07 Jun

“John Ford a París”, Capítol 43

per Maiol de Gràcia

L’Alan

Avui només m’interessen els meus instints. Busco un personatge que pugui servir per a la qüestió i el preparo mentre prenc el cafè amb llet.

Surto al carrer amb ínfules d’aristòcrata convençut. Pantalons texans, mocassins enllustrats i la camisa blanca més cara de l’armari. Sembla que vagi informal i al mateix temps tot el contrari.

Me’n  vaig cap a la zona adequada de la ciutat i m’assec en una terrassa de tauletes minúscules i cambreres de luxe. Fumo tranquil·lament i faig veure que llegeixo un diari mentre cerco mirades.

Tot són dones madures que no treballen. Peten la xerrada, fumen i mengen abans de dirigir-se cap al gimnàs. La majoria són guapes i  estan en forma. El meu aire de suficiència atrau la seva mirada. Diria que els agrada que les enganxi mirant mentre m’observen. No es torben, ja han superat aquesta fase. Ara busquen alguna cosa excitant en cada novetat. Això les diferencia del meu personatge, que només veu passar la vida al seu voltant. No hi participa. I només existeix si a mi em ve de gust.

Demano un Martini sacsejat. La cambrera, espectacular, me’l porta. Sota la copa hi ha una nota amb un telèfon, un nom – Amanda – i la paraula watsap.

El meu personatge decideix existir. Escriu el telèfon al mòbil, el guarda i hi envia un wats. Hi escriu hola, Amanda. L’Amanda li pregunta com es diu. El John respon que Alan. Hola, Alan, escriu  l’Amanda. T’espero al lavabo d’homes. No obris el llum i digues el meu nom fluixet tantes vegades com calgui.

L’Alan s’aixeca, paga les consumicions i demana on és el lavabo.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *