14 Feb

Generositats

Un microrelat d’Eduard Ribera

El pobre espigolava en el carreró posterior d’un supermercat. Quan va obrir el contenidor hi va trobar un paio vestit de pare Noel. Algú l’havia estomacat vés a saber per quin motiu. El va ajudar a sortir d’aquell cau de porqueria i va compartir amb ell un cul de ratafia i un sandvitx de mortadel·la. Després cadascú va seguir el seu camí. El pare Noel va ranquejar avinguda avall. El pobre es va instal·lar al vestíbul d’un caixer automàtic, on va descobrir amb incredulitat que algú havia oblidat un feix de bitllets al dispensador.


Eduard Ribera (Balaguer, 1965) és escriptor i filòleg. Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 per “La casa per la finestra” (Ajuntament de Balaguer, 1988). També ha publicat “El mite de la darrera llàgrima” (La Impremta, 1995) i “Oficis específics” (Ed. Ribera & Rius, 1996. Finalista dels Premis Octubre 1993). Des de març de 2005 manté “L’Escriptori”, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor bloc. És autor d’“A que no! 99 exercicis d’estil” (Premi Lleida de Narrativa, 2009) i la novel·la breu “La vida assistida” (Premi “Ciutat de Mollerussa 2011”).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

08 Feb

Ànsia

Un microrelat de Judit Pujadó

Sento el batec monòton del pèndul del rellotge, al menjador. Al costat, vora la finestra, la mare broda un paisatge que mai no visitarà en unes estovalles noves. El pare renega des del celler. El vi de la bota s’ha tornat a fer ranci. Insulta i escup a terra. Vull saber quins eren els somnis de la mare. Pregunto. Em mira sorpresa: “Els meus somnis? Igual que tu: casar-me amb ton pare, tenir mainada”. I somriu, beatífica. A mi em falta l’aire. Surto al carrer. M’assec i premo l’accelerador del quatre llaunes. Agafo la carretera de l’Estartit. Em sap greu per aquest paisatge. El Montgrí es contrau. Ja no és una onada sinuosa, és una ganyota abrupta. Abandono el cotxe al moll. Deixo les claus al pany i busco entre els velers. Marxaré amb el primer que m’ofereixi com a destí un país pel que sempre pugui caminar descalça.



Premi al concurs Posem fil a l’agulla, 2004.

Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira) i “30, 40 l’Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d’Edicions Sidillà, on ha publicat “Tombes i lletres”. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia http://www.juditpujado.cat/

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

01 Feb

El rècord

Un microrelat de Maurici Capdet

Quan la bala li va entrar per l’ull esquerre es va convertir en l’estràbic més fugaç de tots els temps.


Maurici Capdet és informàtic. Ha publicat en format electrònic el llibre 18 contes i ha participat en reculls d’autoria compartida (editorials Cossetània i La Quadriga). Els seus relats han estat premiats en concursos com el Víctor Mora de l’Escala, el Marcel Sentís de Torroja del Priorat o Els cinc pins de Sant Pere de Ribes.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

25 Ene

Diumenge a la tarda

Un microrelat de Josep M. Sansalvador 

Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l’estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar. Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb major precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l’obra de JV Foix. A les contraportades dels seus llibres no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l’editor organitzés les presentacions en locals d’estètica minimalista de l’extraradi.

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és una cosa que aparegui cada cinc minuts.

 


Microrelat guanyador del II Premi de Microcontes Font de Santa Caterina, de Montornés del Vallès (2007)

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en el món de les finances. Va fer les seves primeres passes en el món del relat curt de la mà de relatsencatalà.com. Manté amb certa irregularitat el seu bloc De res, massa a MesVilaweb i és aficionat al món ludolingüístic. Publica cròniques locals a Parlem de Sarrià (Sarrià de Ter), d’on forma part del consell de redacció i ha col·laborat a Revista de Girona.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

18 Ene

Enveja

Un microrelat de Jordi Solé

Mentre escolta la ràdio, fluixeta, el vell del 1er 2ª se sent sol. La seva dona morí l’any passat i els fills no venen mai. Es pren el pot sencer de pastilles que prometen un son tranquil i enveja, per darrer cop, el bullici que surt del 2on 2ª.

La mare del 2on 2ª no aguanta més. Tres fills hiperactius i un marit catatònic han destruït la seva resistència. Mentre els nens destrossen el rellotge de l’avi davant l’apatia paterna, marxa per no tornar. Al replà es troba amb el noi guapo del 3er 2ª i enveja la seva vida, alegre i sense responsabilitats.

El noi guapo del 3er 2ª rebutja entrar a l’ascensor amb la veïna i segueix baixant a peu. Ocultar la seva homosexualitat l’obsessiona i el fa evitar qualsevol contacte que no sigui estrictament necessari. Al portal, deixa passar la noia prima del 1er 1ª, de qui enveja el seu perenne optimisme.

La noia prima del 1er 1ª tanca la porta de casa i corre al lavabo. Mentre vomita l’esmorzar, com gairebé tot el que menja, enveja el nen gras del 2on 1ª, que està com un tambor de sabó de màquina i sempre riu. Ignora el que s’estripa dins seu cada vegada que els companys de classe li criden “Booooombaaaa!”.


Jordi Solé (Sabadell, 1966) és llicenciat en Ciències de la Informació i va iniciar la seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des d’aleshores ha col·laborat amb El Periódico, La Vanguardia, El Independiente i la revista Fotogramas. Ha estat director en cap de Fantastic Magazine i director de la revista Club Disney. És col·laborador habitual de programes de televisió (TV3, 8TV) i ràdio (RAC-1). És autor del llibre “Telemanía” (Salvat, 1999), del llibre de relats “Vudú” (Drac, 2006) i de les novel·les “Hijo de Dioses” (Pàmies, 2010), Barcelona Far West (Pàmies, 2010) i Ciutat d’espies (Editorial Columna, 2012).

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

11 Ene

Motius

Un microrelat deJesús M. Tibau

Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota.


Microrelat inclòs al recull “Una sortida digna”, publicat per Cossetània Edicions.

Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat  els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

14 Dic

Matrimoni

Un microrelat de Sònia Sureda

La nit esclata contra els vidres del menjador de casa seva. La parella sopa en silenci. L’home sent que aquest matrimoni el fastigueja. La dona somia amb una vida sense ell, a quilòmetres lluny d’aquesta rutina abominable. Es miren de reüll: on hi havia una piga ara hi veuen una berruga.


Sònia Sureda Baró (l’Escala, 1976). És dibuixant tècnic. Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb “Acords dissonants”, un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi Alella a Guida Alzina amb l’obra “L’últim tren”. 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

07 Dic

Concessió

Un microrelat de Víctor Lorenzo

L’ancià demana el desig, acluca els ulls, i esperançat bufa les espelmes del pastís del seu vuitantè aniversari. Quan els obre, les veu totes apagades. Les vint.


Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat en Filologia Hispànica. Cofundador i membre del comitè editorial de “Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques, digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica els seus microrelats al bloc “Realidades para lelos”. El seu primer recull de microrelats és Cambio de rasante (Enkuadres, 2016).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

30 Nov

Retrets esmolats

Un microrelat de Sergi G. Oset

«No em fas cas», gemegava. «Passes de mi», m’etzibava. Doncs, durant la seva última hora de vida, va tenir tota la meva atenció per a ell solet. La meva i la dels nostres ganivets de cuina.


Microrelat inclòs al llibre “El último vuelo del Microraptor” (Nazarí, 2015). La versió catalana és de l’autor.

Sergi G. Oset. Autor que fonamenta la seva producció literària en la minificció, tot i que també sovinteja el relat breu i fantàstic. L’any 2009 comença a publicar els seus relats al blog de creació literària «La meva perdició» D’aleshores ençà, les seves narracions han aparegut en una trentena de llibres conjunts, antologies poètiques, revistes i diaris. “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) va ser el seu primer recull de microrelats i acaba de publicar el recull de minificcions “El último vuelo del Microraptor” a l’Editorial Nazarí.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

23 Nov

La cita

Un microrelat de Pedro Herrero

Si hagués sabut el que passaria després, ella hauria anat a la perruqueria i també s’hauria comprat un vestit atrevit per estrenar ahir, abans de precipitar-se al buit des del pis cent tres de l’enorme gratacels, quan tractava d’abastar un paper que el vent va aixecar de la seva taula de treball i va empènyer cap a l’exterior. Ja en l’aire, tot presagiava una patacada incontestable però, a l’altura del pis quaranta-dos, el seu cos va caure en braços d’un jove providencial, d’aspecte agradable i musculós, que vestia un vestit ajustat de lycra blau i vermell i una capa de conjunt, molt elegant, que s’alçava tant com el seu bell tupè de color negre. A partir d’aquí, el descens va ser un passeig deliciós fins arribar al carrer, on aquell galant es va acomiadar cortesament i va tornar-se’n cap a les altures, no sense abans dir-li que sí, que avui es podrien tornar a veure al mateix lloc i a la mateixa hora. I avui ella estrena un vestit nou, elegit a consciència, i s’arregla amb cura per acudir a la cita amb el seu misteriós salvador. I a l’hora convinguda es llança sense por per la finestra del seu estudi i aprofita la caiguda en picat per la façana de l’immoble per donar els últims tocs al maquillatge. Però aquesta vegada ningú no l’espera davant de la planta quaranta-dos. I en arribar a la catorze, convençuda que li han fet el salt, es veu obligada a admetre que, si ja és dur baixar d’un núvol i tocar de peus a terra, més dur serà haver-ho de fer de cap.

 


La versió en castellà d’aquest microrelat va guanyar el IV Concurs de Microrelats “El Basar” de Montcada i Reixac l’any 2008. La traducció és de Jordi Masó.

Pere Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el concurs de microrelats «El Basar» de Montcada i Reixac. Forma part de la selecció d’autors inclosa dins del recull Velas al viento – Los microrrelatos de La nave de los locos de Fernando Valls i al llibre deAntología – la logia del microrelato publicat per l’Editorial Talentura. A internet manté la seva bitàcora «Humor mío» (http://humormio.blogspot.com) i coordina l’edició de microrelats de la revista «En sentido figurado» (www.ensentidofigurado.com). Acaba de publicar el seu primer llibre de microrelats Los días hábiles a Serial Ediciones.

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó