26 Ene

Molta fressa però poca endreça

per Xènia Ribas @canetmar80

Ja fa estona que s’ha llevat. Ha esmorzat en pijama i, després, s’ha vestit. Es posa aquell vestit tan fresc estampat amb margarides grogues i blanques. No és pas que sigui gaire bonic però li agrada com li queda. I també que entreveu una lleugera reacció de rebuig en els més carques del poble. Una dona gran no hauria de guarnir-se així, deuen pensar. I, sense saber-ne ben bé per què, això li proporciona un petit plaer. Agafa les arracades daurades de la perla menuda. No ha deixat mai de ser presumida. Diuen que la bellesa és efímera i suposa que deu ser cert però això no està pas renyit amb voler estar maca. Sentir-s’hi. No, ja fa anys que es va jurar a si mateixa que no s’abandonaria. Si no és que perd el cap. Tot i que llavors, tant hi fa…

Agafa l’escombra i el recollidor i surt cap a fora. Està un xic cansada però vol escombrar el pati. Ahir va fer una bona ventada i està tot ple de fullaraca i branquetes. Sent el sol que l’acarona. Llavors, de lluny, sent un soroll estrany però alhora conegut. És una remor metàl·lica que repica constantment sobre l’asfalt. De seguida, en treu l’entrellat: es posa la mà damunt dels ulls, fent de visera, i veu les figures de quatre persones muntades en sengles cavalls. A mesura que es van acostant, en va veient els detalls. Tres són homes i xerren animadament, fent gresca entre grans rialles. L’última és una dona. Sembla ben absorta, amb la mirada perduda fitant les muntanyes. No hi ha cap mena de dubte que és lluny, ben lluny dels seus companys. Sense tornar del lloc on és, una mà li llisca cap avall i acaricia suaument el coll de l’euga. Ho fa inconscientment, quasi per instint -diria. No pot evitar somriure alhora que nota un petit pessic d’enveja. En aquell moment tant seu, se la veu tan feliç…

La noia, de sobte, baixa els ulls i la mira. Ella no pot evitar exclamar “ai, jo vaig néixer massa aviat!”. Ho diu rient però, en els fons, és un lament. Els homes s’ho prenen en broma i es trenquen de riure. Fins i tot, un li diu “pugi, pugi!”. La noia li somriu però ha copsat el plany a l’instant. N’està segura. A poc a poc, s’allunyen. Ella torna a acaronar l’euga mentre el somriure se li transforma en una cara ben seriosa, quasi trista. “Molta fressa però poca endreça” –pensa–. I sospira profundament. Perquè està convençuda que, en el fons, malgrat les aparences, les coses no han canviat pas tant.


Molta fressa però poca endreça significa aparentar fer molt sense obtenir cap resultat. O dit d’una altra manera, quan es fa molt de soroll o preparatius i no es fa res de profit. Són refranys sinònims “Moltes bufes i pocs trons”, “Molt de soroll de boixets i poca punta” i “Molt de soroll per a res”. En castellà, l’equivalent és “mucho ruido y pocas nueces”.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *