27 Mar

El llop muda les dents, però no els pensaments

per Víctor Pàmies

O també: El llop canvia de pèl, però no de manyes. En la tradició rondallística europea el llop hi és ben present. És l’animalot més dolent dels nostres boscos. Atacava ramats i persones. Era el papu que havia de fer por a les criatures.

I el refranyer ens en prevé tot sovint i amb diferents intensitats i intencions. Vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints. Cap d’ovella i garres de llop.

Sovint es diu que no es pot posar el llop de pastor de les ovelles, perquè Ase de molts el llop se’l menja. I recordeu també que Llops amb llops no es mosseguen.

20 Mar

Qui a dos amos (o senyors) vol servir, a un o altre ha de fallir (o trair)

per Víctor Pàmies

 

 Ja ens ho advertien els Evangelis: «ningú no pot servir dos senyors» (Sant Mateu, VI,24). S’ha d’escollir entre mundanitat i devoció. Déu i les riqueses. I podeu afegir-hi aquí totes aquelles coses que ens obliguen a ser en dos llocs alhora o de dir una cosa i la contrària.

Arriba un punt que la indefinició no es pot mantenir. No es pot ser a la processó i tocant les campanes. Cal prendre partit i ser conseqüent amb els actes i amb la voluntat de cadascú. Sense mitges tintes. Perquè sovint aquests possibles dos amos a qui vols servir volen o et demanen coses confrontades o contradictòries.

13 Mar

A gat vell, rateta tendra

per Víctor Pàmies

El refranyer acostuma a ser implacable amb les parelles que es porten molta edat de diferència. També diu A un vell rossí, cal herba tendra o allò que en castellà diuen A la vejez, viruelas.

Mireu encara altres dites que van en el mateix sentit, per fer-vos una idea de com s’hi acarnissa el refranyer: A les velleses es fan les bestiesesGat vell i la cua verda, o A cent anys, coteta verda. Totes ens serveixen per indicar que algú fa coses impròpies a la seva edat.

I és clar que hem de saber destriar entre els bons consells d’algú per la seva experiència acumulada o aquells que no hem de tenir en compte perquè ja no hi és tot.

06 Mar

Pròleg de “Parèmies”

per Víctor Pàmies

La Xènia Ribas m’ha convidat a participar de la Revista Rosita aportant el meu granet de sorra amb dites i refranys catalans. Granet a granet, des de finals del mil·leni passat he anat bastint un portal digital sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys, espigolant d’ací i d’allà i tastant més olletes que no pas la gana hi convidava. Així, hi trobareu refranys catalans amb equivalents en altres llengües, un refranyer temàtic, els àudios d’uns programes que vaig fer l’any 2008 a Ràdio Vallromanes, presentacions i videos de xerrades que he anat fent, continguts teòrics, [http://.diccitionari.blogspot.com/]citacions d’autors catalans, llibres, projectes, iniciatives… Us animo a entrar-hi i tafanejar i per això he fet una presentació que és un enfilall d’enllaços.

 A la Rosita hi vull col·laborar compartint uns quants refranys catalans que vaig anar comentant, dia a dia durant 300 dies, l’any 2014: 300 dites que faran història, en suport al procés d’autodeterminació del nostre poble.

 Us agrairé tots els comentaris i informacions que vulgueu compartir amb mi i la resta de lectors de la revista de cada un dels refranys que us proposi. Som-hi doncs!»