Poesia de Meritxell Cucurella-Jorba
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
El primer amant que ens va enganyar
HAS VIST QUE LES HORES VAN DEL REVÉS?
Passen les cames que ens duen enllà d’on som per
una carretera perduda que no té ratlles ni senyals ni
res. Només passos que la caminen. Passen les teves
cames, i passen les meves cames. I són llargues i les
hem cuidades, perquè així ens ho va demanar el primer
amant que ens va enganyar dient-nos que érem dees.
Deixa la crina a l’embat del remolí. I si se’t tapen els ulls
que se’t tapin que jo miraré per tu. Ara ja has après on
sóc i com em moc.
Passa el vent i ens pren la mel enverinada. Li diem que
no se la mengi i es gira i ens fa l’ullet.
Passa la pluja i ens renta les mans. Però el fang és una
temptació. Fem pastetes i fem boles que llancem als qui
diuen que la vida no és això que nosaltres sabem que és.
Obscur, negra nit, silenci.
Ulls que escolten allò que no se sap.
Allò que tu saps que no saps.
I jo també, i jo tampoc.
I esperem que es faci de dia.
O que es faci de pluja.
Que el misteri ens digui què és el misteri.
La dissidència, la distància, la utopia.
La proximitat només del cos que vols.
Mira quina guineu més quieta.
Veniu, seguiu, aneu bé. Són precioses les vostres
ànimes. Sóc bèstia cua-girada, jo, ens diu, i al sac també
hi duc llamborda.
I passem pluges, pàgines.
El vici que t’ullprèn
VOLDRIA DESCANSAR. Però el temps del temps sense
temps encara riu, i m’encomana la rialla. I no puc parar.
I no paro. I m’adormo mentre ballo. Amb tu. Mentre
ballo amb tu i amb l’univers.
No té busques, el rellotge. Però és preciós, tan
transparent i tan brillant que sembla un ocell fet miratge
de l’ocell que no és.
Canta el món amb la cançó que no sabrem
mai compondre, i la lletra que no li sabrem fer
correspondre.
L’urpa esgarrapa la nit quan ja és de dia i les hores
encara riuen i no he pogut dormir perquè escric això
que tot just ara dic.
Sóc la droga que t’amaga l’amor que no vols veure’m.
Sóc el vici que t’ullprèn i et mata els altres vicis.
Sóc la droga,
sóc el vici i
sóc tot tu encara que
tu no vulguis veure’m.
Puja cames amunt i gira a mà esquerra, mossega’m la
inconsciència i crida que en vols més.
El nostre viatge no és viatge. És història. Són vides fetes
i per fer.
Sóc la droga.
Sóc el vici.
Sóc l’amor i els artificis.
CUCURELLA-JORBA, M. Úrsula. Coberta i dibuixos de Jordi Pagès. Vilanova i la Geltrú: el Cep i la Nansa, edicions, 2017.