per Jesús Lladó @JessLlad

Benvolguts seguidors d’aquestes pàgines,

El 5 de maig de 2016 començava un periple a l’aixopluc d’aquesta peculiar publicació anomenada Revista Rosita. Sota aquest nom, d’entrada “enganyós”, propi de revista del cor, s’hi han aplegat una sèrie d’aportacions molt diverses i interessants que, al meu entendre, tenen en comú el “lletraferidisme”. Permeteu-me aquest derivat de lletraferit que respon a la definició que en fa el DIEC: un lletraferit és un “amant de conrear les lletres”.

Per a mi, que fa molts anys que escric sobre palíndroms, ha estat una experiència nova i diferent, ja que no estava acostumat a l’article setmanal. Portava uns centenars d’articles a l’esquena però sempre escrits arrítmicament, segons les peticions, els encàrrecs i “lligat” a la periodicitat trimestral de la revista de palíndroms SEMAGAMES que tinc l’honor d’editar.

Sense ser exhaustiu, he tocat molts aspectes dels palíndroms, he escrit sobre molts palindromistes i, sobretot, he mostrat molts exemples (amb els d’avui sumen 613) d’aquest artifici verbal d’anada i tornada que ha seduït a molta gent.

No sé si he estat gaire llegit (això ho deuen saber els factòtums) però si més no, m’ho he passat molt bé i m’ha estat útil. Útil perquè és una manera d’endreçar coneixements i informació. No descarto fer un recopilació que conformi el punt de partida de l’edició d’un llibre.

Abans, però, d’acabar amb palíndroms, comme il faut, vull manifestar un immens agraïment a les dues persones amb qui he mantingut contacte al llarg d’aquests mesos, que són la Xènia i el Dionisio, i felicitar-los per la iniciativa i el portar a cap una tasca cultural tan necessària.

MORÍ SAVI:

VA SER.

I ELL

AMÀ DONA,

NEN,

NENA,

(NO DAMA)

LLEI.

RESÀ.

VI,

VAS

I ROM.

Allà camina.

Allà corre per la pau;

s’anima,

cara cerca, noia,

prova,

fa amistats,

i mà a favor, paio.

Nacre cara,

camina, sua,

pal rep.

Erro?

Calla ànima, calla.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Era pobre. Pagà pis? I cotxe, text, oci?… Sí, pagà. Per bo, pare.

per Jesús Lladó @JessLlad

Aquí va la penútlima entrega d’aquest periple pel món de la palindromia. Passat les vacances de setmana santa, arribarem al seu final.

Liv: se li veu que vil és. Vil?

Llavaneres serà, pares, serena vall.

O té poema amè o petó.

Noia, tira’m nu cos, sóc un marit. Ai! On?

Li va, diva, l’èxit i, xe!, la vida vil.

Lema: raciona SUGUS a noi, caramel.

L’art somieu? Tu, ei!, mostra’l.

L’amic noble serà, pares, el bon cimal.

L’ateu què? Domina l’ànim o déu? Què tal?

L’abat toca macot tabal.

L’acte reflex, i abaix, el fer, et cal.

L’amiga serp ara farà presagi. Mal?

La sta. Rita ha tirat sal.

La trompeta: ta ta ra ta tat. Ep, mortal!

La té la mirada càustica, tàcit, sua cada rima letal.

La sopa no té llard i sidra, llet, o nap, o sal.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

La ruta? Nexes, amor bígam, Magí, broma, sexe natural.

per Jesús Lladó @JessLlad

Apropant-nos a poc a poc a la caducitat de la revista, vaig abocant uns quants palíndroms més.

Noto glaç al got. On?

Noto tedi de tot. On?

O Blai, el líder fred i lleial, bo.

Núria: xiïsme tem, si ix a Irun.

No mamo, no, mamón!

Noia, ama’l, foc o flama. Ai! on?

Nota ara l’alè diví de la Lara, àton.

No sou ni sincer, crec, ni sinuós. On?

No forci mala veu. Què val, a micròfon?

Neula val? La copa, cava, havà, capó, cal? L’avaluen.

Nen, urnes, lleis, sí, ells enrunen.

Melodrama: amor, broma, amar dolem.

Nenes, noble pintura fa Rut. Ni pel bon Senén.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

No se m’ocorre res, repara.

Mut sóc.

Cínisme tems, inic?

Costum: ara per ser, erro.

Com és? On?

per Jesús Lladó @JessLlad

Una setmana més presento una miscel·lània de palíndroms, sense cap context ni connexió. Es tracta simplement de llegir i deixar-se agombolar per la simetria. Que en gaudiu!

Obra clau té, tu, al carbó.

O t’amo – et cerco poc recte – o mato.

Obscena tapa reps per àpat: ànecs. Bo!

O ser, i cerco, o crec i reso.

O miro sèries – ei!, res- o rimo…

O manobres rep per ser bon amo.

Noto nom tòtil i tot monòton.

Nu rema canoa. A on? A Camerun.

Núria arrossega, pagès, sorra a Irun.

Notes la feble veu?

Què?

Vel, bé, falset…

On?

Només sé la veu que val, és Sem. On?

Noi vil, bo, ara cot tocarà Oblivion.

No, si et cases… acte i son.

No té ni vi ni vinet. On?

Nevà, i dos sexes s’odiaven.

Ni rimin rodolí, filó d’or, ni mirin.

Ni gosi mirar. La mà fa mal, rar i misògin.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Nois, colla Déu.

Queda lloc?

Sí.

On?

per Jesús Lladó @JessLlad

Segueix la miscel·lània de palíndroms. En aquests temps convulsos, per totes bandes, necessitem quelcom que ens distregui, que ens allunyi, momentàniament d’aquelles coses del present que ens fereixen. Un dels recursos que més em satisfà és el dels palíndroms. Joc, expressió i enginy concentrats.

Un riu de deduir nu.

Un riu de reduir nu.

Un riu de seduir nu.

Un tom, ho sé, mig el llegim. És, oh!, mot nu.

Un tio camacurt, ruc, ama coit, nu.

Un savi a l’acte et cala, i vas nu.

“Tubèrcul, Lluc”. “Rebut”.

Tula sí, té fe de fet, i salut.

Tu, peu que passa, massa peu que put.

Tan robust subornat!

Tot el planeta atén al ple, tot.

Tirà? Mer? Bo? Pesat? Ase? Pobre marit!

Tira’m anís! A la pel·lícula la Luci llepa la sina, marit.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Tu, gasela?

Sóc com àgil àliga, moc cos, ales.

Agut.

per Jesús Lladó @JessLlad

Què faríem sense les nostres birres? El mot italià birra, absolutament immers en el nostre llenguatge col·loquial, en la nostra cultura, ha propiciat que els palindromistes hi posem una especial atenció. Per què? Simplement perquè birra forma par de la paraula “arriba” capgirada. El primer palindromista que va construir “Arriba la birra” (que tant en castellà com en català s’escriu igual però que té significat diferent) va iniciar un camí imparable. Avui n’exposaré uns quants exemples de collita pròpia.

Arri! Beu! Què? Birra!

Ai!, Bet, arriba la birra tèbia?

Arriba lesionada, noi. Sé. La birra?

Ai!, tal com arriba la birra, moc la tia.

Arriba, xipolla. Callo. Pixa birra.

Llir té? Si arribo jo, birra i setrill.

Arriba Déu. Qui diu “queda birra?”

Arriba la nit, reps Eva la vespertina. La birra!

Rega l’arribada cada birra lager.

Resarà. Birra rep per arribar a ser.

Per arribar al clímax, a mil, Clara birra rep.

Ta birra, ahà[i], ja ha arribat.

Rom? Si liba la birra, arriba la bilis, mor.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Roc: la meva birra!

I li arribàvem al cor.

[i] Ahà: interjecció, al DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA VALENCIANA

per Jesús Lladó @JessLlad

En aquesta recta final de Revista Rosita, segueixo exposant una miscel·lània de palíndroms que toquen gran diversitat de temes.

A Bru: subtil llit, bus urbà.

A Bru: Busco pis àtic, cita. Sí, poc suburbà.

A cel fa l’aroma del pa, ple d’amor, a la fleca.

A dies sopa pit al plat i pa, posseïda.

A mà dreta, veu? Què? Vàter, dama.

A matinar? Genial? Ai!, negra nit ama.

Usi marital pla: tiramisú.

Una vaga serenor. On eres? A Gavà, nu.

Ui, presto! Piano sona… I pot ser più?

Tu, cames sexis, ixes? Se m’acut…

Tu re, pegues; ara seu, geperut.

Si poètica flama fa mal, faci te, opis.

Sexe, l’acte reflex, el fer, et cal. Ex és?

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Regal.

Arribat al pis seus, i sues, sí.

Pla: ta birra lager.

per Jesús Lladó @JessLlad

Al llarg de 63 articles, he tocat molts aspectes del fascinant món dels palíndroms. Història, tècnica, palindromistes, el Club Palindromista, palíndroms temàtics, etc. A partir d’ara i durant els dies de vida que quedin a la caducifòlia revista, els dedicaré a exposar palíndroms meus de temàtica diversa, sense ordre ni concert, segons la inspiració del dia.

Al món:

Ai!, resi món. I si no, misèria.

És o no, món? Només sóc un lívid i vil nu cos. Sé mon nom? O no sé?

A Catalunya:

Per arrop, català a l’atac, porra rep.

Per somiar, català a l’atac rai, mos rep.

A la vida:

Ací t’amarga la vida, diva, la gramàtica.

A diva, lama: “té fe – diu – qui de fet ama la vida”.

A l’amor:

Cerco amor, bé, broma, o crec?

Amor bacó, pa no da la dona. Poca broma.

Al sexe:

A pèl, la Letícia cau, sexe sua. Caic. I te la llepa?

Ací té sexe dur, amor bacó – poca broma! – rude. X és. Ètica!

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Una mirada cauta fa, tu, a cada rima, nu.

per Jesús Lladó @JessLlad

Els meus orígens són a pagès, com els de tanta gent, encara que sovint no en som conscients. En el meu cas aquest origen, aquest lligam, és molt proper. El meu pare n’era, de pagès, en va exercir durant una part de la seva vida. Jo, de petit, hi vaig viure a pagès, si bé temporalment. Era “urbanita” de naixement, però el contacte i les vivències de pagès em van marcar profundament. El pare ho duia a la sang, i això, es transmet. Avui, en homenatge a ell, i a tots els pagesos, palíndroms sobre pagès i la pagesia.

En primer lloc un poema que li vaig dedicar a la seva mort.

Al pare

El pare

era pagès.

Al tros suà.

Panís, tal blat,

sí, nap, aus.

Sort? La segà.

Pare, era ple,

era pla.

Ací mossega pa, pagès, somica.

Ai!, mossega pa, pipa, pagès. Somia.

Ací mossega pedres, sorra, api, alga, pipiripip, aglà i pa, arrosser. De pagès…, somica….

Per ser de pagès sega, pedres rep.

Ruc i de pagès, tal blat sega, pedicur.

Sega, per bo, panís. Era la mala resina, pobre pagès.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

El pagès segur, té truges, sega ple.

per Jesús Lladó @JessLlad

Si la setmana passada la dedicava a les lletres i els jocs de mots, aquesta ho faig amb els escriptors. Escriptors de tota mena, sense criteri selectiu o valoratiu, simplement perquè els seus noms ens permeten palindromejar.

A Dario Fo, irada.

Ara per ser bo, ara, Dario Fo ira darà. Obres? -repara.

Olor de Pedrolo.

Olor de prosa, fas or, Pedrolo.

Olor de poema amè, o Pedrolo?

Olor de país… lletra, martell, sia Pedrolo.

Ui!, Verlaine, genial, reviu.

En Gide digne?

En Gide resà serè, digne.

Era Proust suor, pare?

Cercà Proust suor, pa? Crec…

Sa, crec, Cercas.

O Cabré, per bacó.

El Poe promet temor, people.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Jesús Lladó

Al literari tiraré til·la.