frikis que publiquem a la revista SEMAGAMES.

Amb el temps, molt a poc a poc, Giné es va apropant als mitjans informàtics que van okupant inexorablement les nostres vides, i la revista va millorant. Cinquanta-sis números surten, cuinats amb amor i passió pels mots, en aquest context. I aquesta  etapa s’esquinça el 2002 amb la mort inesperada de Giné.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Amor banal?  Uf! Amoral aroma. Fulana? Broma?


 

09 Feb

Palíndroms 25,Club Palindromista (4), Activitats (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

 

 Després d’un parell de setmanes presentant un tast de palíndroms de collita pròpia, segueixo amb les aventures del Club Palindromista Internacional. Com deia, una de les activitats que du a terme el pickwikià club[i]  és la de les trobades. D’una etapa inicial de trobades barcelonines i tarragonines (les cèlebres calçotades palindròmiques), el 2006 vàrem iniciar una sèrie d’encontres anuals que es caracteritzen per dues novetats: cada any es celebra en una població diferent i la procedència dels assistents passa a ser internacional.

D’aleshores ençà, ens hem trobat a Súria (2006), Olot (2007), Igualada (2008), Torredembarra (2009, 1r Congrés), Cardedeu (2010), Ermua (2011), París (2012), L’Hospitalet de Llobregat (2013), Sant Benet de Bages (2014), Súria (2015) i Igualada (2016). Encara per confirmar, enguany celebrarem un congrés durant el qual està previst el rodatge d’un documental sobre el món dels palíndroms dirigit per l’argentí Tomàs Lipgot i una productora catalana.

Un altre dels trets fonamentals d’aquesta segona etapa és que les trobades, a més de servir per veure’ns i compartir l’afició, incorporen activitats com ponències, recitals i presentacions de llibres, entre altres.

Una de les trobades més rellevants va ser la del 2012 a París. Els actes es van celebrar a la Maison de la Recherche, de la Sorbonne Nouvelle. Aquí teniu la fotografia de grup davant del Panthéon.

I per acabar aquest apunt, us remeto a la ponència que hi va pronunciar sobre un aspecte molt interessant dels palíndroms. Es titula ZONA CLARA, ZONA OSCURA.

Que la gaudiu.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 I va tot sol, calla, camina,-s’anima?- calla, clos, tot avi.

 


 

[i]      Màrius Serra ho esmentava, encertadament, en el seu article PALÍNDROMS DETONANTS.

 

 

 

02 Feb

Palíndroms 24, Palíndroms temàtics (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

Una setmana més, abans de continuar amb la història del Club Palindromista, exposo palíndroms de collita pròpia. Com en l’entrega anterior, classificats per temes.

No solc elaborar palíndroms sobre la base d’un tema, si no és que opto a un concurs on la temàtica ve donada. Normalment, és a posteriori que veig les coincidències temàtiques, quan, com en aquest cas, tinc la intenció d’agrupar-los. Així doncs, vegeu els que presento avui.

Corporals

  • Cos, on sóc? Cos no sóc.
  • Ixes? Sóc letal plat, el cos “sexi”.
  • Un cos sargit, ruc, curt i gras sóc, nu. 

Gastronòmics

  • Tatin, meló, sopa, rom o rap… O solemnitat?
  • Sorral? Ara musclo solc sumar a l’arròs.
  • Àpat al teu fill: all i fuet, la tapa.

Literaris

  • El Poe promet temor, people.
  • Cercà Proust suor, pa? Crec…
  • L’Odissea – dic – Ulisses, sí, lúcida és. Sí, dol.

Sines

  • Ama metones. Oh, ho sé! No té mama.
  • Llepa la sina. Regala geranis a la pell.

I m’acarona la sina,

a ritme lent, Nel,

em tira anís a l’anorac.

A mi!

 

 

 

 

26 Ene

Palíndroms 23, Palíndroms temàtics (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

Porto unes setmanes parlant d’aspectes històrics de l’afició als palíndroms, i seguiré. Però per trencar una mica la dinàmica, aquesta setmana presento uns quants palíndroms meus que, en definitiva, són els protagonistes d’aquesta secció.

Les llistes llargues, interminables, de palíndroms, cansen; fins i tot, el dolç més exquisit pot cansar. Per això, en vaig publicant a petites dosis en aquests articles. També a CATPALS, a @JessLlad i a @palindromistes, on gairebé cada dia n’hi surt un (val a dir que algun dia n’hi surten més, segons la inspiració).

Sigui com sigui, una manera de presentar palíndroms és per temes. És a dir, contextualitzar-los. Sense més preàmbuls, començo.

  • Catala(ns) a l’atac1

A l’atac cops? És poc català.

A l’atac sia ple, diu. Qui? Del país català.

  • Antropònims

Ai!, Rolf, Rolf! Al Tirol florit, la flor floria.”

“A Irun anem a la mar”, brama l’amena Núria.

  • Esportius

Anima pòdium. Ui!, dopamina.

I ara crideu: “que fort, Messi, hissem trofeu!” Què dir? Carai!

  • Eròtics

Cito remei: riu, i riem. Eròtic…

Cito: repetirà mamada la dama, marit. Ep! Eròtic.

  • Poètics

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

A la llum tènue

ja la xona no xala.

Jeu, net. Mulla-la.

 

1 La referència més antiga del “Català a l’atac” es troba en un llibre sobre l’independentisme publicat per l’arquitecte igualadí Carles Lladó el 1986 (Verbàlia 2.0, Màrius Serra)