30 Mar

Palíndroms 32, Palíndroms musicals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després d’escriure durant unes setmanes sobre els palindromistes històrics en castellà, i abans de passar als actuals, faré una incursió en els palíndroms musicals.

Aquest meravellós artifici de la palindromia no només ha seduït literats i lletraferits, sinó que al llarg de la història també ha fascinat nombrosos compositors. Compositors de moltes èpoques i d’estils ben allunyats.

El mateix mecanisme d’escriure frases reversibles ha estat usat per compositors des de l’Edat Mitjana fins al s. XXI, creant fragments musicals que es poden llegir, i interpretar!, tant de dalt a baix com de baix a dalt, nota a nota, amb el mateix resultat sonor. I no només melodies soles, sinó peces a diverses veus i contrapuntístiques.
No faré en aquesta secció una exposició exhaustiva del tema, només en faré unes pinzellades.

La meva professió de músic i alhora l’afició als palíndroms em van portar indefectiblement a la descoberta i estudi dels palíndroms musicals. Després de molts anys recopilant-ne, els vaig publicar en dos llibres[1].

Un dels primers compositors que va escriure en forma palindròmica va ser Guillaume de Machaut (1304-1377), que va liderar el moviment Ars Nova a la França de l’Edat Mitjana. El seu palíndrom musical es troba en el rondeau Ma fi est mon commencement. Escrit a tres veus, la greu es retrograda a si mateixa, traça una melodia de 40 compassos que és totalment reversible. En arribar al compàs 21, reprèn el camí a l’inrevés. Al mateix temps les dues veus agudes, són la inversió l’una de l’altra.

Vegeu un fragment de la partitura, tot i que no se’n pot apreciar la palindromia. La podeu escoltar clicant al seu títol.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Ara, per obra pòstuma fa, mut, sopar bo, repara.


 

 

[1]              Los palíndromos musicales (Editorial Praxis-México, 2014)

                Els palíndroms musicals (Editorial DINSIC-Barcelona, 2016)

 

 

 



 

 

 

30 Mar

Acotar

per Xènia Ribas Beltran

– Ariadna!

Amaga la pantalla del gmail, s’aixeca d’una revolada i cuita cap al despatx. Últimament, està de mala lluna…

– Digues, Joan.

– Senyor Raventós.

No pot amagar una ganyota mig de sorpresa i mig de reprovació. Empassa saliva i…

– Digui, senyor Raventós.

– Aquesta tarda hi ha la sessió de la Comissió. Necessito que vinguis i prenguis nota, que després hauràs de redactar-me l’acta. Leer más

29 Mar

Identitat

Un microrelat de Raquel Casas Agustí

A la cua de la carnisseria altra vegada l’han confós amb la mateixa dona. Estava farta de repetir sempre el mateix, ella no era Carme Alcalá. Una i altra vegada li insistien que sí que ho era, i li explicaven suposades històries protagonitzades per ella, històries que no coneixia, que si això, que si allò, però Carme, no te’n recordes?, vaja noia, quina pena, quin mal caràcter se t’ha posat noia… De debò, no sóc Carme Alcalá, si us plau, no insisteixi més i deixeu-me tots en pau d’una vegada.

Al carrer, al metro, al metge, al súper, a l’aeroport… Fins i tot una vegada van trucar al seu mòbil i van preguntar per Carme Alcalá. No s’ho podia creure, li va pujar la tensió i li van créixer 50 cabells blancs més; era un autèntic malson.

Però avui, mentre observava els rostres vermellots de les carnisseres, ha arribat al límit de la seva paciència i ha decidit que la brometa no podia durar més. S’ha mirat les mans, s’ha tocat els cabells, el nas, les orelles com comprovant que tot era al seu lloc, com sempre, i s’ha adonat que la solució és molt senzilla: una mica de bótox per aquí i una liposucció per allà. Ha somrigut i ha xiuxiuejat que et fotin i fins mai Carme, destructora, fastigosa usurpadora de la identitat de les persones alienes. I ha arribat el seu torn.


Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: http://llenguadegat.blogspot.com/

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

28 Mar

Poesia de Pierre Louÿs

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El cor de les dones

Sense alè, he agafat la seva mà

i l’he posada sobre la pell humida

del meu pit esquerre.

Jo movia el cap i bellugava els llavis

sense dir un mot.

 

El cor em bategava follament

i em colpejava el pit com un sàtir

empresonat dins un bot.

Ella m’ha dit: “El cor et fa mal…”.

 

“Oh, Mnasidica -li he contestat-,

el cor de les dones no és això.

Això és un pobre ocellet,

Un colomí que agita les seves febles ales.

El cor de les dones és més terrible.

 

Igual que el fruit de la murtra,

s’abranda en la roja flama

i sota una abundant escuma.

així em sento mossegada per la voraç Afrodita”.

Leer más

28 Mar

Xinar

per Xènia Ribas Beltran

L’Adrià porta dies capcot. Per més que s’hi esforci, no aconsegueix entendre la decisió de la mare. Sempre l’ha estimada sense fer-se cap pregunta. Aquell amor infantil de “la mama és perfecta i la millor de totes. I no en parlem més”. Per això, no pot comprendre que deixés el gosset (en Floc, com va anomenar-lo) al bosc. Li sembla un acte de crueltat extrema. I, és clar, no li entra al cap que sa mare pugui ser dolenta. El primer cop que ens qüestionem els pares és dur i, a l’Adrià, potser li ha tocat viure-ho massa aviat. Encara tardarà força anys més a aprendre que es pot pensar de manera molt diferent de la família i, alhora, estimar-la quasi incondicionalment. Leer más

26 Mar

Desde la caja de libros XLII

por @librosfera

Aprovechamos que Rosita ha llegado a la mitad de su recorrido (ayer cumplió los 250 días en su cuenta atrás del 500 al 0) para tomar aire y encarar la segunda mitad con unos relajantes minutos musicales…