Sebastià Jovani  @Sebastia_Jovani

Si Georges Perec aixequés el cap (cosa que sempre ens ha semblat una proesa, atès l’efecte gravitatori inversament proporcional que devia generar aquella barbeta meravellosa amb forma d’enclusa), segurament beneiria la poca-soltada d’enginyar una secció de passatemps ubicats al molt respectable món literari. Però què és la literatura, al cap i a la fi, sinó una combinació més o menys encertada de sopes de lletres, jeroglífics, paraules creuades, recerca de diferències i d’altres desafiaments ociosos ideals per escometre al tramvia, com els poemes d’Oliverio Girondo? Què amaga tota gran novel·la sinó la substància d’un passatemps de proporcions èpiques? «Recerqui el temps perdut» (així, a la brava), «trobi les set diferències entre Molloy i Malone» (però n’hi ha tantes, segur?), «uneixi els punts d’un text de Thomas Bernhard» (en cas que n’hi hagin)… En el fons, la literatura no és altra cosa que una forma molt peculiar de fer discòrrer el temps. Ah, exacte. Discòrrer el temps.

Passar el temps. Passa-temps. Ja ho tenim. A una altra cosa, papallona.