28 Mar

Poesia de Pierre Louÿs

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El cor de les dones

Sense alè, he agafat la seva mà

i l’he posada sobre la pell humida

del meu pit esquerre.

Jo movia el cap i bellugava els llavis

sense dir un mot.

 

El cor em bategava follament

i em colpejava el pit com un sàtir

empresonat dins un bot.

Ella m’ha dit: “El cor et fa mal…”.

 

“Oh, Mnasidica -li he contestat-,

el cor de les dones no és això.

Això és un pobre ocellet,

Un colomí que agita les seves febles ales.

El cor de les dones és més terrible.

 

Igual que el fruit de la murtra,

s’abranda en la roja flama

i sota una abundant escuma.

així em sento mossegada per la voraç Afrodita”.

Leer más

21 Mar

Poesia de Konstandinos P. Kavafis

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Pregària

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.

La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge

 

i encén un ciri llarg

perquè torni aviat i tingui bon temps.

 

I sense treva para l’orella al vent.

Però mentre ella prega i suplica,

 

la icona escolta, seriosa i trista, sabent

que mai no tornarà el fill que la mare espera.

Leer más

07 Mar

“Eina” de Marc Romera

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Eina

El teu ofici de dir sang com qui diu aire requereix un instrument de precisió que esclata viu directament al centre grumollós de la consciència. Si és transparent, s’oblida i va. Tots els fanals que fan segurs carrers i places, a la nit, maten la nit, la transfiguren, la maltracten. I transvestida no pot ser perquè la nit se l’ha de veure sense llum, interpretant-la. Un instrument precís, opac, que omple de signes el silenci i nega llum, perquè la llum és evident. Massa evident per fer-ne una alenada de certesa.

 

Muda

Un discurs oracional que mai no acaba pot ser un cercle circulant; una frase repetida a si mateixa pels efectes del mirall obsessiu de la sintaxi que remena reincident l’obsessió per fer-se entendre com si Bach. I és així que el geometrisme corporal de les cadires es retalla la perilla i té goteres al clatell. De tan d’hora que se’ns lleva, el polsim de sexe als dits perd l’essència de mar fonda que es podreix. Només son, encara santa, es manifesta a les genives del paisatge circular que ens permet un mar, un delta, o el rocam del cim més alt.

 
Romera, Marc.  La nosa. Barcelona: Proa, 2014. Premi Carles Riba 2013.

 

28 Feb

“En fallida” de Kikí Dimulà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

EN FALLIDA

Ara gairebé estic sens feina.

 

De més jove

manufacturava sobretot queixes.

Però també reunia

situacions de segona mà

que transformava fàcilment

en excentricitats i vehemències.

Feina rutinària.

M’anava força bé.

 

Ara em dedico a foteses.

Tot just per viure:

pujo al meu temps a l’atur

i executo petits recorreguts

per evocar una mica

les feines moderades

de la meva joventut.

[Del llibre En absència (1968)]

 

EL NOMBRE PLURAL

L’amor,

nom substantiu,

molt substanciós,

de nombre singular,

de gènere ni femení ni masculí

de gènere indefens.

En plural

els amors indefensos.

 

La por,

nom substantiu,

al principi singular

i després plural:

les pors.

Les pors per tot

d’ara endavant.

 

El record,

nom propi de les penes.

De nombre singular,

només singular

i indeclinable.

El record, el record, el record.

 

La nit,

nom substantiu,

de gènere femení,

de nombre singular.

En plural

les nits.

Les nits d’ara endavant.

[Del llibre El poc del món (1971)]

 

Dimulà, K.  Llibret dels «Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica». Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2016. Presentació i traduccions de Joaquim Gestí.

 

 

 

21 Feb

“Penes íntimes” de Charles Simic

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

PENES ÍNTIMES

No tinc més dret a queixar-me

que el veterà mutilat que toca el banjo,

que la vella que obre el moneder

per donar-li algun cèntim,

 

no fos que tots dos s’ofenguessin i em peguessin

al cap amb una crossa.

La meva angoixa ha de continuar muda,

amagada darrere el pas ferm i un somriure.

Leer más

14 Feb

Poemes de Montserrat Abelló

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

De quan ençà espero?

On fou el començament?

La pedra era llisa,

res no torbava el seu son.

 

S’obren portes

a tenebres inhòspites,

llisca l’aigua

per les fondes cavernes del son.

Inquiet, es dreça el somni.

Per on navega? On?

 

Sura dins la fosca

l’ala tènue

d’una paraula en camí.

Sobre un blau infinit

es bressa indefens, el desig.

Romp el silenci

la veu que crida:

Sóc jo.

[Del llibre Vida diària, el seu primer poemari. Pròleg de Joan Oliver. Barcelona: Joaquim Horta, 1963]

Leer más