Recomanat per Llibreria Atzavara
Días sin hambre. Delphine de Vigan
Traducció de Javier Albiñana
Editorial Anagrama
![aaa](http://revistarosita.com/wp-content/uploads/2016/10/aaa.jpg)
Días sin hambre és la primera novel·la de Delphine de Vigan, publicada a França l’any 2001 sota el pseudònim de Lou Delvig. L’autora, mestra indiscutible de l’autoficció, narra la història de Laure, una jove malalta d’anorèxia que amb 19 anys, 36 quilos i un fred que li gela la sang, ingressa a l’hospital quan sent de ben a prop el perill de la mort.
La vida a l’hospital i les persones que hi coneix es converteixen en la seva llar. També el vincle que crea amb el doctor que la tracta i l’admiració que sent per ell seran signes externs que portaran llum a Laure.
Les reflexions on ens porta l’autora s’allunyen molt del que tantes vegades s’ha dit, escrit i proclamat sobre l’anorèxia, reduint-la a través d’una visió masclista a una tipologia de trastorn basat en les convencions socials, la moda, o el desig masculí. De Vigan va sempre més enllà. I no necessita manuals de psicologia sobre malalties del nostre temps. Només una trama mínima equilibrant l’experiència personal que l’autora deixa amb valentia i sinceritat a la intempèrie.
Aquest llibre, tan breu com dolorós, no és només el testimoni físic d’una persona víctima d’un cos que es buida, còmplice d’una malaltia que la desdibuixa. És també una aproximació profunda a com l’individu, pres pel pànic, es paralitza davant la vida i davant un món que empeny amb força. De Vigan escriu sobre el sofriment, la soledat, la incomprensió i la incapacitat d’estimar, amb una prosa sòbria i sense sentimentalismes que cala en els ossos de qui ho llegeix, independentment del fet que conegui la malaltia de prop o no.
I la recuperació arriba, com en la vida, també en aquesta novel·la. El viatge interior i turbulent de la protagonista cessa. El cos anestesiat, com si en realitat mai hagués deixat de lluitar, reneix i aprèn a viure de nou.