16 Ene

Poesia de Letiţia Ilea

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

OFERTA SIN DEMANDA

la abajo firmante letiţia ilea

de profesión incierta

estudios correspondientes

tricoto

armaduras de tela de araña

solo para pedidos en firme

[p. 99]

 

QUÉ ES ESO DE LA POESÍA

me ha preguntado el chiquillo de los vecinos

mientras intentaba estar bien sentado en la mesa

la poesía es algo extraordinario cree el cartero

que me respeta lleva últimamente una cartera

especial para mí

con revistas giros y cartas de los amigos poetas

que a su vez tienen sus propios carteros

la poesía es una pretexto para no hacer nada

estar en el sofá y decir que trabajas

diría mamá

no sé por qué asocia la poesía con el tabaco

la factura de la luz y el llegar tarde a casa

a veces pienso que le sabe mal

porque no hay quien pueda echarme de la poesía

yo los utilizo para no reconocer

que no sé muy bien qué hago por qué

desde hace años un ser extraño sin nombre

ve oye respira en mi lugar

a mi tren le han enganchado un vagón de primera clase

a mi habitación le ha crecido una buhardilla empapelada con chocolate

yo me he hartado de la poesía sobre poesía

de la poesía sobre poemas forzados aburridos

poemas a caballos blancos

poemas comme il faut y de hecho en esta página

no hay lugar para el puñal y el puño atenazado

para herida y carne pronto llegará la mañana

me pongo las gafas a oscuras intento ver más allá

gritar lo que los amigos desaparecidos tenían que decir

[p. 101]

 

DE ANTES

unos paquetes de libros

salvados del traslado

el viejo perro de peluche libretas del colegio

la mochila roja

ruidos secos por entonces vivía papá

qué más podría decir

por el humo del cigarrillo aquel fuego

hemos enterrado el ascua y nos hemos ido

cada uno por su lado

en el aire todavía persistían poemas casi materiales

ahora llueve

sobre el mercadillo de antigüedades

que ahora es tu vida

[p. 109]

 

Ilea, L. Sobre pérdidas y ganancias. Granada: Valparaíso Ediciones, 2014. Pròleg i traducció de Xavier Montoliu Pauli.

09 Ene

Tres veus lligades a Minase. Sogi, Shohaku, Socho

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

la neu perdura

al cim, el peu s’emboira

aquest capvespre

 

l’aigua enfila un paisatge

perfumat de pruneres

 

pel clap de salzes

la brisa riberenca:

és primavera

 

la perxa empeny la barca

amb sons tan blancs com l’alba

 

la lluna, on para,

en la nit embromada

de la travessa?

 

els camps coberts de gebre,

quan la tardor s’acaba

 

l’herba s’asseca,

sorda al cor dels insectes

que canten d’esma

 

preguntant a la tanca,

el camí que se’t bada

 

dalt a muntanya,

una vila instal·lada

en la tempesta

 

la soledat, com pesa

en una terra estranya

 

què et queixes, ara?

potser et penses que ets l’únic

que enyora els altres

 

Tres veus lligades a Minase. Sogi, Shohaku, Socho. Traducció de Jordi Mas López. Vic: Cafè Central/Eumo Editorial, 2017. XIII Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

 

 

12 Dic

Poesia d’Anna Gual

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

ARA SÍ

 

No ho hem d’il·luminar tot.

No cal.

 

Tampoc hauria de ser dir, aquest llibre.

Només viscut.

 

Un llibre a mitges.

Un nadó sobrevivent.

 

Vam néixer amb ell.

 

Ara l’expliquem

en veu alta.

 

Tot el que escrivim

és sempre

una resposta

a una pregunta no formulada.

[p. 17, #mansió per a petits invertebrats]

Leer más

05 Dic

Poesia de Jaume C. Pons Alorda

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

La fam de Déu a les avingudes,

al costat dels matalassos blaus de la pena,

on les espines besen els sexes estèrils

 

i tristos dels enamorats. Lluminosament,

després d’un atac de llum, he invocat que les abelles

guardin la mel al meu cor, i que la

 

meva hemoglobina siguin abelles brunzents, i que el

meu cor bategui amb glops de mel.

[p. 25, del llibre Estris de la llum]

Leer más

28 Nov

Poesia d’Antònia Arbona

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Arrel de llengua

 

Ens sagnaren els llavis del menyspreu.

 

Sobreeixida del teu bes, em brostaren arrels de llengua en el cos

per a donar forma amb dits d’argila als teus pensaments.

Ens envejaren, obscenes, les banderes del record,

les tatuàrem d’alzinars dubtosos, cisellant l’aire amb la mirada,

atès que tu implorares aquest fútil destí.

Només suraren els noms sense esma ni delit,

aquells pels qui ni el vent ja no tingué recança.

Leer más

14 Nov

Poesia de Maria Cabrera i Callís

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

apocalypse now

 

crema troia

sóc grammont calant foc als teus fonemes d’un a un amb un llumí

crema troia

sóc finlàndia en plena aurora boreal

crema troia

aquesta nit déu i les estrelles s’enamoren

crema troia

sóc el darrer vagó d’un transsiberià de tornada

crema troia

sóc la urss sóc el punyal perdut d’europa

crema troia

sóc el volcà ingràvid que et puja per l’esquena

crema troia

sóc la revolta dels continents que se t’acosten que se t’allunyen

crema troia

sóc un sol mot un cacofon una bombeta fosa

crema troia

aquesta nit no dorm ni l’ull del gat no dorm ni la foscor

crema troia

aquesta nit sentiràs els cavalls sentiràs el galop sentiràs la cançó

crema troia

crema’t tota.

 

girona, 29 del 3 del 8

[p. 29]

Leer más

07 Nov

Poesia de Joan Brossa

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

LA SALUT MARE

És alta la paret, pregon el sot.

Farina duc en peces d’armadura;

Haig de cosir parts baixes d’ocellot

I aixecar els ulls amunt sense amargura.

 

Saber-li el nom al bou ningú no pot;

Qui escup damunt la seva testa dura

S’olora el puny en la foscor, remot.

Simularé d’obrir una porta obscura;

 

Subjectaré el sorteig al tros de pa

I enaiguaré el crepuscle a la retorta.

No treguis la canal del roquissar.

 

Dintre la cova una columna torta

Es fon. Mudant d’ocells la lluna va

A la posta amb agulles a la porta.

                           [p. 15]

Leer más

31 Oct

Poesia de Maria Àngels Anglada

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Arietta

                                               A la meva néta Núria

                               (Adagio molto, semplice e cantabile)

Només tres notes:

amor, temps-mort, bellesa.

Natural i cantable, escriu Ludwig

a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

 

Els mots són més feixucs

i són lents els meus dits.

Potser un fresseig de fulles mig daurades

puc, mentre caminem, fer-vos sentir

a l’alba o al capvespre.

 

El vol i l’arabesc de l’arietta

guardem per l’alta nit. La seda fosca

amagarà les ferides suaus,

profundes, de la seva resplendor.

Leer más

24 Oct

Poesia de Joan Puigdefàbrega

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

Ens hem passat els dits pels

sécs de la pell com si fossin de llibre,

hem caminat per les sines de la pedra i hem

begut la mar que es doblegava quan volia

perdurar. Hem estat lletra

a l’espera d’una veu. Ara

 

entenem

el capficament de les paraules,

la llum intestina,

la tinta arrapada als budells,

l’encrostada tripa i la desdimensió

del plec,

 

ara entenem el llibre

on l’aire es desfà en un

cos d’alfabet,

on la lletra dorm

amb la lletra i s’aquieta com s’aquie-

tarien les

peces disperses d’un joc inconegut.

 

Però com que, fet i fet, és entenent

que desentenem, és també

ara, en la darrera lectura, que

pleguem.

[p. 11]

Leer más