16 Feb

Palíndroms 26, SEMAGAMES (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

El Club Palindromista Internacional i la revista SEMAGAMES són una parella indissociable. Com ja he explicat, el 1987 Albaigès va crear el club i, com a document fundacional, va publicar un butlletí (edició casolana pre-informàtica). Aquest exemplar presentava l’ideari del club, els membres fundacionals i, per descomptat, palíndroms. Però l’artefacte encara no tenia nom. El que va fer el seu editor fou demanar als membres que fessin propostes i que votessin entre les presentades. Entre totes hi havia SEMAGAMES, i aquesta és la que va guanyar. Paraula palindròmica inexistent que conté el “games” anglès.

Amb això semblava que s’havia acabat la història, però de sobte va aparèixer en escena un personatge que seria fonamental per a la continuïtat i el futur de la palindromia: Ramon Giné. Giné, palindromista en solitari, va contactar amb Albaigès i aquest li va proposar que es fes càrrec de l’edició. Albaigès tenia múltiples activitats, a més de les professionals, i Giné s’acabava de jubilar. És així com al cap d’un any i mig del primer exemplar, en surt un segon, cuinat a Vilallonga del Camp pel xef Giné, amb el nom definitiu de SEMAGAMES.

Aquest va ser l’inici d’una gran història que porta 30 anys i 114 exemplars. Els habitants principals d’aquesta petita (¿?) revista són els palíndroms, tot i que ha tingut molts convidats: anagrames, contrapets, pentavocàlics, capicues, paronomàsies, etc… Però per damunt de tot, allò que alberga la publicació és l’enginy, l’amor per la llengua i la joie de vivre.

En la primera etapa (1987-2012), la revista va agafant cos en un despatx petit, de fusta, dins d’un casalot del poblet del tarragonès. Giné, de forma artesanal (paper, tisores, pega, grapes…) va muntant exemplars que contenen un món desconegut, fascinant, com són encara els palíndroms.

A poc a poc va coneixent palindromistes de tot el món, va fent conèixer els palíndroms mitjançant articles a publicacions locals i allò va creixent. Fins al punt que alguns mitjans se’n fan ressò i Giné acaba sent popular. Surt a la premsa, a la ràdio i a la televisió. Ell va explicant de forma planera, tal com és, de què va aquesta raresa dels palíndroms i que pel món hi ha un quants frikis que publiquem a la revista SEMAGAMES.

Amb el temps, molt a poc a poc, Giné es va apropant als mitjans informàtics que van okupant inexorablement les nostres vides, i la revista va millorant. Cinquanta-sis números surten, cuinats amb amor i passió pels mots, en aquest context. I aquesta  etapa s’esquinça el 2012 amb la mort inesperada de Giné.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Amor banal?  Uf! Amoral aroma. Fulana? Broma?


 

09 Feb

Palíndroms 25,Club Palindromista (4), Activitats (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

 

 Després d’un parell de setmanes presentant un tast de palíndroms de collita pròpia, segueixo amb les aventures del Club Palindromista Internacional. Com deia, una de les activitats que du a terme el pickwikià club[i]  és la de les trobades. D’una etapa inicial de trobades barcelonines i tarragonines (les cèlebres calçotades palindròmiques), el 2006 vàrem iniciar una sèrie d’encontres anuals que es caracteritzen per dues novetats: cada any es celebra en una població diferent i la procedència dels assistents passa a ser internacional.

D’aleshores ençà, ens hem trobat a Súria (2006), Olot (2007), Igualada (2008), Torredembarra (2009, 1r Congrés), Cardedeu (2010), Ermua (2011), París (2012), L’Hospitalet de Llobregat (2013), Sant Benet de Bages (2014), Súria (2015) i Igualada (2016). Encara per confirmar, enguany celebrarem un congrés durant el qual està previst el rodatge d’un documental sobre el món dels palíndroms dirigit per l’argentí Tomàs Lipgot i una productora catalana.

Un altre dels trets fonamentals d’aquesta segona etapa és que les trobades, a més de servir per veure’ns i compartir l’afició, incorporen activitats com ponències, recitals i presentacions de llibres, entre altres.

Una de les trobades més rellevants va ser la del 2012 a París. Els actes es van celebrar a la Maison de la Recherche, de la Sorbonne Nouvelle. Aquí teniu la fotografia de grup davant del Panthéon.

I per acabar aquest apunt, us remeto a la ponència que hi va pronunciar sobre un aspecte molt interessant dels palíndroms. Es titula ZONA CLARA, ZONA OSCURA.

Que la gaudiu.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 I va tot sol, calla, camina,-s’anima?- calla, clos, tot avi.

 


 

[i]      Màrius Serra ho esmentava, encertadament, en el seu article PALÍNDROMS DETONANTS.

 

 

 

02 Feb

Palíndroms 24, Palíndroms temàtics (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

Una setmana més, abans de continuar amb la història del Club Palindromista, exposo palíndroms de collita pròpia. Com en l’entrega anterior, classificats per temes.

No solc elaborar palíndroms sobre la base d’un tema, si no és que opto a un concurs on la temàtica ve donada. Normalment, és a posteriori que veig les coincidències temàtiques, quan, com en aquest cas, tinc la intenció d’agrupar-los. Així doncs, vegeu els que presento avui.

Corporals

  • Cos, on sóc? Cos no sóc.
  • Ixes? Sóc letal plat, el cos “sexi”.
  • Un cos sargit, ruc, curt i gras sóc, nu. 

Gastronòmics

  • Tatin, meló, sopa, rom o rap… O solemnitat?
  • Sorral? Ara musclo solc sumar a l’arròs.
  • Àpat al teu fill: all i fuet, la tapa.

Literaris

  • El Poe promet temor, people.
  • Cercà Proust suor, pa? Crec…
  • L’Odissea – dic – Ulisses, sí, lúcida és. Sí, dol.

Sines

  • Ama metones. Oh, ho sé! No té mama.
  • Llepa la sina. Regala geranis a la pell.

I m’acarona la sina,

a ritme lent, Nel,

em tira anís a l’anorac.

A mi!

 

 

 

 

26 Ene

Palíndroms 23, Palíndroms temàtics (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

Porto unes setmanes parlant d’aspectes històrics de l’afició als palíndroms, i seguiré. Però per trencar una mica la dinàmica, aquesta setmana presento uns quants palíndroms meus que, en definitiva, són els protagonistes d’aquesta secció.

Les llistes llargues, interminables, de palíndroms, cansen; fins i tot, el dolç més exquisit pot cansar. Per això, en vaig publicant a petites dosis en aquests articles. També a CATPALS, a @JessLlad i a @palindromistes, on gairebé cada dia n’hi surt un (val a dir que algun dia n’hi surten més, segons la inspiració).

Sigui com sigui, una manera de presentar palíndroms és per temes. És a dir, contextualitzar-los. Sense més preàmbuls, començo.

  • Catala(ns) a l’atac1

A l’atac cops? És poc català.

A l’atac sia ple, diu. Qui? Del país català.

  • Antropònims

Ai!, Rolf, Rolf! Al Tirol florit, la flor floria.”

“A Irun anem a la mar”, brama l’amena Núria.

  • Esportius

Anima pòdium. Ui!, dopamina.

I ara crideu: “que fort, Messi, hissem trofeu!” Què dir? Carai!

  • Eròtics

Cito remei: riu, i riem. Eròtic…

Cito: repetirà mamada la dama, marit. Ep! Eròtic.

  • Poètics

Un oceà,

fosc so,

fa eco nu.

A la llum tènue

ja la xona no xala.

Jeu, net. Mulla-la.

 

1 La referència més antiga del “Català a l’atac” es troba en un llibre sobre l’independentisme publicat per l’arquitecte igualadí Carles Lladó el 1986 (Verbàlia 2.0, Màrius Serra)

 




 

19 Ene

Palíndroms 22, Club Palindromista (3), Activitats (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

El Club Palindromista neix amb l’objectiu d’agrupar gent d’arreu aficionada als palíndroms per tal de compartir-los. Val a dir que aquesta afició és ben minoritària però geogràficament està molt estesa. El perfil comú dels palindromistes és l’amor per la llengua, la passió pels jocs de paraules i l’especulació lingüística, tot acompanyat  sovint pel gust pel fet literari.

Des de ben aviat, les activitats del Club es van desenvolupar en quatre branques bàsiques:

1/ L’edició del seu òrgan de difusió, és a dir, la revista SEMAGAMES.

2/ La realització de trobades nacionals i internacionals regulars.

3/ La divulgació dels palíndroms.

4/ L’estudi i investigació de tot allò relacionat amb el fet palindròmic.

En l’anterior capítol, explicava breument el naixement del Club i de la revista SEMAGAMES, tot endegat per Josep M. Albaigès. Al cap de ben poc, s’hi va incorporar un personatge clau, Ramon Giné[1], que va passar de la seva afició solitària a editar la revista, a fer conèixer el Club a nivell internacional i a dur a terme una tasca de divulgació importantíssima. A la revista SEMAGAMES, li dedicaré alguns capítols pròximament.

Les trobades es van iniciar a Barcelona als anys noranta impulsades per Albaigès. Els primers anys no eren internacionals. Ens trobàvem palindromistes o aficionats del país (Albaigès, Giné, Lladó, Guillamon, Díez, Saumell, Campabadal, Isern, etc…) a dinar en un restaurant i durant l’àpat i la sobretaula debatíem, això sí, sempre amb humor, sobre palíndroms. D’aquesta manera també ens coneixíem. Al mateix temps, Giné va establir una trobada anual a casa seva, a Vilallonga del Camp, que s’anomenava “calçotada palindròmica” (en vam celebrar tretze). Ens hi trobàvem en petit comité Albaigès, Lladó i Màrius Serra, entre d’altres.

El 2005 comença una segona etapa de trobades, impulsada pel nouvingut Pere Ruiz. Aquestes adquireixen característiques diferents que marquen una nova època. Les desenvoluparé a partir del següent capítol.

 


 

PALÍNDROM DE LA SETMANA 

– Tu, la sal re. Passeig i, o, goig. 
– I és sa per la salut?

 


[1]              Palíndroms 12, En català (3). Històrics.




 

12 Ene

Palíndroms 21, Club Palindromista (2), Etapes (1)

per Jesús Lladó @JessLlad

Un cop presentat el fundador del Club Palindromista, procedeixo a parlar del periple que ha recorregut fins avui l’anomenat, actualment, Club Palindromista Internacional. Però abans, faré una ullada breu al món dels clubs dedicats als palíndroms.

Que jo sàpiga, el CPI és un cas gairebé únic al món. I dic gairebé, perquè al capítol Anagrames 2, vaig comentar el cas d’un article del Daily Telegraph londinenc on Philip Purser esmentava les batusses entre un club de palindromistes i un d’anagramistes. Però, més enllà d’aquest article, no he trobat cap prova de l’existència d’aquests clubs i no sé quan van existir. D’altra banda, i això sí que ho puc corroborrar, a Ucraïna, durant els noranta del segle passat, un tal Vladimir Rybinsky va fundar AMFIRIFMA, un club que aplegava una sèrie de ludolingüistes d’avantguarda aficionats als palíndroms. Entre aquells destacava Alexander Bubnof, considerat el millor palindromista, que més endavant seria nomenat president. A partir de 1998 van editar una revista anomenada AMFIRIFMA, que després, entre 1999 i 2003 va portar per nom Кубики Букв.

I encara que no sigui dins l’àmbit dels clubs, crec que cal destacar el cas de The Palindromist Magazine, una publicació creada per Mark Saltveit, de la qual van sortir set números entre 1997 i 1998, a San Francisco, USA. Actualment segueix l’activitat des del seu web i, sobretot, es dediquen a celebrar campionats de palindromistes. Tampoc no puc deixar d’esmentar la longeva Word Ways, que des del 1968 tracta el vast camp de la ludolingüística i toca molt sovint els palíndroms.

Així doncs, el 1987, com ja s’ha dit, Josep M. Albaigès i una sèrie d’intrèpids amants de la simetria, s’embrancaren en un projecte que ha marcat la palindromia a nivell internacional. Albaigès va editar, de forma totalment casolana, un número fundacional d’una revista sense nom. En demanà als socis propostes i, de totes les enviades, guanyà SEMAGAMES.

Podem establir tres etapes en la història del CPI, que descriuré en entregues següents.

ETAPES                    Persones al capdavant                   Números revista

1- 1987 a 2003           Josep M. Albaigès-Ramon Giné  SEMAGAMES 1 a 58

2- 2003 a 2010           Josep M. Albaigès-Jesús Lladó    SEMAGAMES 59 a 85

3- 2003 a 2016           Jesús Lladó-Pere Ruiz                   SEMAGAMES 86 a 113

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Roc tenia tènue veu, neta, i net cor.

 




 

15 Dic

Palíndroms 20, Club Palindromista (1), Josep M. Albaigès

per Jesús Lladó @JessLlad

Porto ja vint-i-cinc setmanes escrivint sobre palíndroms, i parentela. He passat, breument, per la història d’aquest artifici verbal, els seus orígens, tipus, mecanismes germans (bifronts, anagrames, contrapets), documents històrics i una sèrie dedicada a palindromistes catalans rellevants (tant del passat recent com actuals). Ara li ha arribat el torn a un personatge fonamental del món dels palíndroms: Josep M. Albaigès i Olivart.

El juny de 1987, Albaigès va fundar, amb catorze amants més dels palíndroms, el Club Palindrómico Internacional|Internacional Palindrome Club. Persones de procedències tan diverses com Estats Units, Israel, Nova Zelanda, Argentina i Europa (Txecoslovàquia, Holanda, Alemanya i Espanya) es van aplegar en aquest projecte. D’aquest impuls inicial en va sorgir la revista SEMAGAMES, la primera i única al món dedicada a aquest artifici i que aviat farà trenta anys que es publica ininterrompudament.

Josep M. Albaigès (Juneda, 1940-Barcelona, 2014) fou un home de cultura en el sentit més ampli de la paraula. Enginyer de Camins i economista de formació i professió, va aprofundir i especialitzar-se en camps tan diversos com l’onomàstica (va ser president de la Societat Catalana d’Onomàstica), la història, la matemàtica recreativa, la ment humana i la ludolingüística. De la seva afiliació a MENSA (Associació de persones amb alt nivell intel·lectual), en neixen CARROLLIA (dedicada al món de Lewis Carroll) i BOFCI (Boletín Oficial de la Facultad de Ciencias Inútiles) proper al món de la patafísica. De tot aquest background, concretament de la Càtedra de Literatura Potencial (LIP), en sorgeixen, com ja he esmentat, la fundació del CPI i la revista SEMAGAMES.

Albaigès va escriure un centenar de llibres entre els quals destaquen títols com “¿Se atreve Vd. con ellos?”, “El número pi”, sobre matemàtiques, “La senda del cardamomo”, “Alcibíades, el primer griego” i “Sila, el último republicano“ de narrativa històrica, i sobre lèxic i onomàstica “Diccionario de palabras afines”, “Diccionari de noms de persona”, “El gran libro de los apellidos”, “Enciclopedia de los nombres propios” i “Enciclopedia de los topónimos españoles”, entre altres. En el camp de l’humor, “La divertida incultura”, “En dos palabras: ¡a-lucinante!” i “Quin tip de riure!”. El seu últim llibre va ser una autobiografia de l’època de la infantesa al seu poble “Records de l’any de la picor”.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Tenir al cos un so mòrbid i bromós, nu so: clarinet.



 

08 Dic

Palíndroms 19, En català (20). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després de parlar d’una sèrie de palindromistes catalans en actiu, tot i que pugui semblar presumptuós, no puc deixar d’esmentar-me. Altrament, faltaria a la realitat. Però no és fàcil escriure d’un mateix com a palindromista. M’havia plantejat demanar a algú que ho fes, però encara seria més presumptuós perquè forçaria aquest algú a exposar lloances de mi, cosa que no és l’objectiu. Per tant, dins del possible, ho faré com millor sàpiga. Això sí, hi dedicaré tot un capítol simplement perquè el volum i la intensitat de la meva dedicació als palíndroms, quantitativament parlant, ho requereixen.

Molt resumidament, el 1988, un article de l’ínclit Màrius Serra em descobreix i desperta en mi l’afició pel fascinant món dels palíndroms. Tal descoberta em porta a contactar amb Josep M. Albaigès, fundador de l’aleshores anomenat Club Palindrómico Internacional, i amb el redactor de la revista del club, Ramon Giné. Tot això condueix a una afició de gairebé trenta anys, a la redacció de la revista SEMAGAMES i a la copresidència del club. D’aquest periple ludolingüístic, n’han sorgit quatre llibres1, més de dos-cents articles, conferències, ponències, entrevistes, i també propiciar la creació del Fons Ramon Giné del CPI a la Biblioteca d’Igualada, centre mundial dels palíndroms. Exposo els meus palíndroms, a més de a la revista SEMAGAMES, al blog CATPALS i a @JessLlad.

Més endavant, dedicaré unes setmanes a publicar alguns articles amb palíndroms temàtics elaborats per mi. Com bé sabeu, des de l’inici en vaig publicant a el PALÍNDROM DE LA SETMANA, però avui en posaré uns quants més.

Costum català: a l’atac, mut sóc.

A Roman el Tirol florit l’enamora.

A l’atac, neu, i gel, llegiu en català.

Rolf, a la del balcó: sóc la bleda, la flor.

Ui!, vitamina a la sopa? Posa-la, anima’t, i viu!

A l’atac, mut sóc, noble, erudit, i duré el bon costum català.

A Milà, un avi romà, Lara, fatu, pacífic, a puta farà l’amor, i va nu. A Lima?

CERCO NICOTINA, LA NIT, OCI? NO CREC.

Tu, la situació general la renego, i caut. I, salut…

Sóc serf. Suo, i aplego gel, pa i ous frescos.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Sóc un cos inútil. Un ésser cínic. Res sé. Nul. I tu? Ni sóc nu cos.


  1. Sé verla al revés (amb Pere Ruíz) Editorial Praxis, Mèxic 2008

Paraules mirall (amb Maria Enrich), Editorial Barcanova, Barcelona 2013

Los palíndromos musicales, Editorial Praxis, Mèxic 2014

Els palíndroms musicals, Editorial DINSIC, Barlona 2015


 

01 Dic

Palíndroms 18, En català (9). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Ha arribat el torn dels palindromistes Martí Sunyol i Xavier Muniesa.

Martí Sunyol i Busquets (La Garriga, 1961), resident a Cardedeu, és soci del CPI des de l’any 2009. Aficionat als jocs de mots des de ben jove, per l’ambient familiar, sempre va estar impactat pels palíndroms. Treballa especialment capficat en la recerca de palíndroms-conversa (per ex. el del Nadal de 2008, premi del Fòrum Verbàlia) i els palíndroms circulars (o infinits), i manté una especial atenció a l’hora de palindromitzar temes d’actualitat. Uns exemples de la seva collita són:

I bé, té l’alè tebi.

Sé un real plaer: nues.

No sé…. Tintín, a la nit, ni té son.

Ara mira de rodó: Rodoreda rimarà.

Obro mà? No dona, no dóna morbo.

Noia, obten-ne més, semen net, bo… ai, on?

Astral i real, ací Dario Fo, cofoi, radical, aeri. L’art sa.

 Xavier Muniesa (Barcelona) és llicenciat en Filologia Romànica i treballa en la gerència i gestió d’una fundació del món de l’ensenyament. Palindromista soci del CPI des del 2012, no té una producció gaire extensa però els seus palíndroms contenen un llenguatge ric i agosarat de significat. Vegem algunes frases seves:

Odia una veu que va nua, idò?

Ros, alt i… Tapa-ho! Ho ha patit la sor.

Apa! Mamava de nit i nedava. Mama… Pa!

A pèl, la vaca nua —i de dia— una cava llepa.

Seré pseudoanus… Nét: tens una o dues peres?

Parles emocionat i… au! Guaita noi com és el rap.

Aparta meuques, Adam? Amada, seu, que m’atrapa.

Ara, poseu que rimi amor amb maroma i… mireu què soparà.

Àrida cala, va, matina! Un avís, si va nu: Anit amava la cadira…

Al Perú actual, la carta magna traïdora, plovera, mala mare, vol parodiar tanga, matraca, llaüt… cauré pla.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Llot amaga bolet,  i pinassa massa. Ni pi té l’obaga, matoll.



 

24 Nov

Palíndroms 17, En català (8). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

 

Aquesta setmana parlem dels palindromistes Eladi Erill i Toni Guillamon.

Eladi Erill (Amposta) és el gran i prolífic palindromista de les terres de l’Ebre. Compon tant en català com en castellà. Dotat d’una imaginació inexhaurible, d’una contundència i d’un desacomplexat tractament del llenguatge, mitjançant els palíndroms l’esprem fins al límit. Ha escrit a vuit mans (M.J. Abia, A. Abia, X. Torres) el llibre d’enigmes palindròmics Palingramas (LasaL.Pals). Enguany ha guanyat el Falolaf de Carn Magra del Certamen Internacional de Palíndroms Eròtics organitzat per Rever. Heus ací alguns exemplars seus.

 

Apòleg no congelo pa.

Un toll inunda d´ADN un illot nu.

-“El bé faré… sí amic i mai serà feble”-.

L´egòlatra patina Laia…Ai!  A la nit aparta lo gel.

Cahartell??? Ara sopi amic… i mai posarà lletra hac!!!

-“Art som, aviva´l, mostra l´art… som la viva mostra”-.

-“Anodí Lluc, l’episcopat irrita poc si pel cul li dóna?”-

-“Àtic coster a Cassà, mare? Era massa car…ets occità?”-

Toni Guillamon (Sant Quirze del Vallès) és matemàtic i professor universitari. Soci del CPI de fa molt temps, la seva producció de palíndroms és petita però intensa i detallista. És l’autor del “Truca’m a casa, camacurt.”, un d’aquells palíndroms que amb el temps esdevenen clàssics. Com a bon matemàtic, el seu tarannà especulatiu l’ha portat a practicar diversos jocs de mots. Vegem alguns palíndroms de la seva collita.

T’alegra, bord, robar gelat?

El firaire, fotut, t’oferia rifle.

Serbi lletrat, avatar, té llibres.

Seu! Que maco, toca meuques!

Traspasso solcs closos, saps?… Art!

Llevo pinso, va bé? Tu, ajau-te, bavós nipó vell.

Lluc, a la iaia li put l’alè. Mel al tupí? La iaia la cull

Marcir-te, mísera floreta? A Terol faré simètric ram.


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Allò nega, sua, camina -ànim!- cau, s’agenolla.