Com passa sovint no sé sap com va sorgir la idea ni per què. Potser va ser un dia de sol i paella al Mas Guinardó, quan alguns van començar a fer rimes, a repetir-les amb diferents sonoritats, entusiasmant a d’altres. Entre aquestes persones amb la ment enterbolida, després d’hores procurant fer una paella comestible per més de vuitanta persones sense haver-ne fet cap altre abans, va sorgir la idea de fer una trobada literària surrealista.

Les idees de sobretaula, especialment les que en un bon començament ens semblen genials, solen quedar en això, en idees; però aquest cas va ser diferent, perquè integrants de la Revista Rosita i Guinardó Vol Espais es van sentir seduïts per la proposta i aquesta va anar creixent.

El procés de documentació va oferir grates sorpreses, com descobrir moltes dones surrealistes, Claude Cahun, Remedios Varo, Eileen Agar o la poeta Alejandra Pizarnik, entre d’altres. Ens han arribat els ecos de les dones com a muses, amigues o acompanyants del moviment, però es parla poc de l’obra rellevant de moltes artistes que van vèncer les dificultats de l’època.

El vermut va congregar aquest dissabte 28 d’octubre a un grup nombrós de persones al Mas Guinardó i va engegar amb els tallers del collagista Ignasi Mateo, coordinador de la secció Estrit Art de la Revista Rosita, i el d’escultures-poemes visuals organitzats per la pintora Ester Martínez Rubio. Després, Manuel Aramendia, professor d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la UB, va fer una exposició teòrica sobre el moviment, subratllant que el surrealisme va significar, a més de l’exploració del subconscient, un canvi en la concepció del temps. Com a colofó, Dionisio Porta va dirigir una poetry slam que va convocar persones de diferents edats i estils i que va acabar amb un poema visual col·lectiu dinàmic.

Va ser una jornada on es va posar en relleu que podem ajuntar-nos i engrescar-nos amb la creació artística sense gaires requisits tècnics. Un vermut on es van invocar les forces dels surrealistes per plantejar una realitat més complexa que la que se’ns marca com canònica.

El proper dissabte, 28 d’octubre la Revista Rosita tindrà el plaer de participar en aquesta trobada literària surrealista. Us esperem a tot@s!

“Trenquem els motlles, des de la llibertat i la creativitat col·lectiva; ajuntem-nos a experimentar al voltant del surrealisme.

Veniu al vermut literari surrealista, i deixeu-vos portar per la rauxa, el dissabte 28 d’octubre a les 11h al Casal Mas Guinardó. “

Ho sabeu millor que ningú: vaig néixer rúfola i moribunda. No aixecava mig pam de terra i ja cridava “sóc caducifòlia!”, amb la pipa a la boca, els bolquers fumejant i l’orgull incendiat. Cinc-cents dies de soroll, nous i literatura, us vaig prometre, i així, com qui no vol, ja m’he fumat mitja vida.

 Alguns de vosaltres m’atureu pel carrer (i per les xarxes!), copseu el cofoisme dels meus ulls i em demaneu si es veritat (o post-veritat) que als cinc-cents dies marxaré per no tornar. I jo tota salva pàtries us responc que “això avui no toca!”  Els llargs horitzons, les projeccions massa llunyanes, les expectatives massa grapejades, no fan sinó distreure’ns de l’aquí i de l’ara. I jo no vull altra cosa que gaudir d’aquest dia a dia literari que estem compartint.

 Deixar-me travessar pels “50 Grandes Éxitos” de Javier Avilés, pels relats de “Massa vell per ser George Willard” d’en Xavi Ballester o pels textos d”Estrip Art” triats per l’Ignasi Mateo. Aprendre de l’Steven Forti i el seu “Papeles y fusiles”, del Jordi de Miguel i el seu “Periodisme Crònic”, dels “Batecs clàssics literaris” de l’Antoni Janer, de les “Epifanías urbanas” de l’Elsa Plaza, del “Tiemblan las imágenes” d’en Sebastià Jovani, de la “Libro competencia” d’en Dioni Porta o dels textos musicals de l’Emilio Casal. Escoltar molt bé al “Llibreter recomana”,  llegir amb emoció els poemes que ens presenta la Susanna Àlvarez Rodolés o paladejar els microrrelats que ens selecciona en Jordi Masó.

 Gaudir de la llengua amb “Ni mudes ni a la gàbia” de la Xènia Ribas, els “Palíndroms” d’en Jesús Lladó o les “Parèmies” d’en Víctor Pàmies. Riure amb “¿De dónde vienen las cosas?”, de la Jean Murdock, els “Aforismes antiliteraris” de Gomez de la Sorna, els “Passatemps” de Sebastià Jovani, les “LiteNeures” de @LaPerson, o el “Mundo Literario Today”.

Saber com li aniran les coses per Sutter Creek al nostre estimat “John Ford a París” del Maiol de Gràcia, descobrir mapes i peripècies literàries amb la “Corrosión” del Dioni Porta i empapar-me de biblioteques i de vocació de la mà de @librosfera i el seu “Desde la caja de libros”. Excitar-me amb les “Radiografías viscerales” de Carolina Montoto. Emocionar-me amb els “Cuentos de fútbol” de Adrián Demichelis. Conèixer noves generacions d’individu amb la “Gente que me voy encontrando” de Susana González Tena.

I exactament a això em dedicaré durant els propers dos-cents cinquanta dies.

No et quedis enrere!

Compra ja el teu exemplar de la Revista Rosita. Per cinc eurets podràs gaudir de la qualitat literària dels nostres estimats, admirats i explotats col·laboradors.

Regala Rosita aquest Nadal!

Aquesta és la llista de llibreries i espais culturals on la podreu trobar:

Llibreria Atzavara, C. Escorial 100 (Gràcia)

Llibrera Taifa, C. Verdi 12 (Gràcia)

Llibreria Al·lots, C. Consell de Cent, 266 (Eixample)

Forn de Teatre Pa’Tothom, C. de la Lluna, 5 (El Raval)

Llibreria Rocaguinarda, C del Xiprer, 3 (El Guinardó)

Llibreria La Garba, C. La Maquinista, 19 (Barceloneta)

.

I els que no sou de Barcelona, tampoc us heu d’amoïnar, doncs us podeu possar en contacte amb nosaltres al nostre mail (rositarevista@gmail.com) i us comentarem com fer-ho per rebre per correu el nostre exemplar sense cap despesa d’enviament.

Hola, em dic Rosita i ja tinc cos.

La meva corporeïtat es produí dimarts 13 de desembre de 2016, una jornada gloriosa per a mi.

Llibreria Atzavara ens va obrir les portes de la seva escalfor literària, i amb l’eficaç assistència dels meus impulsors, vaig trascendir la meva ànima digital -tota abstracta i plena de bytes- per esdevenir cos. Sí, sí, matèria: cinquanta-dues pàgines de preciós paper i paraules precises. Ja em podeu tocar i acaronar i magrejar i fullejar i olorar i llegir i rellegir i deixar-me a la tauleta de nit per dormir plegats. Leer más →