per Maiol de Gràcia

La música trista de la ciutat. La cadència obliqua i densa, lenta i espessa, de la realitat. Les portes tancades, les vides després de l’interior. Una tassa de llet es refreda. El baf en espera. Una constant es repeteix al ritme beat d’un gat persa. Notes greus i càmeres lentes. Gavardina i paraigües. Corrent d’aire i carrer.

Una repetició es rebel·la.  Acció i transmutació. El ritme accentua la sang. La música trista de la ciutat. Xina town, Little Italy, Joan Miquel Oliver, Kevin Morby, un colom eteri i sobri, vençut i valent, travessa el carrer.

Fills de puta a mansalva. La bateria domina l’escenari. Les històries silencien histèries. S’imposa la  condensació de l’hivern. Dones a tendes. Gossos i merdes. Portes i feina. Present simple i past perfect. La música trista de la ciutat.