“John Ford a París”, Capítol 55
per Maiol de Gràcia
WHAT A PERFECT DAY
Petit, constant i persistent,
tal com vas aprendre a casa.
Feliç i afligit, insonor com un broll d’aigua.
Benaurat i inclement,
suau o desfermat,
tens tot el temps del món en contra.
Beus sangria in the park
i tornes als efluvis.
Hi busques el teu home,
i et trobes amb el monstre de set rostres.
Reculls i dones,
Reps i distribueixes,
danses amb la vida
mentre penses una estona
en l’hivernacle de la cel·la.
I aleshores rememores.
I obres portes i t’escoltes.
Petit, constant i persistent,
sense pretensions ni present,
reaping what you sow,
tal com vas aprendre a casa.