22 May

Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec

per Víctor Pàmies

Quan el refranyer parla de males llengües es refereix a les enraonies, les murmuracions, al Calumnia, que alguna cosa queda. Els rumors o estendre dubtes sobre l’honorabilitat de les persones acostuma a fer una mal irreparable. El mal ja està fet.

Per això, diem que La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I darrere d’aquestes murmuracions i falsedats, normalment hi ha la intenció de fer por, d’aconseguir la desmotivació o la immobilitat de la gent.

Per tant, en contra de les llengües d’escorpí, o verinoses, o de ganivet, o serpentines, oviperines i l’anar de boca en boca, cal contraposar-hi enginy, seny i tenir clar el nostre horitzó. Que el dir de la gent no ens facin defallir ni trair el nostre somni. Perquè ja se sap que Quan murmures, a tu mateix t’acuses.

 

15 May

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

per Víctor Pàmies

El proverbi aconsella atendre personalment les coses que ens interessen especialment. Millor no esperar que algú altre faci allò que creiem que és important i necessari.

Qui millor que un mateix per saber com vol les coses? És ben cert que una mateixa cosa o assumpte es pot abordar des de molt diferents aspectes, àmbits o punts de vista. Només si prenem la iniciativa ho farem com a nosaltres ens abelleix.

Joan Fuster devia pensar en aquest proverbi quan deia «Recordeu que la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».

 

08 May

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit

per Víctor Pàmies

Seny i rauxa. Nedar i guardar la robaLa puta i la Ramoneta. Aquesta dualitat tan catalana que podríem equiparar al Dr. Jekyll i Mr. Hide.

L’altre dia, precisament, m’arribava una consulta curiosa per correu electrònic. Em demanaven dites i refranys catalans sobre el seny i la rauxa. Del seny, un grapat: A bon seny, no hi val enganyA qui té sort, poc seny li bastaAnar amb seny de bèstia vellaCabell llarg, seny curtD’hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i dinerEl que no té seny no té fredEl seny és el millor moble que tenim a casaEl seny i els cabells blancs no vénen per anys, sinó per afanysQui a trenta anys no té seny i a quaranta no té cabal, a cinquanta a l’hospitalQui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben complit, etc.

I de la rauxa? Doncs de la rauxa només he trobat A rauxes, en el sentit d’anar a rampellsa llunes. En què quedem doncs, som un poble de seny o de rauxa?

 

01 May

Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera

per Víctor Pàmies

Cal posar remei a les situacions al més aviat possible, abans no es compliquin i demanin una solució molt més costosa o dràstica.

I és clar, quan comencem la casa per la teulada o fem les coses amb els peus (en comptes de fer-ho amb el cap) passen les coses que passen…

Ho podem lligar amb aquella altra dita que fa: Val (o Costamés la salsa que els caragols. O el suc que la perdiu. O el mall que l’enclusa. O el farciment que el gall. O el brou que les tallades. O l’espart que l’escurada. O el mànec que el martell. O el pedaç que la camisa. Que vol dir que es dóna més importància a la circumstància que a la substància, a les coses subsidiàries que no pas a les essencials.

 

24 Abr

Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

per Víctor Pàmies

Encara que el repertori de refranys és un repertori tancat, amb molt poques novetats i creacions noves (fixeu-vos, si no, quants refranys parlen d’autobusos, d’informàtica o de neveres elèctriques, per exemple), hi ha situacions actuals que han de tenir cabuda en el refranyer nostrat, aquell ple de consells i actituds.

Per això no és d’estranyar que en els darrers temps hagi pogut fer fortuna alguna recreació de refrany amb els bancs i les caixes d’estalvi de protagonistes, després del desprestigi acumulat i els maldecaps que ens han causat.

En referència a les caixes i bancs, cal recuperar també aquelles dites que ens advertien de la lletra petita i de no signar res que no hagis llegit abans. Per si de cas, és clar!

17 Abr

L’ase diu al porc orellut

per Víctor Pàmies

Què fàcil que és veure els defectes en els altres, sense parar compte que allò que els retraiem, molt sovint nosaltres ho tenim augmentat i agreujat.

És allò de veure la palla en l’ull dels altres i no veure la biga en el nostre. O com diuen al País ValenciàDiu el mort al degollat: —Qui t’ha fet eixe forat? 

Per tant, abans de criticar algú, pensem si no hi estem reflectint els nostres defectes.

03 Abr

Arrencada de cavall, parada d’ase

per Víctor Pàmies

Amb aquesta dita volem reflectir aquelles actuacions desproporcionades, que comencen amb molta empenta i a poc a poc es van desinflant.

 Hem de calcular bé la intensitat i la durada de qualsevol actuació per no fer figa abans d’hora.

 Talment com si ens preparéssim per a una marató. No hi farem servir la mateixa estratègia que si hem de córrer els 100 metres llisos.

 Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa.

27 Mar

El llop muda les dents, però no els pensaments

per Víctor Pàmies

O també: El llop canvia de pèl, però no de manyes. En la tradició rondallística europea el llop hi és ben present. És l’animalot més dolent dels nostres boscos. Atacava ramats i persones. Era el papu que havia de fer por a les criatures.

I el refranyer ens en prevé tot sovint i amb diferents intensitats i intencions. Vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints. Cap d’ovella i garres de llop.

Sovint es diu que no es pot posar el llop de pastor de les ovelles, perquè Ase de molts el llop se’l menja. I recordeu també que Llops amb llops no es mosseguen.

20 Mar

Qui a dos amos (o senyors) vol servir, a un o altre ha de fallir (o trair)

per Víctor Pàmies

 

 Ja ens ho advertien els Evangelis: «ningú no pot servir dos senyors» (Sant Mateu, VI,24). S’ha d’escollir entre mundanitat i devoció. Déu i les riqueses. I podeu afegir-hi aquí totes aquelles coses que ens obliguen a ser en dos llocs alhora o de dir una cosa i la contrària.

Arriba un punt que la indefinició no es pot mantenir. No es pot ser a la processó i tocant les campanes. Cal prendre partit i ser conseqüent amb els actes i amb la voluntat de cadascú. Sense mitges tintes. Perquè sovint aquests possibles dos amos a qui vols servir volen o et demanen coses confrontades o contradictòries.

13 Mar

A gat vell, rateta tendra

per Víctor Pàmies

El refranyer acostuma a ser implacable amb les parelles que es porten molta edat de diferència. També diu A un vell rossí, cal herba tendra o allò que en castellà diuen A la vejez, viruelas.

Mireu encara altres dites que van en el mateix sentit, per fer-vos una idea de com s’hi acarnissa el refranyer: A les velleses es fan les bestiesesGat vell i la cua verda, o A cent anys, coteta verda. Totes ens serveixen per indicar que algú fa coses impròpies a la seva edat.

I és clar que hem de saber destriar entre els bons consells d’algú per la seva experiència acumulada o aquells que no hem de tenir en compte perquè ja no hi és tot.