11 May

Palíndroms 36, En castellà (8), Actuals, Rodolfo Franco, Juan David Giraldo

per Jesús Lladó @JessLlad

Avui és el torn de dos palindromistes que durant una època van ser ben actius i ambdós van publicar llibres amb palíndroms.

Rodolfo Franco, antropòleg de formació i dissenyador gràfic de professió, va néixer a Brasil i viu a la península des del 1989. A inicis del 2000, va col·laborar amb freqüència amb la revista SEMAGAMES. Però el 2010 va publicar un llibre ben peculiar titulat ALMANAK (Aristas Martínez Ediciones) on exposa les seves dèries que van des del disseny gràfic als jocs de mots, passant per poemes, aforismes i palíndroms. Un festival pels amants dels jocs verbals. Té exemples notables com:

 Ella cala la calle.

A los dioses oíd sola.

Sade, no me de monedas.

Os aplatanarán a tal paso.

Ácida saga mata maga sádica.

¿El ánimo domó? ¡Coño! ¿Cómo? ¡Domínale!

¿La saga con autor de paja? Pedro, ¡tu ano caga sal!

 Juan David Giraldo, colombià, és historiador, ceramista, il·lustrador, editor de llibres de luxe, guionista de televisió, etc. És autor del llibre PALÍNDROMOS (Villegas Editores, 2001), en què combina palíndroms amb il·lustracions. Cada capítol inclou diversos “poemes” palindròmics per línies, o versos com

[Soporta tropos], [ameno fonema]

¿[Y] [a la rima?

¡Mírala]!

 

[Ocaso cosaco.]

[A catálogo Gogol ataca].

¿[O norte trono] [o sur ruso]?

[A catálogo Gogol ataca].

[Ocaso cosaco].

 

Ir a bar a Bari (o ese deseo).

Oír doble el bodrio, oír beodo, ebrio:

– Robas sabor a poca copa, a poca copa

robas sabor.

(A la catalana cabaretera bacanal atácala)

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Cardat, amà, mamà, m’amà, matà drac.


 

04 May

Palíndroms 35, En castellà (7), Actuals, Óscar René Cruz

per Jesús Lladó @JessLlad

Óscar René Cruz va néixer a Guatemala però, des de ben jove, viu a Mèxic, on ha escrit tota la seva obra. És escriptor de novel·les, contes, poesia i té una notable obra palindròmica. El 1977 va fundar una editorial i una llibreria (ara principalment virtual).

La seva obra palindròmica es concentra en quatre llibres que han tingut força sortida. El primer, PALÍNDROMOS és de 1976. Conté 884 frases palindròmiques de llargada variada, i al final una miniobra de teatre. Després va publicar el que va impactar més, PALÍNDROMO-TOTAL -oh ave de vaho-, amb pròleg d’un altre gran palindromista, Otto-Raúl González. Un llibre de 159 pàgines totalment palindròmic, de principi a final, i de final a principi.

El 2004 publica Palíndromos, JUGUEMOS CON LAS LETRAS, un petit tractat en què explica els tipus de palíndroms que hi ha, com construir-los, com presentar-los, etc. I finalment, el 2006, treu MINIFICCIONES PALINDROMÁTICAS, una sèrie de frases contextualitzades pels respectius títols. Pel meu gust, el més interessant és aquest últim. Tots estan editats per Publicaciones Cruz O, S.A., México. Vegem-ne alguns exemples.

 

            En un régimen autoritario                                         Sacralizando la lectura

            Emir persa,                                                              A él cree leer Clea.

            Teo,

            Primer emir,

            Poetas reprime

 

            Ceguera materna                                                       Goloso pedigüeño

            Ama.                                                                         ¿Leí mal, Ema?

            Malévolo                                                                 Dame,

            No lo ve                                                                   Glauca cual gema,

            La mamá.                                                                 Dame la miel.

 

 

                                                           Amor y ajedrez

                                                           Amad.

                                                           A la torre

                                                           Derrota

                                                           La

                                                           Dama

 

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Però, mala gent, et nega l’amor? Ep!




 

 

 

20 Abr

Palíndroms 34, En castellà (6), Actuals, Sáenz Ridruejo

per Jesús Lladó @JessLlad

Fernando Sáenz Ridruejo va néixer a Sòria e 1939 però resideix a Madrid. És Doctor Enginyer de Camins. Fou soci fundador del Club Palindromista Internacional, un dels quinze intrèpids que l’any 1987 van iniciar aquesta aventura capitanejada per Josep M. Albaigès. Forma part d’un grup d’enginyers aficionats als palíndroms com Torrent, Platero, Carbonell, Albaigès, etc… que van coincidir a Madrid durant una època.

Als anys 1988 i 1989, va col·laborar a El Loro, suplement humorístic de la revista Blanco y Negro de l’ABC, amb diferents propostes palindròmiques al costat de cèlebres humoristes com Gila o Chumy Chúmez. També va publicar palíndroms a la revista Cacumen.

Palindromista amb una empremta ben personal, des del n. 3 de la revista SEMAGAMES fins a l’actual n. 114, ha publicat la secció EL RINCÓN DE LOS PROBLEMAS, unes endevinalles amb solució palindròmica. És coautor, amb Luís Torrent, d’un dels palíndroms més reeixits en castellà:

Allí por la tropa portado, traído a ese paraje de maniobras, una tipa como capitán usar boina me dejara, pese a odiar toda tropa por tal ropilla.

Vegem alguns palíndroms de Sáenz Ridruejo,

Si los silos no caen al polo sur, Leonor, tú, en ese sarape rojo reparas ese neutrón o el ruso lo planea con Solís Solís.

Oyó a Laura Senén; en esa rua la oyó.

O dar, o dorar, o tira ese arito raro dorado.

Lana se trajo Lera y Anaya reloj artesanal.

Noé no supo reparar esa fase rara, pero puso neón.

O cines raros a Lara donó, o no dar a la sor arsénico.

Oír “Aída”, en ópera, la lírica Cirila la repone a diario.

Átame mi sayal la Lola maya mal, Olalla, y así me mata.

Ocas sacó Pedro.  Blas Amaya, más al borde pocas sacó.

Allí da las nenas a Pili Palao o a la Pili pasan ensaladilla.

Si ánodo no dona, ánodo donais y si ánodo dona, ánodo no donais.

Anaya no hará barómetro para la Lola Lara por temor a Barahona y Ana.

 


 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Cos sóc, Li, gasela. Sóc com àgil àliga, moc cos, ales. Àgil cos sóc.




 

 

 

06 Abr

Palíndroms 33, En castellà (5), Actuals, Platero

per Jesús Lladó @JessLlad

José María Platero Cardenal (Madrid, 1922) és un dels pioners de la composició de palíndroms. Enginyer de Camins, va treballar a Renfe, a diverses empreses hidroelèctriques i a la DGTT.  Pertanyent a un grup d’enginyers aficionats als palíndroms, va publicar durant vuit anys (1957-1965) 350 endevinalles amb solució palindròmica a la secció La frase capicúa de la revista Blanco y Negro. És Soci d’Honor del Club Palindromista Internacional. Va ser un mestre en l’elaboració de frases curtes amb especial sentit de l’humor i to castís. Vegem-ne alguns exemples.

O víveres o no seré vivo.

A ti, Pepe, te veré; vete Pepita.

 

Si es a las siete, metéis sal a seis.

A ese demonio yo hoy oí; no me desea.

 

El aire helaba, dábale, heríale.

Oreja come memo cajero.

 

Otro café, “Jefa”, corto.

Otro poseso José soportó.

 

Eso lo dirá mi marido, lo sé.

A mí, sépalo, colocó la pésima.

 

Amargor pleno con el programa.

Acá pone: como como, ceno, Paca.

 

Alli va Ramón; ese no maravilla.

 

¿Yo? Hará Norte, tronará hoy.

¡Ojo! Corre poco perro cojo.

 

¿Oirá tiro tu autoritario?

Ardí; sí, bebí sidra.

¿Anises? ¡Asesina!

 

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Sí? Pòcima? Res. Està despert, et rep sedat. Sé ser amic… Opis?

 


 

 

 

 



 

 

 

30 Mar

Palíndroms 32, Palíndroms musicals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després d’escriure durant unes setmanes sobre els palindromistes històrics en castellà, i abans de passar als actuals, faré una incursió en els palíndroms musicals.

Aquest meravellós artifici de la palindromia no només ha seduït literats i lletraferits, sinó que al llarg de la història també ha fascinat nombrosos compositors. Compositors de moltes èpoques i d’estils ben allunyats.

El mateix mecanisme d’escriure frases reversibles ha estat usat per compositors des de l’Edat Mitjana fins al s. XXI, creant fragments musicals que es poden llegir, i interpretar!, tant de dalt a baix com de baix a dalt, nota a nota, amb el mateix resultat sonor. I no només melodies soles, sinó peces a diverses veus i contrapuntístiques.
No faré en aquesta secció una exposició exhaustiva del tema, només en faré unes pinzellades.

La meva professió de músic i alhora l’afició als palíndroms em van portar indefectiblement a la descoberta i estudi dels palíndroms musicals. Després de molts anys recopilant-ne, els vaig publicar en dos llibres[1].

Un dels primers compositors que va escriure en forma palindròmica va ser Guillaume de Machaut (1304-1377), que va liderar el moviment Ars Nova a la França de l’Edat Mitjana. El seu palíndrom musical es troba en el rondeau Ma fi est mon commencement. Escrit a tres veus, la greu es retrograda a si mateixa, traça una melodia de 40 compassos que és totalment reversible. En arribar al compàs 21, reprèn el camí a l’inrevés. Al mateix temps les dues veus agudes, són la inversió l’una de l’altra.

Vegeu un fragment de la partitura, tot i que no se’n pot apreciar la palindromia. La podeu escoltar clicant al seu títol.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Ara, per obra pòstuma fa, mut, sopar bo, repara.


 

 

[1]              Los palíndromos musicales (Editorial Praxis-México, 2014)

                Els palíndroms musicals (Editorial DINSIC-Barcelona, 2016)

 

 

 



 

 

 

23 Mar

Palíndroms 30, En castellà (4) Històrics, Nafarrete

per Jesús Lladó @JessLlad

Carlos Nafarrate de La Fuente (1917-?) ha estat un palindromista transcendent en la història de la palindromia. Si he esmentat en més d’una ocasió que un punt d’inflexió en el desenvolupament dels palíndroms va ser la creació, per part de Josep M. Albaigès, del Club Palindromista Internacional i la revista SEMAGAMES, això té el seu origen en Nafarrate. En un viatge d’Albaigès a Buenos Aires el 1981, coneix el doctor Carlos Nafarrate, que li fa conèixer la seva afició als palíndroms. Un temps després, Nafarrate li envia un projecte de llibre de palíndroms titulat LOS PALÍNDROMOS DEL DOCTOR SEVER, Texto provisorio para un libro de palíndromos del Doctor Sever[1]. Aquest és el detonant que fa que, uns quants anys després, Albaigès iniciï l’aventura dels palíndroms.

Nafarrate va destacar en el camp de la medicina com a creador del Factor A G y de la Vacuna Ce; també del famós Algispray. Alhora va ser un gran jugador d’escacs.
Caldrien moltes pàgines per parlar dels seus palíndroms, però em limitaré a mostrar-ne alguns exemples.

Nota épica: ¡nací peatón!

Aída da cama… Y ama cada día

Oí dar alarido. ¿Lo dirá la radio?

Ser o no ser… Acá va la vaca: res o no res.

Ella te dará detalle.
No. Elsa iba sola ¿Lo sabías, León?

¡Ay! Oí no me desea ese demonio ya.
Mas imitar a pavo, no va para tí, mi Sam.

Así Mozart trazó misa.
Amo idílico, dócil idioma.
¿Amor barato?… ¡Notará broma!


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Amor, bar, estiu, calamar… Ama-la, cuits. Era broma!

 


[1]              Aquest llibre no s’ha arribat a publicar mai. Potser si algun dia tenim la sort de trobar algun dels descendents de l’autor, ho intentarem.

 

 



 

 

 

16 Mar

Palíndroms 29, En castellà (3) Històrics, González Avelar

per Jesús Lladó @JessLlad

Juan Filloy, tal com vam veure, va ser un palindromista prolífic. Sovint se l’havia considerat el “campió del món” però actualment hi ha diversos palindromistes que han superat, almenys en quantitat, la seva producció. En canvi Darío Lacini, de qui parlava en l’anterior article, i Miguel González Avelar han tingut una producció més aviat petita. La de Lancini es va concentrar gairebé tota en el seu Oír a Darío i González Avelar, el protagonista d’avui, va publicar la seva producció palindròmica també en un sol volum, Palindromía (Grijalvo, Mèxic, 1982). El 1997, però, se’n va publicar una edició renovada, amb diversos canvis, a càrrec de Miguel Ángel Porrua, també a Mèxic. Aquesta portava per títol Palindromía, Palíndromos y otros versos extravagantes.

Miguel González Avelar (1937-2011) va ser un escriptor, advocat i polític mexicà. Membre del Partido Revolucionario Institucional, va ser senador i secretari de Cultura.

Així com el llibret de culte de Filloy, Karcino, va ser introbable durant molt de temps, el de González Avelar es podia trobar amb una certa facilitat. Per aquest motiu també va ser un referent. Des del meu punt de vista no va ser un gran palindromista però sí que té un lloc rellevant en aquest món. Els seus palíndroms, majoritàriament en forma de poema i de narracions, solien estar formats per línies curtes palindròmiques. I una de les peculiaritats, força estesa entre palindromistes d’aquella època i terra, era que acceptaven dígrafs com ch i la correspondència de les parelles y/i, b/v, o s/ç, amb la qual cosa només es pot considerar simetria fonètica, no gràfica. Vegem-ne un exemple:

No lo clavó Tçirce: Crisbal Colón.

També frases notables com:

Si se menea, cae Némesis.

¿Oír no ser dama tu puta madre? Sonrío.

Sé oír ano y culo ver; eso, lo sé, revolucionario es.

¿Es o no se da, di, la errática, tácita realidad? “Eso no sé”.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Tip, sóc sang i seda, desig, nas, cos, pit.

 



 

 

 

09 Mar

Palíndroms 29, En castellà (2) Històrics, Lancini

per Jesús Lladó @JessLlad

Un dels referents del s. XX en palíndroms en castellà és el poeta Darío Lancini. Lancini (1932-2010), escriptor veneçolà, obsessionat per la simetria, va ser integrant, a finals dels anys 50 i principis dels 60, dels grups El Techo de la Ballena i Tabla Redonda. Va ser col·laborador de la revista homònima. Pocs el recorden com a pintor -era un admirador confés de Francis Bacon- tot just eren els seus inicis; i, després, es dedicà, lúcid, a l’escriptura. Va estar detingut 6 anys durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez i, durant els seixanta, s’exilià a Polònia.

Quan va tornar, va publicar el que seria un llibre de referència en el món dels palíndroms, Oír a Darío (Monte Ávila Editores, Caracas, 1975). Aquest llibret conté frases palindròmiques, poemes i una versió de l’obra teatral Ubú Rei, del patafísic polonès Alfred Jarry, precursor del surrealisme, del dadaisme i del teatre de l’absurd.

Després d’haver llegit aquest llibre, Julio Cortázar, el 1977 va escriure una carta a Lancini prou significativa: “Acabo de recibir por Sergio Pitol su maravilloso OIRADARIO. Gracias, muchas gracias por estas horas fascinantes que he pasado con su libro, un libro interminable porque se vuelve a él una y otra vez, a solas y con los amigos, en plena calle, en pleno sueño. Me ha hecho usted un regalo que no olvidaré nunca. Al mostrarnos así las dos caras del espejo, nos enriquece en poesía, nos entraña aún más en el vértigo de la palabra. Gracias.”

En paraules de Lancini “El palíndromo es poesía, pero es también teatro, narrativa y matemáticas. No olvidemos tampoco que es un recurso, una herramienta, un juego, un artificio.”

Amor azul                                                               Alá
Ramera, de todo te di,                                           Yo soy de Mahoma
Mariposa colosal, sí,                                              el dios.
yo de todo te di.                                                     Oídle a Mohamed.
Poda la rosa, Venus.                                              Yo soy Alá.
El átomo como tal
es un evasor alado.
Pide, todo te doy: isla,
sol, ocaso, pirámide.
Todo te daré: mar, luz, aroma.

Sonrieron las acosadas ocas al no reírnos.


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Oh! Ara Pessoa clamen. Anem al caos! Separa-ho.


 

 

 

02 Mar

Palíndroms 28, En castellà (1) Històrics, Filloy

per Jesús Lladó @JessLlad

A causa dels seus orígens, la llengua vehicular del CPI ha estat el castellà però, en el seu si, hi ha conviscut sempre amb el català, així com amb moltes altres llengües, depenent de la procedència dels col·laboradors. Actualment, un tant per cent elevat dels membres del club som catalans però, entre aquests, n’hi ha uns quants que componen palíndroms tant en català com en castellà.

Fins ara he anat publicant sobre els palindromistes més rellevants en català però, atesa la característica sociolingüística del nostre territori i la importància del castellà en el món dels palíndroms, a partir d’aquest article faré un viatge per la palindromia en castellà.

En els primers articles d’aquesta secció, ja vaig exposar els orígens i el desenvolupament del joc dels palíndroms al llarg de la història però, com ja vaig dir, un punt d’inflexió en aquest procés es produeix al segle XX amb la irrupció dels palíndroms en l’obra literària de Cortázar (Lejana, Satarsa) i Cabrera Infante (Tres tristes tigres). Però a l’hora de citar algú transcendent en aquest àmbit, hem de referir-nos forçosament a Juan Filloy.

Filloy (1894-2000), personatge peculiar, escriptor de culte, jurista de professió, neix a finals del XIX, viu tot el XX i mor a inicis del XXI. D’aquesta llarga vida en sorgeixen més de 50 llibres (tots amb títols de 7 lletres), un dels quals és KARCINO, Tratado de palindromía. Es pot considerar el primer tractat, com a tal, de la història. Se’l va autoeditar i durant molts anys era un llibre buscadíssim i introbable. Finalment, el 2005, Cuenco de Plata en va fer una edició que es pot trobar actualment. La primera part, Tratado de palindromía, repassa la història i l’origen dels palíndroms i desenvolupa una teoria palindròmica. Ens diu, entre moltes altres coses, que “la palindromía es un saludable quehacer lúdico. Su falta de obligatoriedad y su carencia de beneficios ennoblecen su nadería de regocijo incoercible… Es una poesía que se complace en el propio esfuerzo creador y en la alegría del éxito logrado… Descubrir es una de las funciones más dignas del entendimiento humano.” La segona part, Ejemplario, és un recull d’uns 2000 palíndroms ordenats per nombre de paraules.

     Vegem alguns exemplars de la mestria de Filloy.

AVA GARDNER EN DRAGA VA

ESO LO DIRÁ MI MARIDO. LO SÉ.!

A LA PEONADA NADA, A NOE: PALA….

-¿EH, CON SOMERA HADA HAREMOS NOCHE?

ELOY, AL REPARTO SACAS OTRA PERLA ¡Y OLE!

YO DONACIÓN A RAPAZA PARANOICA NO DOY

SI PECA HEBE DONDE SU SED NO DEBE, HACE PIS

 

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Reps? És la fe fals esper?

 

 

 

 

 

 


 


 

23 Feb

Palíndroms 27, SEMAGAMES (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

El buit que deixa la mort de Ramon Giné a principis del 2003 marca l’inici d’una segona etapa. Albaigès omple aquell primer buit amb un exemplar (S-58) dedicat a Giné. Tot seguit, em demana si vull fer-me càrrec de l’edició de la revista. D’entrada,  la proposta m’il·lusiona però també he de dir que m’impressiona. No havia editat mai una revista, i encara que no es tractava d’una tasca professional, la cosa em feia respecte. Després de pensar-m’ho, vaig acceptar. Per què?

Feia catorze anys que era soci del CPI i col·laborador regular de la revista; havia establert una sòlida amistat amb Albaigès i el finat Ramon Giné; seguia dedicant part del meu temps d’oci als palíndroms i era una activitat molt arrelada en la meva vida; i considerava que allò que havien construït la parella Albaigès-Giné havia de continuar. Així va ser com el 2003 va començar el meu periple d’editor de SEMAGAMES.

Albaigès, com a president i jo com a editor, vam seguir, donant continuïtat i, alhora, fent innovacions. Jo ja estava capturat pels ordinadors, com la majoria, i això va ser un punt d’inflexió. Vam seguir rebent palindromistes d’arreu, palíndroms a dojo i publicant-ho com millor sabíem. Fins que el 2009 Albaigès em va manifestar el desig de plegar. Es jubilava i volia anar deixant coses.

D’aquesta manera el 2010 (S-86) començava la tercera etapa en la qual estem. De feia un temps s’havia incorporat al club Pere Ruiz, palindromista surienc, prolífic i inquiet, disposat a col·laborar amb tot, amb idees. Havíem establert una bona relació i li vaig proposar que entre els dos tiréssim el carro endavant. I així fins avui.

Ja he comentat les activitats que hem dut a terme al llarg dels anys. Una de les més significatives va ser l’edició especial del número 100 de SEMAGAMES. Una fita en el món de la ludolingüística.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Una mala persona nanos rep, a la mà, nu.