20 Jun

Poesia de Jordi Pere Cerdà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

TU QUE AMA ETS

Tu que Ama ets

del blat que estova i sa llavor,

et confio aquesta cosa,

ni és herba ni és flor.

Ferum de la terra al maig.

Brogit de casa adormida.

Nit on canta el rossinyol,

de tan lluny que és no m’arriba.

Una font que sé allà dalt,

la lluna s’hi banya viva.

Jo et confio com a un llibre

el sí i el no de la vida.

Leer más

13 Jun

Poesia de Elizabeth Barret Browning

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

2

Tan sols tres persones a l’Univers

han sentit el que has dit: Déu, tu que ho deies

i jo que escoltava. Un dels tres, Déu,

amb tanta força em tancà les parpelles

per impedir que els meus ulls et miressin

que, si hagués mort, les feixugues monedes

no t’haurien pas exclòs més. Amic,

pitjor que cap altre és el «no» de Déu!

Els homes no podrien separar-nos

amb problemes mundans, ni els mars canviar-nos

ni tampoc doblegar-nos les tempestes;

les muntanyes no ens serien barrera:

si el cel es posés entre nosaltres,

tindríem els estels per testimonis.

Leer más

16 May

Poesia de Jordi Cornudella

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SEDUCCIÓ

No són pas els cabells, ni les ferides

obertes dels teus llavis, ni tan sols

les fredes llums del bar als tornassols

dels teus ulls en fogueres convertides,

 

que m’han fet dòcil a les envestides

del cec galop que ens mena, per revolts

ardents, enllà del fum i els alcohols,

a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

 

ha estat la música la fetillera,

i és la seva ànimaque ha fet esclaus

els cossos d’un desig que els allibera.

 

Provo de dir-t’ho, però me’n sostraus

l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?

Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

Leer más

02 May

Poesia de Vicent Almela i Artíguez

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

CERCLES

Que no t’enganye l’aparent calma

amb què s’escola el temps.

Aquesta deixadesa

d’hores que et menteixen

i cauen sense estrèpit,

com fulles seques.

 

És aleshores

quan més sagnen les busques del rellotge.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles,

com quan llançaves pedres

a la bassa de l’hort.

 

Sempre és el temps

un cercle fet de cercles

que s’ofega mentre va ofegant-te

i et recorda que la vida no perdona

que no la mires als ulls quan ella et mira.

Leer más

25 Abr

Poesia de Miriam Cano

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

SEGONA OPCIÓ

Visc en una eterna

sala d’espera

on ningú crida el meu nom.

Un pla B continu i sense treva,

un acord tàcit

amb aquesta inexorable certesa de tu

que engoleix qualsevol desig d’aventura:

sempre atrapada a la segona opció

de les nits inconnexes i involuntàries

dins la presó d’una distància

feta d’inèrcies i imposada a desgrat.

Acaricio les parets dels bars

com si fossin la teva esquena

i ballem junts cada cançó que sona.

A l’habitació, sola,

et descordo, un a un,

tots els botons de la camisa

i t’adorms dins meu,

com cada nit.

Leer más

18 Abr

Poesia de Josep Palau i Fabre

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Sonet escrit de cara a la mort

En els cercles concèntrics del teu iris,

com en l’aigua agitada per un roc,

jo veig la meva imatge entre deliris,

segur només d’haver arribat enlloc.

 

La diminuta arena dels martiris

i les pedres brillants de gebre i foc

encenen les ciutats de cementiris

que habiten les fondàries d’aquest lloc.

 

El dia que es farà l’aigua quieta

i el teu ull serà net com un espill

contemplaré la meva faç perfeta.

 

I després del moment del gran perill,

amb la boca negada, i capgirat,

vindré a raure al teu fons d’eternitat.

(7 de juliol del 1945)

Leer más