15 Ene

Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar

per Víctor Pàmies

s un advertiment sobre la prevenció davant fets que afecten gent propera, però encara no a nosaltres directament. Ho podem lligar amb un altre que ja vam tractar: Qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra, on també vam veure que no ens podem desentendre del que passa al nostre voltant, perquè a la llarga ens acabarà afectant i quan vulguem reaccionar potser ja no hi serem a temps.

Cal fer pinya quan ells cerquen el divideix i venceràs. Perquè sempre cerquen la baula més feble. Ens cal unitat d’acció i fortalesa. Aquesta fortalesa que permet les colles castelleres aixecar els castells per damunt del que la raó trobaria raonable.

Per tant, prevenció i aprendre de l’experiència, d’allò viscut i d’allò vist.

08 Ene

De pare músic, fill ballador

per Víctor Pàmies

Tenim molts refranys per expressar aquesta mateixa idea de la semblança entre pares i fills, ja sigui físicament o pel que fa a gustos o tirada.

Diuen que els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores)Tal pare, tal fillDe bon arbre, en surt bon fruitEl fill de la gata, rates mataEl pare joglar i el fill timbalerA tals pares, tals fillsFill de pare ballador, tot el dia saltaQui s’assembla als seus, no fa tort a ningúDe tal buc, tal eixamNo és bord qui retira als seusCabres virades fan cabrits viratsPer on salta la cabra, salta la xota… I en trobaríem molts i molts més. És un filó inesgotable!

Amb tot, cal tenir en compte que aquest tipus de parèmies habitualment s’apliquen en sentit negatiu, perquè els fills s’assemblen als pares i solen heretar llurs mateixos defectes.

11 Dic

Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu

per Víctor Pàmies

La natura és sàvia i els nostres ancestres van aprendre a llegir-ne els indicis. Per transmissió, per repetició o per observació. I els animals són una mostra d’aquesta intuïció i de la percepció que fan dels esdeveniments al moment que cal. Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.

Per això, saber-los llegir pot voler dir que puguem preveure una actuació abans que hi hagi dany o perjudicis. I encara trobem més indicis relacionats amb el quefer diari de les formigues: Posa la formiga el blat al sol? El bon temps vindrà tot solQuan arreplega la formiga no t’asseguis a la biga.

Els homes i les dones del temps han après a “llegir” el cel i a fer cas dels símptomes que es desprenen de determinats efectes. Potser ens caldrà tornar a parar atenció i “escoltar” el bosc i la natura per percebre allò que ara mateix ens passa desapercebut.

04 Dic

Quan plou molt no valen paraigües

per Víctor Pàmies

Hi ha circumstàncies contra les quals no ens podem enfrontar, perquè no tenim mitjans materials per combatre-les.

Recordo aquells dies que plou amb un vent intens a rauxes, que fa que obrir el paraigües signifiqui sacrificar-ne una o més barnilles, sinó el paraigües sencer. Si podem, el sentit comú ens recomana posar-nos a cobert, aixoplugar-nos al primer racó que trobem i deixar passar la tempesta, que mai una tempesta ha durat per sempre més. I després de la tempesta, ve la calma.

Un dels proverbis catalans més antics ens recorda que la tempesta fora, bé o mal es passa; la pitjor de totes, la de dins de casa.

27 Nov

El bon dia comença per l’alba

per Víctor Pàmies

no diguis mal d’un dia que passat no sia. Sempre intento recordar que tothom té vint-i-quatre hores noves cada dia per disposar-ne segons els seus interessos i voluntat. Sí, ja ho sé que tenim obligacions que ens condicionen. Però fins i tot en això, podem fer de més i de menys i segur que hi podria haver molta més versatilitat i decisió de la que ens pensem.

I el bon dia comença de bon matí, quan surt el sol. Si del dia vols profit que no et trobi el sol al llit. Sobretot era una dita certa per als pagesos, que havien de començar a treballar amb la llum del sol i quan aquest marxava s’acabava la feina al camp. Calia allargar jornades per treure el màxim profit possible.

Doncs això, que el bon dia no ens agafi al llit, encara que també diuen que al llit, tot l’any és primavera.

20 Nov

Voler posar portes al mar

per Víctor Pàmies

Diuen que santa Bàrbara és la patrona dels impossibles i per això preguem a aquesta santa quan som en una situació complicada o delicada. I és clar, el refranyer ja ens adverteix que només ens en recordem de santa Bàrbara quan trona.

Hi ha un altre tipus d’impossibles, que és quan algú s’entesta a anar contra corrent o cerca l’agulla en el paller, o busca tres peus al gat, o vol fer passar el clau per la cabota, o bou per bèstia grossa o directament pretén posar fre a allò que és imparable i impossible d’aturar.

Però nosaltres, no ens estarem de demanar la lluna (en un cove si fa falta) i que no ens diguin, com ara plouen figues, que serà la setmana dels tres dijous.

13 Nov

Val més ser cap d’arengada que cua de lluç

per Víctor Pàmies

Val més ser amo d’un ou que mosso d’un bou o Val més ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia o Val més ser un petit amo que un gros mosso o Val més ser un petit pagès que un gran masover.

D’una manera general podem dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt. O dit d’altra manera, que val més ser primer de la segona classe que l’últim de la primera. I encara, amb unes altres imatges, millor és ser petit i lliure que gran i esclau.

06 Nov

Tants caps, tants barrets

per Víctor Pàmies

Aquesta dita es pot abordar des de diferents interpretacions. Complementàries, em sembla a mi.

D’una banda vol dir que hi ha tants parers com persones, Cadascú amb la seva visió i interpretació, a partir de la seva experiència.

D’altra banda també ho podem interpretar com que hi ha un lloc per a cada persona en un assumpte concret i si hi ha tants llocs i tantes persones, a cadascuna l’hi correspon un.

Sigui com sigui, cal comptar amb tothom, ser inclusius i pensar que cadascú aporta la seva vivència i experiència.

 

30 Oct

Qui no vulgui pols que no vagi a l’era

per Víctor Pàmies

Qui no vulgui raons, que no en cerqui. Si no vols problemes, no t’hi emboliquis. Aquesta dita popular ens recomana no anar a cercar raons ni problemes si no en volem sortir escaldats.

I aquesta que sembla una recomanació tan assenyada fa justícia a aquest refrany català i el catapulta al punt més alt del podi de la popularitat segons l’enquesta del top ten dels refranys catalans.

Seny o rauxa? Seny, si podem decidir que un refrany amb aquest ensenyament és el que més ens identifica, encara que ara mateix les eres de les masies ja no tenen aquella activitat trepidant que hi havia durant la sega, per a separar el gra de la palla.

 

23 Oct

Qui cau i s’alça, camí avança

per Víctor Pàmies

Sens dubte aprenem dels errors, perquè ningú no neix ensenyat.

No és un aprenentatge fàcil ni gratuït, però és una bona estratègia anar avançant pas a pas a través d’errades i encerts.

Si l’encert el podem relacionar amb un camí de roses, el veritable aprenentatge prové d’equivocar-nos i rectificar.

Aquí caic, aquí m’aixeco. Perquè davant els errors hi cap l’anàlisi i la rectificació o persistir insistentment en l’error.