25 Sep

Bou solt es llepa com vol

per Víctor Pàmies

La llibertat és un bé tan preuat que ha anat lligat a les principals revolucions que han fet girar el món fins on ara el trobem.

Que ningú decideixi per tu. Equivoquem-nos, però amb la llibertat de poder triar l’opció errònia i que ningú no ens digui el que hem de fer o el que podem fer.

Cap animal lliure necessita cabestre. Només quan els mantenim en captivitat i volem que ens facin les feines més feixugues del camp els humiliem i sotmetem. Bou sense cabestrell es llepa allà on volA bèstia solta no li cal cabestre.

 

18 Sep

A molt vent, poca vela. A poc vent, puny i rem

per Víctor Pàmies

Segons el vent, la vela. Quan les coses van bé, per inèrcia, s’aconsella no fer-hi res. Deixar fer, que flueixin amb naturalitat. Altrament, una sobreactuació pot comportar que s’alenteixin els fets i pot resultar contraproduent.

I quan les coses s’aturen i no funcionen amb fluïdesa, cal una actuació ferma i decidida per reactivar-les.

Una metàfora marinera que podem extrapolar al quefer diari i a les grans decisions.

 

11 Sep

Tant va el càntir a la font, que al final es trenca

per Víctor Pàmies

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s’exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint. Perquè per fondo que es faci el foc, sempre respira. O sigui que Allà on hi ha foc, surt fum.

Un cop, o dos o tres potser no passarà res. Però si persistim en una malifeta, n’acabarem pagant les conseqüències.

Tenim altres imatges per expressar aquesta mateixa idea: Tant i tant s’estira la corda, que ve que es trenca.

04 Sep

Amb bon vent, tothom és mariner

per Víctor Pàmies

Avui seguim amb les metàfores marineres, que tant de suc ofereixen.

És ben clar que quan les coses van bé tothom es veu amb cor de posar-s’hi. No cal saber-ne gaire, quan tot va de baixada. Ai, però quan van maldades! Perquè segur que abans ningú ens preguntarà: Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? 

Per tant, el mèrit recau en aquelles persones que prenen el timó quan les circumstàncies no són favorables, perquè mentre no hi ha conflicte ni problemes, tothom se’n pot fer càrrec. Però quan sorgeixen les primeres contrarietats, cal algú que no s’arrugui i que sàpiga redreçar el camí per arribar a bon port.

 

26 Jun

Una gota fa vessar un got

per Víctor Pàmies

Normalment un únic fet no comporta una resposta fora de mida, sinó que és conseqüència d’un seguit de fets continuats que acaben per esgotar-nos la paciència i ens fan actuar amb desmesura. De mica en mica s’omple la pica, i de gota en gota s’omple la bóta.

Els atacs injustificats contra la llengua catalana han estat la gota que acaba foradant la roca, com deia Ovidi, i gota a gota han fet vessar el got de la paciència davant de tants atacs sistemàtics i desmesurats.

I un cop l’aigua és vessada, no es poden posar portes al mar.

 

19 Jun

Endavant les atxes!

per Víctor Pàmies

Sense “haches” ni destrals. Som-hi, va!

Les atxes són els ciris grossos que obrien el pas en determinades processons de Setmana Santa. Primer passaven les atxes i després la resta de la processó. Era l’indicatiu que la processó avançava. Talment com quan en la construcció d’un castell, les gralles comencen a sonar quan pugen els terços. Terços amunt!

Ara és un crit d’ànim determinat per emprendre una decisió valenta i decidida, quan ens donem ànims per emprendre una acció, malgrat les dificultats que s’endevinen. Doncs això: endavant les atxes!

 

12 Jun

Cada cosa al seu temps, i les figues per l’agost

per Víctor Pàmies

Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. Aquesta sentència bíblica, de l’Eclesiàstés, que indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca, ha inspirat filòsofs, poetes, músics i tota altra gent que l’ha recollit, comentat i reformulat.

Hi ha un temps de néixer i un de morir. Temps de matar i temps de guarir; temps d’enrunar i temps de construir. Temps de callar i temps de parlar; temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.

I quan ha passat el temps de cada cosa, fem tard, ja no hi ha retop. Per tant, pas ferm i endavant les atxes.

05 Jun

El secret de l’Ametller, que el sap un de cada carrer

per Víctor Pàmies

Tots els secrets fan de mal guardar i és molt difícil de mantenir amagada una malifeta per gaire temps. Del secret de l’Ametller també diuen que només el sabien tres: els de la vila i els forasters. O El secret de l’ametlló, jo el puc saber i tu no.

En el mateix moment que el secret és revelat a algú, s’escampa com la pólvoraCom el foc, que per més pregon que es faci, sempre fumeja.

Per això es valora tant la discreció en les persones: El discret guarda el secret.

Per tant, si no vols que se sàpiga, no ho facis.

29 May

La llei de l’embut: ample per a mi, estret per a tu

per Víctor Pàmies

 

Una de les garanties de l’estat de dret i de la democràcia és que tots siguem iguals davant la llei, que la llei s’apliqui a tothom per igual.

Quan els garants de la justícia són sota sospita, tot plegat s’esfondra com un castell de cartes abatut pel vent. Per això, quan diem que algú ve amb embuts, volem dir que no és sincer, que amaga la veritat i quan fem embuts, diem les coses amb rodeigs, de manera poc clara i poc precisa, on embut és un so bucal mal produït.

Quan tenim la sensació d’haver posat al llop a tenir cura de les ovelles, un dels pilars de la nostra societat s’ensorra indefectiblement.

22 May

Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec

per Víctor Pàmies

Quan el refranyer parla de males llengües es refereix a les enraonies, les murmuracions, al Calumnia, que alguna cosa queda. Els rumors o estendre dubtes sobre l’honorabilitat de les persones acostuma a fer una mal irreparable. El mal ja està fet.

Per això, diem que La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I darrere d’aquestes murmuracions i falsedats, normalment hi ha la intenció de fer por, d’aconseguir la desmotivació o la immobilitat de la gent.

Per tant, en contra de les llengües d’escorpí, o verinoses, o de ganivet, o serpentines, oviperines i l’anar de boca en boca, cal contraposar-hi enginy, seny i tenir clar el nostre horitzó. Que el dir de la gent no ens facin defallir ni trair el nostre somni. Perquè ja se sap que Quan murmures, a tu mateix t’acuses.