per Xènia Ribas @canetmar80

Es van conèixer a la zona del vestíbul que hi ha entre les portes 12 i 13 del tanatori de les Corts. Ella enterrava un avi que sempre s’havia mantingut fred, distant, i que amb prou feines devia haver vist unes deu vegades al llarg de la seva vida. I és que l’home trobava més atractiu cosir a trets els senglars que no pas passar estones amb la seva néta. Ell deia adéu a un parent llunyà amb el qual no sabia ben bé els llaços que els unien més enllà que era de part de mare. Només recordava que un cop, quan tenia cinc o sis anys, li va pessigar la galta i li va donar un caramel de llimona després d’empudegar-lo amb una bafarada fastigosa de tabac de pipa.

Ella estava de cos present però amb el cap a la lluna de València. Contemplava, absorta, el panell de l’entrada ple de lletres anunciant els difunts i les sales respectives i pensava que aquell lloc, més que una zona de trànsit cap a un altre món o vés a saber on, semblava una mena de McDonald’s de la mort. I tu què vols? Un Mcpollastre finat als setanta-nou d’un infart? Doncs vés a la sala 2. I vostè una cheese burger que l’ha dinyada als cent cinc de rematadament vella? Perfecte! La trobarà a la sala 7. Ell mirava a través de les vidrieres enormes també amb l’esguard perdut. En el seu cas, però, l’objecte d’embadaliment era el Camp Nou. Confiava que la parafernàlia acabés aviat i pogués ser-hi mitja hora abans del partit. Que ja que li havia tocat baixar a Barcelona, almenys aprofitava el viatge…

En un moment casual, però, una força inexplicable de la natura va fer que els ulls de l’un i l’altre s’apartessin, respectivament, de la pantalla i de l’estadi, es creuessin i acabessin clavats en sengles cossos com si fossin sagetes disparades pel mateix Eros. El cor els va fer un bot a l’instant. Ja no varen deixar de llançar-se mirades furtivament directes fins que, quan ell ja marxava, ella el va seguir cap a la porta.

Ara ja fa tres anys que viuen junts i són molt feliços amb els alts i baixos corresponents. Ell, sovint, li fa la llesca dient-li que un amor amb aquest origen per força ha d’estar condemnat a mort. Les visites es trenquen de riure quan ho escolten. Ella somriu i fa veure que li fa gràcia. Li fa vergonya que sàpiga que, en el fons, està convençuda que necessàriament ha de ser un mal averany.

Fer la llesca a algú vol dir fer-li la guitza, contrariar, fastiguejar, perjudicar.