26 Jun

Una gota fa vessar un got

per Víctor Pàmies

Normalment un únic fet no comporta una resposta fora de mida, sinó que és conseqüència d’un seguit de fets continuats que acaben per esgotar-nos la paciència i ens fan actuar amb desmesura. De mica en mica s’omple la pica, i de gota en gota s’omple la bóta.

Els atacs injustificats contra la llengua catalana han estat la gota que acaba foradant la roca, com deia Ovidi, i gota a gota han fet vessar el got de la paciència davant de tants atacs sistemàtics i desmesurats.

I un cop l’aigua és vessada, no es poden posar portes al mar.

 

19 Jun

Endavant les atxes!

per Víctor Pàmies

Sense “haches” ni destrals. Som-hi, va!

Les atxes són els ciris grossos que obrien el pas en determinades processons de Setmana Santa. Primer passaven les atxes i després la resta de la processó. Era l’indicatiu que la processó avançava. Talment com quan en la construcció d’un castell, les gralles comencen a sonar quan pugen els terços. Terços amunt!

Ara és un crit d’ànim determinat per emprendre una decisió valenta i decidida, quan ens donem ànims per emprendre una acció, malgrat les dificultats que s’endevinen. Doncs això: endavant les atxes!

 

12 Jun

Cada cosa al seu temps, i les figues per l’agost

per Víctor Pàmies

Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. Aquesta sentència bíblica, de l’Eclesiàstés, que indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca, ha inspirat filòsofs, poetes, músics i tota altra gent que l’ha recollit, comentat i reformulat.

Hi ha un temps de néixer i un de morir. Temps de matar i temps de guarir; temps d’enrunar i temps de construir. Temps de callar i temps de parlar; temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.

I quan ha passat el temps de cada cosa, fem tard, ja no hi ha retop. Per tant, pas ferm i endavant les atxes.

05 Jun

El secret de l’Ametller, que el sap un de cada carrer

per Víctor Pàmies

Tots els secrets fan de mal guardar i és molt difícil de mantenir amagada una malifeta per gaire temps. Del secret de l’Ametller també diuen que només el sabien tres: els de la vila i els forasters. O El secret de l’ametlló, jo el puc saber i tu no.

En el mateix moment que el secret és revelat a algú, s’escampa com la pólvoraCom el foc, que per més pregon que es faci, sempre fumeja.

Per això es valora tant la discreció en les persones: El discret guarda el secret.

Per tant, si no vols que se sàpiga, no ho facis.

29 May

La llei de l’embut: ample per a mi, estret per a tu

per Víctor Pàmies

 

Una de les garanties de l’estat de dret i de la democràcia és que tots siguem iguals davant la llei, que la llei s’apliqui a tothom per igual.

Quan els garants de la justícia són sota sospita, tot plegat s’esfondra com un castell de cartes abatut pel vent. Per això, quan diem que algú ve amb embuts, volem dir que no és sincer, que amaga la veritat i quan fem embuts, diem les coses amb rodeigs, de manera poc clara i poc precisa, on embut és un so bucal mal produït.

Quan tenim la sensació d’haver posat al llop a tenir cura de les ovelles, un dels pilars de la nostra societat s’ensorra indefectiblement.

22 May

Fa més por una mala llengua que una pedregada en sec

per Víctor Pàmies

Quan el refranyer parla de males llengües es refereix a les enraonies, les murmuracions, al Calumnia, que alguna cosa queda. Els rumors o estendre dubtes sobre l’honorabilitat de les persones acostuma a fer una mal irreparable. El mal ja està fet.

Per això, diem que La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I darrere d’aquestes murmuracions i falsedats, normalment hi ha la intenció de fer por, d’aconseguir la desmotivació o la immobilitat de la gent.

Per tant, en contra de les llengües d’escorpí, o verinoses, o de ganivet, o serpentines, oviperines i l’anar de boca en boca, cal contraposar-hi enginy, seny i tenir clar el nostre horitzó. Que el dir de la gent no ens facin defallir ni trair el nostre somni. Perquè ja se sap que Quan murmures, a tu mateix t’acuses.

 

15 May

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

per Víctor Pàmies

El proverbi aconsella atendre personalment les coses que ens interessen especialment. Millor no esperar que algú altre faci allò que creiem que és important i necessari.

Qui millor que un mateix per saber com vol les coses? És ben cert que una mateixa cosa o assumpte es pot abordar des de molt diferents aspectes, àmbits o punts de vista. Només si prenem la iniciativa ho farem com a nosaltres ens abelleix.

Joan Fuster devia pensar en aquest proverbi quan deia «Recordeu que la política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres».

 

08 May

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit

per Víctor Pàmies

Seny i rauxa. Nedar i guardar la robaLa puta i la Ramoneta. Aquesta dualitat tan catalana que podríem equiparar al Dr. Jekyll i Mr. Hide.

L’altre dia, precisament, m’arribava una consulta curiosa per correu electrònic. Em demanaven dites i refranys catalans sobre el seny i la rauxa. Del seny, un grapat: A bon seny, no hi val enganyA qui té sort, poc seny li bastaAnar amb seny de bèstia vellaCabell llarg, seny curtD’hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i dinerEl que no té seny no té fredEl seny és el millor moble que tenim a casaEl seny i els cabells blancs no vénen per anys, sinó per afanysQui a trenta anys no té seny i a quaranta no té cabal, a cinquanta a l’hospitalQui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben complit, etc.

I de la rauxa? Doncs de la rauxa només he trobat A rauxes, en el sentit d’anar a rampellsa llunes. En què quedem doncs, som un poble de seny o de rauxa?

 

01 May

Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera

per Víctor Pàmies

Cal posar remei a les situacions al més aviat possible, abans no es compliquin i demanin una solució molt més costosa o dràstica.

I és clar, quan comencem la casa per la teulada o fem les coses amb els peus (en comptes de fer-ho amb el cap) passen les coses que passen…

Ho podem lligar amb aquella altra dita que fa: Val (o Costamés la salsa que els caragols. O el suc que la perdiu. O el mall que l’enclusa. O el farciment que el gall. O el brou que les tallades. O l’espart que l’escurada. O el mànec que el martell. O el pedaç que la camisa. Que vol dir que es dóna més importància a la circumstància que a la substància, a les coses subsidiàries que no pas a les essencials.

 

24 Abr

Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

per Víctor Pàmies

Encara que el repertori de refranys és un repertori tancat, amb molt poques novetats i creacions noves (fixeu-vos, si no, quants refranys parlen d’autobusos, d’informàtica o de neveres elèctriques, per exemple), hi ha situacions actuals que han de tenir cabuda en el refranyer nostrat, aquell ple de consells i actituds.

Per això no és d’estranyar que en els darrers temps hagi pogut fer fortuna alguna recreació de refrany amb els bancs i les caixes d’estalvi de protagonistes, després del desprestigi acumulat i els maldecaps que ens han causat.

En referència a les caixes i bancs, cal recuperar també aquelles dites que ens advertien de la lletra petita i de no signar res que no hagis llegit abans. Per si de cas, és clar!