Crònica d’un vermut literari surrealista
Com passa sovint no sé sap com va sorgir la idea ni per què. Potser va ser un dia de sol i paella al Mas Guinardó, quan alguns van començar a fer rimes, a repetir-les amb diferents sonoritats, entusiasmant a d’altres. Entre aquestes persones amb la ment enterbolida, després d’hores procurant fer una paella comestible per més de vuitanta persones sense haver-ne fet cap altre abans, va sorgir la idea de fer una trobada literària surrealista.
Les idees de sobretaula, especialment les que en un bon començament ens semblen genials, solen quedar en això, en idees; però aquest cas va ser diferent, perquè integrants de la Revista Rosita i Guinardó Vol Espais es van sentir seduïts per la proposta i aquesta va anar creixent.
El procés de documentació va oferir grates sorpreses, com descobrir moltes dones surrealistes, Claude Cahun, Remedios Varo, Eileen Agar o la poeta Alejandra Pizarnik, entre d’altres. Ens han arribat els ecos de les dones com a muses, amigues o acompanyants del moviment, però es parla poc de l’obra rellevant de moltes artistes que van vèncer les dificultats de l’època.
El vermut va congregar aquest dissabte 28 d’octubre a un grup nombrós de persones al Mas Guinardó i va engegar amb els tallers del collagista Ignasi Mateo, coordinador de la secció Estrit Art de la Revista Rosita, i el d’escultures-poemes visuals organitzats per la pintora Ester Martínez Rubio. Després, Manuel Aramendia, professor d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la UB, va fer una exposició teòrica sobre el moviment, subratllant que el surrealisme va significar, a més de l’exploració del subconscient, un canvi en la concepció del temps. Com a colofó, Dionisio Porta va dirigir una poetry slam que va convocar persones de diferents edats i estils i que va acabar amb un poema visual col·lectiu dinàmic.
Va ser una jornada on es va posar en relleu que podem ajuntar-nos i engrescar-nos amb la creació artística sense gaires requisits tècnics. Un vermut on es van invocar les forces dels surrealistes per plantejar una realitat més complexa que la que se’ns marca com canònica.