13 Nov

Val més ser cap d’arengada que cua de lluç

per Víctor Pàmies

Val més ser amo d’un ou que mosso d’un bou o Val més ser un ocell de bosc que un ocell de gàbia o Val més ser un petit amo que un gros mosso o Val més ser un petit pagès que un gran masover.

D’una manera general podem dir que és millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt. O dit d’altra manera, que val més ser primer de la segona classe que l’últim de la primera. I encara, amb unes altres imatges, millor és ser petit i lliure que gran i esclau.

06 Nov

Tants caps, tants barrets

per Víctor Pàmies

Aquesta dita es pot abordar des de diferents interpretacions. Complementàries, em sembla a mi.

D’una banda vol dir que hi ha tants parers com persones, Cadascú amb la seva visió i interpretació, a partir de la seva experiència.

D’altra banda també ho podem interpretar com que hi ha un lloc per a cada persona en un assumpte concret i si hi ha tants llocs i tantes persones, a cadascuna l’hi correspon un.

Sigui com sigui, cal comptar amb tothom, ser inclusius i pensar que cadascú aporta la seva vivència i experiència.

 

30 Oct

Qui no vulgui pols que no vagi a l’era

per Víctor Pàmies

Qui no vulgui raons, que no en cerqui. Si no vols problemes, no t’hi emboliquis. Aquesta dita popular ens recomana no anar a cercar raons ni problemes si no en volem sortir escaldats.

I aquesta que sembla una recomanació tan assenyada fa justícia a aquest refrany català i el catapulta al punt més alt del podi de la popularitat segons l’enquesta del top ten dels refranys catalans.

Seny o rauxa? Seny, si podem decidir que un refrany amb aquest ensenyament és el que més ens identifica, encara que ara mateix les eres de les masies ja no tenen aquella activitat trepidant que hi havia durant la sega, per a separar el gra de la palla.

 

23 Oct

Qui cau i s’alça, camí avança

per Víctor Pàmies

Sens dubte aprenem dels errors, perquè ningú no neix ensenyat.

No és un aprenentatge fàcil ni gratuït, però és una bona estratègia anar avançant pas a pas a través d’errades i encerts.

Si l’encert el podem relacionar amb un camí de roses, el veritable aprenentatge prové d’equivocar-nos i rectificar.

Aquí caic, aquí m’aixeco. Perquè davant els errors hi cap l’anàlisi i la rectificació o persistir insistentment en l’error.

 

16 Oct

Per molt que bufi el vent, no s’apaguen les estrelles

per Víctor Pàmies

Tot sovint els crits i renous, si no ens espanten, no són més que foc d’encenalls.

Molt soroll de boixets i poques puntes. O també diem que molta fressa i poca endreça o que és més el soroll que les nous, amb el sentit que alguna cosa té menys importància que no sembla.

Aquesta dita també ens diu que no ens hem de deixar impressionar per amenaces sense fons, que no poden afectar una actuació decidida i ben fonamentada.

Diu el refranyer que ca que borda, no mossega. I en el sentit de fer servir els mitjans adequats a una situació, ens adverteix que no es poden matar mosques a canonades.

 

09 Oct

Ase de molts, el llop se’l menja

per Víctor Pàmies

Refranys d’ases i llops ens remeten a una societat rural antiga, que ja no reconeixem i amb uns costums i tradicions que han quedat enrere.

Però algunes d’aquestes sentències són atemporals i encara avui, en ple segle XXI i en una societat tecnificada i connectada, segueixen tenint vigència.

Quan alguna cosa té un propietari únic i clar, és evident que aquesta persona se’n cuida del seu manteniment i bon estat.

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l’un per l’altre, finalment ningú se’n fa càrrec i es malmeten irremeiablement.

Béns del comú, béns de ningú.

 

02 Oct

Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos

per Víctor Pàmies

La justícia hauria de prevaldre per damunt de totes les coses i garantir la igualtat de tothom davant la llei. Pel tracte que el refranyer dispensa als qui viuen de la justícia, no sembla que aquesta premissa s’acompleixi amb regularitat.

Són professionals que tenen mala fama en general perquè intervenen en la nostra vida sense que en tinguem cap gana, com els metges. És la maledicció vers l’advocacia del qui ha tingut un plet, perquè d’una manera o altra, sempre hi ha sortit perdent.

I així ens adverteix que Bon advocat, mal veí o que D’advocat, ni un ni cap. I si hem de fer precs a Déu, diríem que De jutge, notari i advocat, Déu ens en guard.

I per això ens adverteix: L’advocat i el comediant, de la mateixa manera fan de moro que de cristià o En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos.

Doncs, apa!, Notaris i advocats, a l’infern tots plegats.

 

25 Sep

Bou solt es llepa com vol

per Víctor Pàmies

La llibertat és un bé tan preuat que ha anat lligat a les principals revolucions que han fet girar el món fins on ara el trobem.

Que ningú decideixi per tu. Equivoquem-nos, però amb la llibertat de poder triar l’opció errònia i que ningú no ens digui el que hem de fer o el que podem fer.

Cap animal lliure necessita cabestre. Només quan els mantenim en captivitat i volem que ens facin les feines més feixugues del camp els humiliem i sotmetem. Bou sense cabestrell es llepa allà on volA bèstia solta no li cal cabestre.

 

18 Sep

A molt vent, poca vela. A poc vent, puny i rem

per Víctor Pàmies

Segons el vent, la vela. Quan les coses van bé, per inèrcia, s’aconsella no fer-hi res. Deixar fer, que flueixin amb naturalitat. Altrament, una sobreactuació pot comportar que s’alenteixin els fets i pot resultar contraproduent.

I quan les coses s’aturen i no funcionen amb fluïdesa, cal una actuació ferma i decidida per reactivar-les.

Una metàfora marinera que podem extrapolar al quefer diari i a les grans decisions.

 

11 Sep

Tant va el càntir a la font, que al final es trenca

per Víctor Pàmies

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s’exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint. Perquè per fondo que es faci el foc, sempre respira. O sigui que Allà on hi ha foc, surt fum.

Un cop, o dos o tres potser no passarà res. Però si persistim en una malifeta, n’acabarem pagant les conseqüències.

Tenim altres imatges per expressar aquesta mateixa idea: Tant i tant s’estira la corda, que ve que es trenca.