25 Oct

“John Ford a París”, Capítol 52

per Maiol de Gràcia

Què voleu que us digui quan el cor no admet més proposta que la caça i captura de l’ara i l’avui, del jo i només jo a totes hores enmig del tumult d’humiliacions que m’exploten i deambulen pel dia a dia amb la ràdio sempre atenta, les xarxes sempre en marxa, les rutines en formol, empantanegant-me en la convicció d’odis regurgitats en calent,  fulminant cossos amb la mirada, trepitjant excuses com qui obre mars i travessa continents. Què voleu que us digui que no s’hagi dit ja, que no pugui mudar de pell durant la propera hora, que no resulti d’alguna manera monstruosa del tot intranscendent. En aquesta època decisiva, no tinc res més a afegir. Em conformo en ser acció en espera, nervis a flor de pell, gana i coberts a taula, l’home que ha après a  mossegar-se les ungles sense menjar-se les pells.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *