26 Abr

“John Ford a París”, Capítol 38

per Maiol de Gràcia

Cor fosc

Del no-res en pot sortir un perfil, una profunditat per definir, una buidor sonora que et fa intuir que no ets a ciutat, que al teu voltant no hi passa res, que els contorns que perceps no tenen la capacitat de moure’s, o, encara pitjor, que no es mouen per pròpia iniciativa, cosa que fa que la foscor al teu voltant es condensi i giravolti en plasticitats deformes que es multipliquen en alçada i volum provocant-te cert vertigen, una lleugera percepció d’esgarip de mussol o de colom de camp en cel, no ho sabries dir en ta vida, que d’ocells no en tens ni idea ni t’interessen per a res més que per a mantenir la ment ocupada, tot just ara que el no-res semblava haver agafat les regnes definitivament, dominant-te i assimilant-te, fent-te’n part i culpa abans d’hora, immobilitzat com estàs enmig d’un camp d’ordi ressecat i obscur, davant d’un bosc de pins de branques revinclades, plenes de forats amb forma d’ull i boscatges que sobrevoles amb un sol batre d’ales.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *