16 May

Poesia de Jordi Cornudella

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SEDUCCIÓ

No són pas els cabells, ni les ferides

obertes dels teus llavis, ni tan sols

les fredes llums del bar als tornassols

dels teus ulls en fogueres convertides,

 

que m’han fet dòcil a les envestides

del cec galop que ens mena, per revolts

ardents, enllà del fum i els alcohols,

a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

 

ha estat la música la fetillera,

i és la seva ànimaque ha fet esclaus

els cossos d’un desig que els allibera.

 

Provo de dir-t’ho, però me’n sostraus

l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?

Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

Leer más

02 May

Poesia de Vicent Almela i Artíguez

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

CERCLES

Que no t’enganye l’aparent calma

amb què s’escola el temps.

Aquesta deixadesa

d’hores que et menteixen

i cauen sense estrèpit,

com fulles seques.

 

És aleshores

quan més sagnen les busques del rellotge.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles,

com quan llançaves pedres

a la bassa de l’hort.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles

que s’ofega mentre va ofegant-te

i et recorda que la vida no perdona

que no la mires als ulls quan ella et mira.

Leer más

25 Abr

Poesia de Miriam Cano

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

SEGONA OPCIÓ

Visc en una eterna

sala d’espera

on ningú crida el meu nom.

Un pla B continu i sense treva,

un acord tàcit

amb aquesta inexorable certesa de tu

que engoleix qualsevol desig d’aventura:

sempre atrapada a la segona opció

de les nits inconnexes i involuntàries

dins la presó d’una distància

feta d’inèrcies i imposada a desgrat.

Acaricio les parets dels bars

com si fossin la teva esquena

i ballem junts cada cançó que sona.

A l’habitació, sola,

et descordo, un a un,

tots els botons de la camisa

i t’adorms dins meu,

com cada nit.

Leer más

18 Abr

Poesia de Josep Palau i Fabre

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Sonet escrit de cara a la mort

En els cercles concèntrics del teu iris,

com en l’aigua agitada per un roc,

jo veig la meva imatge entre deliris,

segur només d’haver arribat enlloc.

 

La diminuta arena dels martiris

i les pedres brillants de gebre i foc

encenen les ciutats de cementiris

que habiten les fondàries d’aquest lloc.

 

El dia que es farà l’aigua quieta

i el teu ull serà net com un espill

contemplaré la meva faç perfeta.

 

I després del moment del gran perill,

amb la boca negada, i capgirat,

vindré a raure al teu fons d’eternitat.

(7 de juliol del 1945)

Leer más

04 Abr

Poesia de Quima Jaume

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

No a l’oblit

En el tombant de la tarda,

rere els vidres entelats pel fred

de la cambra on jauen els records,

jo sento i veig intactes les petjades

que deixaren els teus passos.

No vull que pels camins

foscos de l’oblit

es perdin aquells mots

que proferíem i

aquells que restaren

tremolant, sense ser dits.

No vull que res es perdi

per sempre en el no-res.

[Del llibre «El temps passa a Cadaqués»]

Leer más

28 Mar

Poesia de Pierre Louÿs

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El cor de les dones

Sense alè, he agafat la seva mà

i l’he posada sobre la pell humida

del meu pit esquerre.

Jo movia el cap i bellugava els llavis

sense dir un mot.

 

El cor em bategava follament

i em colpejava el pit com un sàtir

empresonat dins un bot.

Ella m’ha dit: “El cor et fa mal…”.

 

“Oh, Mnasidica -li he contestat-,

el cor de les dones no és això.

Això és un pobre ocellet,

Un colomí que agita les seves febles ales.

El cor de les dones és més terrible.

 

Igual que el fruit de la murtra,

s’abranda en la roja flama

i sota una abundant escuma.

així em sento mossegada per la voraç Afrodita”.

Leer más

21 Mar

Poesia de Konstandinos P. Kavafis

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Pregària

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.

La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge

 

i encén un ciri llarg

perquè torni aviat i tingui bon temps.

 

I sense treva para l’orella al vent.

Però mentre ella prega i suplica,

 

la icona escolta, seriosa i trista, sabent

que mai no tornarà el fill que la mare espera.

Leer más